Handbol

Campionat del món d'handbol

2013

Tenim la clau de la caixa

CAMPIONS A CASA · Set jugadors catalans van contribuir decisivament al títol mundial que el combinat espanyol va assolir el 27 de gener al Palau Sant Jordi El PLANTER · El Barça i el Granollers, els clubs que més jugadors d'elit formen

El dia D al Palau Sant Jordi, Cañellas, García, Víctor i Rivera van sor­tir en l'equip titu­lar


Joan Cañellas

Posició

Cen­tral

Club

Atlético de Madrid

Ciu­tat

Sta. Maria Palau­tor­dera

Anto­nio García

Posició

Late­ral

Club

París Saint-Ger­main

Ciu­tat

la Lla­gosta

Viran Mor­ros

Posició

Late­ral

Club

FC Bar­ce­lona

Ciu­tat

Bar­ce­lona

Víctor Tomàs

Posició

Extrem

Club

FC Bar­ce­lona

Ciu­tat

Bar­ce­lona

Albert Rocas

Posició

Extrem

Club

FC Bar­ce­lona

Ciu­tat

Pala­fru­gell

Valero Rivera i Folch

Posició

Extrem

Club

Nan­tes

Ciu­tat

Bar­ce­lona

Aitor Ariño

Posició

Extrem

Club

FC Bar­ce­lona

Ciu­tat

Bar­ce­lona


Arran d'un arti­cle en aquest mateix diari sobre l'apor­tació dels juga­dors i entre­na­dors cata­lans a la victòria de la selecció espa­nyola en el recent cam­pi­o­nat del món d'hand­bol, que es va resol­dre en la ja històrica final Espa­nya-Dina­marca, l'expre­si­dent de la fede­ració cata­lana, Jaume Cone­jero, va voler remar­car la volun­tat que va tenir la fede­ració d'obte­nir el reco­nei­xe­ment de Cata­lu­nya com a orga­nisme de ple dret de les fede­ració euro­pea i inter­na­ci­o­nal. La volun­tat de l'hand­bol català ha estat, doncs, la d'inter­na­ci­o­na­lit­zar-se, i això ha pro­vo­cat més d'un enfron­ta­ment amb diver­sos diri­gents de la fede­ració espa­nyola. Cone­jero va tenir con­tac­tes amb els pre­si­dents de les fede­ra­ci­ons de França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia i Macedònia i amb el vice­pre­si­dent de la fede­ració de Por­tu­gal. També va par­lar el 2004 amb el pre­si­dent de la fede­ració inter­na­ci­o­nal, l'egipci Hasan Mus­tafa.

Amb tot, la fede­ració cata­lana, que tenia el suport del govern i de la UFEC, va topar amb el mur ano­me­nat Espa­nya que tots conei­xem, però això no ha impe­dit que un cam­pi­o­nat rere un altre els juga­dors del país hagin estat com­ple­ta­ment deter­mi­nants en els èxits de la selecció espa­nyola. En el recent mun­dial jugat a Espa­nya i Cata­lu­nya, els qua­tre extrems con­vo­cats per Valero Rivera (Albert Rocas, Víctor Tomàs, Valero Rivera i Folch i Aitor Ariño) van ser for­mats a la base del FC Bar­ce­lona i dos dels titu­lars en la final en la pri­mera línia (Joan Cañellas i Anto­nio García) eren per­les sor­gi­des del BM Gra­no­llers. Per aca­bar-ho d'ado­bar, el con­si­de­rat millor defensa del món, Viran Mor­ros, és un altre juga­dor for­mat al FC Bar­ce­lona. Un dels juga­dors que es va que­dar fora del mun­dial per lesió, Cris­tian Ugalde, també és un pro­ducte típic del plan­ter de l'hand­bol català. Així doncs el
títol mun­dial que ha cele­brat
repe­ti­da­ment la fede­ració espa­nyola hau­ria estat impos­si­ble d'acon­se­guir sense l'apor­tació de l'esport català.

Els tres prin­ci­pals res­pon­sa­bles tècnics de l'equip –Valero Rivera, Manuel Mon­toya i Aleix Franch– també són cata­lans. L'apor­tació al títol mun­dial de Bar­ce­lona va ser indis­cu­ti­ble. Entre els set juga­dors cata­lans van mar­car 146 dels 280 gols de l'equip, és a dir més de la mei­tat. Els extrems Tomàs i Rocas van ser, a més, els màxims gole­ja­dors de l'equip amb 35 i 34 gols, res­pec­ti­va­ment. Viran també va lide­rar l'estadística de blo­que­jos i Ariño, la de recu­pe­ra­ci­ons. En la final del Sant Jordi, Joan Cañellas va ser el màxim gole­ja­dor. Entre tots set van fer 17 dels 35 gols d'Espa­nya con­tra Dina­marca.

En el cam­pi­o­nat del món que Espa­nya va con­que­rir el 2003 a Tunísia també hi va haver l'apor­tació deci­siva d'Albert Rocas, l'únic amb dos títols a la but­xaca, David Bar­ru­fet, David Davis i Mari­ano Ortega.

L'apor­tació deci­siva de juga­dors i entre­na­dors cata­lans en les diver­ses selec­ci­ons històriques de l'hand­bol espa­nyol ha estat cons­tant. De fet, aquest és un esport que dins l'Estat espa­nyol va néixer a Bar­ce­lona en la moda­li­tat d'hand­bol a 11 a prin­cipi del segle XX. Des de la capi­tal cata­lana es va tras­lla­dar a Saba­dell, un nucli impor­tantíssim en els pri­mers anys, i cap al Vallès Ori­en­tal, on el BM Gra­no­llers va exer­cir de pal de paller de l'esport naci­o­nal de tota la comarca.

El pri­mer juga­dor inter­na­ci­o­nal­ment relle­vant en l'hand­bol espa­nyol va ser el por­ter Josep Per­ra­mon, que va debu­tar amb el Barça el 1967. La cons­tant pro­gressió de l'hand­bol català es va veure reflec­tida final­ment el 1979 amb el títol mun­dial B en una final que també es va jugar a Bar­ce­lona, al Palau Blau­grana. En aquell equip, ja no hi havia Per­ra­mon, però sí Eugeni Ser­rano, Quico López Bal­cells i Vicenç Cala­buig. Després vin­drien mol­tes més gene­ra­ci­ons, la més reco­ne­guda és la que for­ma­ria part en diver­ses eta­pes del gloriós dream team.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)