Mariano Manent, nascut a l'Argentina de pares catalans, va ser el primer seleccionador espanyol de la història

Joan Carbonell

Ciutat

Els èxits de la selecció espanyola de bàsquet en els darrers anys (campiona del món i d'Europa, subcampiona olímpica) no s'entenen sense l'aportació d'una bona colla de jugadors catalans (els germans Pau i Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Rudy Fernández, Ricky Rubio...). Els inicis de la selecció espanyola de bàsquet, l'any 1935, també van tenir una important presència catalana, tot i que no va ser ni tan nombrosa ni tan decisiva com és ara.

L'any 1935, a Ginebra (Suïssa), en el primer campionat d'Europa, la selecció espanyola va guanyar la medalla de plata amb un equip de vuit jugadors entre els quals hi havia tres catalans, dos de naixement –Joan Carbonell i Armand Maunier– i un d'adopció –Fernando Muscat–, i que estava dirigit per un altre català d'adopció, Mariano Manent. Els altres cinc jugadors eren de Madrid: dos havien nascut a Cuba –els germans Emilio i Pedro Alonso–, un a Panamà –Rafael Marín– i un altre a Costa Rica –Rafael Ruano.

El campionat d'Europa es va disputar a Ginebra entre el 2 i el 5 de maig. La selecció espanyola va jugar el primer partit de la seva història el 15 d'abril del 1935. Va ser contra Portugal, a l'estadi de Chamartín, en un matx que havia de decidir quin dels dos equips anava al campionat d'Europa. Espanya va guanyar fàcilment Portugal per 33-12 i es va classificar per jugar l'europeu. En aquell primer partit van jugar Ruano, els germans Alonso, Ortega, Martín, Maunier i Máximo Arnaiz (Madrid CF). Carbonell i Muscat van ser seleccionats però no van obtenir permís de la feina perquè ja havien demanat vacances per anar a l'europeu. L'àrbitre d'aquell primer partit va ser Mariano Manent, el seleccionador espanyol.

Amb el bitllet esportiu per anar a Ginebra a la butxaca encara es van haver de resoldre els problemes econòmics per fer front al desplaçament, que al final va pagar de la seva butxaca el llavors president de la federació espanyola, Gonzalo Aguirre.

La selecció espanyola va arribar a l'europeu havent jugat un partit i prou. Els seus components eren homes experimentats. Els germans Alonso, nascuts a Cuba de pares espanyols, havien après a jugar als Estats Units. Joan Carbonell, amb 29 anys, jugava al Barça i era el més veterà. Armand Maunier, de pare francès, era l'estrella del Patrie, que aquell any guanyaria el campionat d'Espanya. Fernando Muscat havia nascut en un poblet de Saragossa el 1911, però als deu anys la seva família es va instal·lar a Barcelona i va desenvolupar tota la seva carrera al Laietà. El seleccionador, Mariano Manent, va néixer a l'Argentina, de pares catalans, el 1904. Quan tenia catorze anys, després de morir el seu pare, es va traslladar a Barcelona, on va començar a jugar a bàsquet al Gimnàs Tiberghien. Ho va deixar aviat per fer-se àrbitre i entrenador –va dirigir el Barça del 1928 al 1930– i el 1935 va ser designat primer seleccionador espanyol.

Espanya va jugar tres partits a Ginebra. Va guanyar Bèlgica (25-17) en els quarts de final, a Txecoslovàquia (21-17) en les semifinals i es va plantar en la final contra Letònia. En el partit decisiu, l'equip de Mariano Manent no va poder fer res contra els letons, que es van imposar per 24-18 després de dominar al descans per 16-8. Dels tres jugadors catalans només va anotar Maunier, que va fer dos punts en aquella final.

L'èxit de Ginebra va classificar Espanya per als Jocs Olímpics que es van fer a Berlín l'any següent. L'esclat de la Guerra Civil ho va impedir. Els tres catalans no van tornar a jugar cap més partit internacional. Maunier va acumular quatre partits internacionals i Carbonell i Muscat, tres. La selecció espanyola no va tornar a jugar cap més partit fins al 1943, no va tornar a participar en un campionat d'Europa fins al 1959 i no va tornar a un podi fins al campionat que es va disputar a Badalona i Barcelona la tardor del 1973, on va guanyar la medalla de plata.