M'havia acostumat a viure la Volta des de dins. A gaudir i a patir la intensitat del ciclisme des del cor del pilot. Però aquesta vegada és diferent. És el primer cop que visc una cursa des de l'organització i, la veritat, m'ha agradat molt conèixer-ho. Quan un corre potser no s'adona de tot l'equip humà que hi ha al darrere d'un esdeveniment d'aquestes característiques. La majoria són voluntaris i amb el seu compromís fan possible que els ciclistes puguem fer el que més ens agrada.

La meva funció és coordinar el protocol. Això vol dir encarregar-se de tenir-ho tot llest en el moment del tret de sortida i organitzar la cerimònia d'entrega de premis. En el podi s'han de tenir preparats cadascun dels mallots que s'entreguen als corredors que lideren les diverses classificacions. Just quan coneixem els resultats oficiosos hem de preguntar la talla del corredor que pujarà al podi per estampar la marca del seu patrocinador al pitrall. S'ha d'anar per feina.

La Volta d'enguany també m'ha permès retrobar excompanys que feia temps que no veia. Des que vaig deixar la competició el 2012 havia perdut el contacte amb molts d'ells. El primer dia no he tingut temps per a tots, encara n'he de saludar molts. Però, per sort, queda molta Volta.