Més esport

En són pocs, però són bons

Cinc catalans formen part de l'elit mundial dels seus esports d'hivern

Uns sis milions de forfets venuts al Pirineu més pròxim desmenteixen que no hi hagi tradició

La pre­can­di­da­tura de Bar­ce­lona i el Piri­neu català als Jocs Olímpics d'hivern del 2022 ha gene­rat molta con­trovèrsia per la con­veniència o no de cele­brar un esde­ve­ni­ment d'aques­tes carac­terísti­ques al nos­tre país. Dei­xant de banda la greu crisi finan­cera i el clima de reta­lla­des ini­ciat pel govern d'Artur Mas, que són ara mateix les raons prin­ci­pals dels con­tra­ris al pro­jecte olímpic, sovint també es fa bran­dar l'argu­ment de la supo­sada falta de tra­dició a les nos­tres ter­res per opo­sar-s'hi.

D'acord que Cata­lu­nya no és ni Àustria ni Noru­ega, on els nens gai­rebé nei­xen amb uns esquís als peus, però ja fa més de cent anys que els pri­mers cata­lans es van començar a llançar pels pen­dents dels Rasos de Peguera llis­cant amb uns esquís. Les dades, a més, des­men­tei­xen que no hi hagi afició. Les tres prin­ci­pals àrees recep­to­res de l'esquia­dor català van ven­dre la tem­po­rada pas­sada prop de sis mili­ons de dies d'esquí, cosa que les situ­a­ria en el dotzè lloc dels prin­ci­pals mer­cats d'esquí del món si es com­para amb les dades que recull l'informe de la con­sul­to­ria Vanat.

A les esta­ci­ons del Piri­neu català, el nom­bre de for­fets venuts va ser de 2.036.817, segons l'Asso­ci­ació Cata­lana d'Esta­ci­ons d'Esquí i Acti­vi­tats de Mun­ta­nya (ACEM). A Andorra se'n van ven­dre 2.240.000 i a la Cata­lu­nya del Nord, amb onze domi­nis uni­fi­cats sota la marca de Neus Cata­la­nes, un milió i mig més.

Hi ha una base poten­cial, cal­cu­lada en més d'un milió d'afi­ci­o­nats, però també és cert que amb això no n'hi ha prou. Cal poten­ciar la for­mació des de la infància, inver­tir en tec­ni­fi­cació i crear una xarxa de com­pe­ti­ci­ons per al llançament dels espor­tis­tes. No és fàcil. L'esquí, a Cata­lu­nya, ha estat vist més com a acti­vi­tat de lleure que com un esport. Això no ha estat d'ajuda per gene­rar espor­tis­tes d'elit, però les fede­ra­ci­ons s'han posat a fer feina i inten­ten rever­tir la situ­ació.

Enmig d'un pano­rama cer­ta­ment poc espe­rançador, emer­gei­xen alguns brots verds que des­men­tei­xen, també, que no tin­guem espor­tis­tes des­ta­cats en els esports hiver­nals. Doncs bé, n'hem tro­bat cinc que no només des­pun­ten, sinó que estan ben con­so­li­dats en l'elit mun­dial de la seva espe­ci­a­li­tat. Són cinc cam­pi­ons d'hivern, abso­lu­ta­ment rei­vin­di­ca­bles, que pro­ve­nen de diver­ses dis­ci­pli­nes tan anti­gues com el biatló o tan emer­gents com l'esquí de mun­ta­nya. N'hi ha amb meda­lles olímpi­ques, amb títols mun­di­als o amb victòries en copa del món. Ara que la tem­po­rada és a punt de començar és un bon moment per repas­sar qui són, a què es dedi­quen i què han gua­nyat. Par­lem de la sur­fista Que­ralt Cas­te­llet, dels esquia­dors de mun­ta­nya Kilian Jor­net, Mireia Miró i Marc Pin­sach i del biat­leta Mar­tin Four­cade.

Fent les Amèriques

La sur­fista de Saba­dell és una de les màximes espe­ci­a­lis­tes mun­di­als en mig tub. Dis­puta el cir­cuit pri­vat ame­ricà X-Games, el més impor­tant del món, i l'any pas­sat va ser cin­quena. Hi ha acon­se­guit onze podis i dues victòries par­ci­als. Secundària­ment també par­ti­cipa en la copa del món, en la qual ha acon­se­guit cinc podis i dos tri­omfs, l'últim dels quals, aquest mes mateix.

Cas­te­llet hau­ria pogut fer història en els Jocs de Van­cou­ver de 2010, en els quals va clas­si­fi­car-se per a la final amb la ter­cera millor pun­tu­ació. Un des­gra­ciat acci­dent en l'escal­fa­ment, en el qual va per­dre el conei­xe­ment, la va apar­tar de la final.

Pells de foca i amunt!

Si un esport hiver­nal té una estruc­tura sòlida a casa nos­tra és l'esquí de mun­ta­nya. Del cen­tre d'alt ren­di­ment de Font Romeu, previ pas pel cen­tre de tec­ni­fi­cació de la FEEC, n'han sor­tit tres esquia­dors joveníssims que els últims anys han gua­nyat un sac de meda­lles. Kilian Jor­net, Mireia Miró i Marc Pin­sach han situat l'esquí de mun­ta­nya català al nivell de les tres prin­ci­pals potències: Itàlia, França i Suïssa. Fa algun temps la pre­gunta era si es trac­tava d'una gene­ració espontània. Vis­tos els resul­tats dels cadets i júniors que pugen, amb meda­lles en mun­di­als i copa del món, la res­posta és que no.

L'esquí de mun­ta­nya té el llast de no ser dis­ci­plina olímpica, però està en clara expansió. Jor­net n'és el màxim espe­ci­a­lista, amb el tri­omf en l'última copa del món i en les moda­li­tats indi­vi­du­als del mun­dial. El mateix domini té Miró en la cate­go­ria feme­nina. Tots dos, a més, han excel·lit en les grans com­pe­ti­ci­ons de cate­go­ria Open, com la Pierra Menta o la Mez­za­lama.

Rere els seus pas­sos, Pin­sach s'ha con­ver­tit en un dels tres millors esquia­dors sub-23 del món, s'ha con­so­li­dat en el top 10 mun­dial abso­lut i ha acon­se­guit els seus pri­mers podis com a sènior.

Un ídol al Cap­cir

Mar­tin Four­cade s'ha con­ver­tit en un autèntic ídol a la comarca nord-cata­lana del Cap­cir gràcies als seus èxits en el biatló, una dis­ci­plina d'ori­gen mili­tar. L'esquia­dor de la Lla­guna va ser ter­cer de la clas­si­fi­cació abso­luta de l'última copa del món i segon en les moda­li­tats de per­se­cució i sor­tida en massa. En el mun­dial de Kanthy Man­sisk 2011 va ser campió en per­se­cució i va gua­nyar una plata i un bronze més. De tota manera, el seu èxit més impor­tant és la meda­lla de plata en els Jocs Olímpics de Van­cou­ver. El seu germà gran, Simon Four­cade, no ha des­ta­cat tant, però acu­mula tres podis en pro­ves de la copa del món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.