Atletisme

Canales fa eclosió a Nanjing

Atletisme. El gironí rendibilitza la seva velocitat final i obté el bronze en la final dels 800 m del mundial en pista coberta completant una cursa impecable

El gironí Elvin Josué Cana­les va escla­tar, ahir, defi­ni­ti­va­ment i va fer història per a l’atle­tisme català amb un bronze magnífic en la final dels 800 metres del mun­dial en pista coberta de Nan­jing, amb un temps d’1:45.03, la millor marca cata­lana i esta­tal de sem­pre en el cam­pi­o­nat. Cana­les, que havia estat cinquè fa dues set­ma­nes en l’euro­peu d’Apel­do­orn, va córrer amb intel·ligència i va pro­gres­sar en el moment just avançant l’ugandès Dra­driga i atra­pant el grup de qua­tre favo­rits. Tot seguit, va superar amb empenta en la recta final el neer­landès Samuel Chap­ple, que va ser quart amb 1:45.55, i va llui­tar fins al final per la plata ren­di­bi­lit­zant la seva velo­ci­tat final marca de la casa. El campió va ser el nord-ame­ricà Josh Hoey (1:44.77) i la plata se la va pen­jar el belga Eli­ott Cres­tan (1:44.81). L’atleta que entrena Car­les Cas­ti­llejo va saber dosi­fi­car-se en les eli­mi­natòries prèvies i va arri­bar a la final amb l’espurna necessària que li va fal­tar en l’euro­peu, a més d’una millora en el pla estratègic de la cursa.

Eufòric i encara esbu­fe­gant, Cana­les va ver­ba­lit­zar la seva ale­gria a bat­ze­ga­des, amb l’emoció a flor de pell: “No volia tor­nar a patir la síndrome de l’impos­tor en les finals. Pen­sava tota l’estona que jo també em merei­xia ser-hi. Al final, el que tenia gra­vat al cap m’ha sor­tit a la per­fecció i sabia que amb el ritme que duien algú havia de petar en l’última recta. Li dedico el tri­omf a la meva àvia.”

El que tenia gravat m’ha sortit perfecte i sabia que amb el ritme que duien algú havia de petar en l’última recta
Elvin Josué Canales
No volia tornar a patir la síndrome de l’impostor en les finals. Pensava tota l’estona que jo també em mereixia estar en la final

Guerrero és novena en els 1.500 m

Esther Guerrero va ser novena i última en la final dels 1.500 m i millora el dotzè lloc de l’any passat a Glasgow en la seva primera final en un mundial en pista coberta. La veterana de 35 anys va fer un temps de 4:07.76 amb què millora el registre que li va obrir el camí de la final: 4:09.90. La marca, a més, és la millor d’una catalana en un mundial en pista coberta, superant els 4:08.30 de la tarragonina Natàlia Rodríguez, el 2010. L’etíop Gudaf Tsegay va fer la cursa en solitari a un ritme frenètic flirtejant amb el seu rècord del món i va guanyar amb un temps de 3:54.86, nou rècord del campionat. La seva compatriota Diribe Welteji va ser segona i la britànica Hunter Bell va completar el podi. En masculí, el noruec de 24 anys Jakob Ingerbrigtsen es va imposar amb 3:39.79 i signa un doblet històric després d’haver vençut també els 3.000 m. Només l’etíop Haile Gebrselassie ho havia aconseguit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)