Es recupera l'accent català
Voleibol. El CV Barcelona-Barça certifica l'ascens a la superlliga i omple un buit en l'elit. No hi havia clubs catalans femenins a la màxima divisió des que el Sant Cugat va baixar (2004/2005)
El subcampionat de la superlliga 2 i l'ascens a la màxima categoria del CV Barcelona-Barça ha permès tancar una ferida del voleibol català femení. Des que el Sant Cugat hi va militar en l'exercici 2004/2005 cap conjunt del Principat havia jugat en l'elit. L'èxit omple també un buit preocupant, perquè aquesta temporada i després de molts anys amb representació, cap conjunt català ni masculí ni femení ha disputat les màximes divisions estatals després de la retirada sobtada, tot just l'estiu passat, tant del Sant Pere i Sant Pau de Tarragona com del Barça. El Club Voleibol Barcelona està associat al Barça i ha rebut aquest exercici 15.000 euros de subvenció per part del club blaugrana, que també s'ha fet càrrec de totes les despeses d'equipatge. Ara caldrà veure si l'ascens provoca un increment econòmic en la relació. Cap de les components de l'equip és professional.
Amb Marta Gens, la millor jugadora catalana de la història d'aquest esport, d'entrenadora al capdavant, el CVB Barça ha sabut rendibilitzar els seus recursos i ha finalitzat la competició rere l'Ecay Leadernet navarrès amb un balanç de 16 victòries i només quatre derrotes. L'altre equip català de la categoria que lluitava per pujar, el Vall d'Hebron, va finalitzar en una meritòria quarta posició. El Sant Cugat, per la seva banda, va acabar la lliga sisè. El conjunt blaugrana té set catalanes sènior i dues estrangeres, la nord-americana Tori Grafeman (Universal) i la brasilera Laila dos Reis (Oposada). La resta són les col·locadores Mireia Carmona i Laia Garcia –també juga d'oposada–; les centrals Sara Sarmiento i Anna Espadalé; les receptores Maria Segura i Lara Raspall, i la lliure Laura Carmona. Completen el cos tècnic el segon entrenador Quim Ribas i l'ajudant David O'Kelly. Així mateix, han participat de l'èxit les juvenils Cristina Borja, Marina Rañé, Blanca Segú, Roser Colina, Laura Tetuà i Merche Arends, aquesta última, ja sènior de primer any.
L'enlairament del CVB Barça ha estat vertiginós i acumula cinc ascensos seguits des de la segona catalana, una gesta. Marta Gens, que havia acumulat abans sis temporades com a entrenadora –al Salou i el Morell en categories catalanes– ha sabut transmetre l'alta competitivitat que va acreditar com a jugadora. L'equip va segellar l'ascens quan encara faltaven dues jornades contra el VP Madrid (3-0), el penúltim. L'entrenadora va voler homenatjar les jugadores menys habituals i les juvenils, que acabaven de classificar-se per a l 'estatal, i els va concedir més minuts.
Breu història
El darrer gran èxit del voleibol català pel que fa a títols el va aconseguir el RCD Espanyol, que va guanyar la lliga de la temporada 1990/1991. Una de les joves jugadores d'aquell equip era precisament Marta Gens, que va militar també en altres clubs tant de la lliga espanyola com de la italiana. Més tard, el CVB Barcelona ja va viure l'experiència de jugar en l'elit durant tres campanyes seguides (1999/2002) fins que va acabar claudicant per problemes econòmics, el mal endèmic del voleibol al Principat des de molt abans de la irrupció de la gran crisi. Però posteriorment el club va seguir treballant en divisions més baixes fins que ha tornat a l'elit. La darrera aventura catalana la va protagonitzar el Sant Cugat en el curs 2004/2005. L'equip va finalitzar 14è i últim, i va baixar. Curiosament, Gens es va retirar aquella mateixa temporada. En la temporada anterior (2003/2004)li havia passat el mateix al Sagrat Cor de Barcelona. Aquesta va ser precisament la darrera campanya amb doble presència catalana en la màxima categoria femenina –el Sant Cugat va acabar desè i es va salvar.
La precarietat actual no té res a veure amb el passat. A més del títol ja esmentat de l'Espanyol el 1991, aquest club també es va endur la lliga en l'exercici 1987/1988 i en la temporada 1984/1985 quan el seu nom va ser Espanyol-Cornellà. Abans, el Cornellà havia guanyat dues lligues (1981/1982 i 1979/1980). El pioner, però, va ser el Medina de Barcelona, que es va endur la primera edició de la competició el curs 1969/1970 i que atresora dos títols més (1973/1974 i 1974/1975).
Maria Segura, designada MVP de la lliga
Maria Segura ha estat la gran figura de l'equip blaugrana i els seus mèrits han estat reconeguts. La receptora ha estat designada per la federació espanyola MVP de la superlliga, un guardó que constata la seva gran regularitat. La lliure Laura Carmona, a més, ha estat inclosa en el set ideal de la lliga. La base de l'èxit del club és un planter molt sòlid. “Tenim entre 150 i 170 nenes jugant a voleibol. Tenim clar el nostre projecte, que és fer un equip guanyador amb gent de casa”, explica Gens, que admet que el gran cavall de batalla serà, com sempre, l'aspecte econòmic.
Publicat a
Notícies
Dilluns,6 maig 2024