En són pocs, però són bons
Cinc catalans formen part de l'elit mundial dels seus esports d'hivern
Uns sis milions de forfets venuts al Pirineu més pròxim desmenteixen que no hi hagi tradició
-
Al costat, Mireia Miró (e), Kilian Jornet (c) i Marc Pinsach (d), amb les medalles que van guanyar en la cursa vertical del mundial d'Andorra. EFE / MARC SALGAS. -
Al costat, Mireia Miró (e), Kilian Jornet (c) i Marc Pinsach (d), amb les medalles que van guanyar en la cursa vertical del mundial d'Andorra. EFE / MARC SALGAS.
La precandidatura de Barcelona i el Pirineu català als Jocs Olímpics d'hivern del 2022 ha generat molta controvèrsia per la conveniència o no de celebrar un esdeveniment d'aquestes característiques al nostre país. Deixant de banda la greu crisi financera i el clima de retallades iniciat pel govern d'Artur Mas, que són ara mateix les raons principals dels contraris al projecte olímpic, sovint també es fa brandar l'argument de la suposada falta de tradició a les nostres terres per oposar-s'hi.
D'acord que Catalunya no és ni Àustria ni Noruega, on els nens gairebé neixen amb uns esquís als peus, però ja fa més de cent anys que els primers catalans es van començar a llançar pels pendents dels Rasos de Peguera lliscant amb uns esquís. Les dades, a més, desmenteixen que no hi hagi afició. Les tres principals àrees receptores de l'esquiador català van vendre la temporada passada prop de sis milions de dies d'esquí, cosa que les situaria en el dotzè lloc dels principals mercats d'esquí del món si es compara amb les dades que recull l'informe de la consultoria Vanat.
A les estacions del Pirineu català, el nombre de forfets venuts va ser de 2.036.817, segons l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM). A Andorra se'n van vendre 2.240.000 i a la Catalunya del Nord, amb onze dominis unificats sota la marca de Neus Catalanes, un milió i mig més.
Hi ha una base potencial, calculada en més d'un milió d'aficionats, però també és cert que amb això no n'hi ha prou. Cal potenciar la formació des de la infància, invertir en tecnificació i crear una xarxa de competicions per al llançament dels esportistes. No és fàcil. L'esquí, a Catalunya, ha estat vist més com a activitat de lleure que com un esport. Això no ha estat d'ajuda per generar esportistes d'elit, però les federacions s'han posat a fer feina i intenten revertir la situació.
Enmig d'un panorama certament poc esperançador, emergeixen alguns brots verds que desmenteixen, també, que no tinguem esportistes destacats en els esports hivernals. Doncs bé, n'hem trobat cinc que no només despunten, sinó que estan ben consolidats en l'elit mundial de la seva especialitat. Són cinc campions d'hivern, absolutament reivindicables, que provenen de diverses disciplines tan antigues com el biatló o tan emergents com l'esquí de muntanya. N'hi ha amb medalles olímpiques, amb títols mundials o amb victòries en copa del món. Ara que la temporada és a punt de començar és un bon moment per repassar qui són, a què es dediquen i què han guanyat. Parlem de la surfista Queralt Castellet, dels esquiadors de muntanya Kilian Jornet, Mireia Miró i Marc Pinsach i del biatleta Martin Fourcade.
Fent les Amèriques
La surfista de Sabadell és una de les màximes especialistes mundials en mig tub. Disputa el circuit privat americà X-Games, el més important del món, i l'any passat va ser cinquena. Hi ha aconseguit onze podis i dues victòries parcials. Secundàriament també participa en la copa del món, en la qual ha aconseguit cinc podis i dos triomfs, l'últim dels quals, aquest mes mateix.
Castellet hauria pogut fer història en els Jocs de Vancouver de 2010, en els quals va classificar-se per a la final amb la tercera millor puntuació. Un desgraciat accident en l'escalfament, en el qual va perdre el coneixement, la va apartar de la final.
Pells de foca i amunt!
Si un esport hivernal té una estructura sòlida a casa nostra és l'esquí de muntanya. Del centre d'alt rendiment de Font Romeu, previ pas pel centre de tecnificació de la FEEC, n'han sortit tres esquiadors joveníssims que els últims anys han guanyat un sac de medalles. Kilian Jornet, Mireia Miró i Marc Pinsach han situat l'esquí de muntanya català al nivell de les tres principals potències: Itàlia, França i Suïssa. Fa algun temps la pregunta era si es tractava d'una generació espontània. Vistos els resultats dels cadets i júniors que pugen, amb medalles en mundials i copa del món, la resposta és que no.
L'esquí de muntanya té el llast de no ser disciplina olímpica, però està en clara expansió. Jornet n'és el màxim especialista, amb el triomf en l'última copa del món i en les modalitats individuals del mundial. El mateix domini té Miró en la categoria femenina. Tots dos, a més, han excel·lit en les grans competicions de categoria Open, com la Pierra Menta o la Mezzalama.
Rere els seus passos, Pinsach s'ha convertit en un dels tres millors esquiadors sub-23 del món, s'ha consolidat en el top 10 mundial absolut i ha aconseguit els seus primers podis com a sènior.
Un ídol al Capcir
Martin Fourcade s'ha convertit en un autèntic ídol a la comarca nord-catalana del Capcir gràcies als seus èxits en el biatló, una disciplina d'origen militar. L'esquiador de la Llaguna va ser tercer de la classificació absoluta de l'última copa del món i segon en les modalitats de persecució i sortida en massa. En el mundial de Kanthy Mansisk 2011 va ser campió en persecució i va guanyar una plata i un bronze més. De tota manera, el seu èxit més important és la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Vancouver. El seu germà gran, Simon Fourcade, no ha destacat tant, però acumula tres podis en proves de la copa del món.