La crisi també ha afectat directament la Federació Espanyola d'Hoquei Sobre Herba, que ha vist com els seus recursos econòmics han disminuït. Té greus problemes per fer front als compromisos internacionals, com ara l'últim campionat d'Europa, a causa de la dràstica reducció de les subvencions provinents del Consell Superior d'Esports (CSD). “La temporada 2007/08, la RFEH rebia més de 5 milions d'euros per part del CSD –afirma Marcos Hofmann, membre de la federació espanyola– i la subvenció per a la campanya vinent és de 791.000 euros.” Durant el curs 2012/13 ha rebut una subvenció d'1.457.000 euros i va decidir fer front a la crisi adoptant noves mesures: el nou cànon i la normativa de les seleccions inferiors. En aquesta normativa es deia que les seleccions espanyoles sub-21, sub-18 i sub-16 haurien de pagar un cànon fix de 80 euros per concentració, a més d'un finançament per cost de competició a càrrec dels jugadors, variable segons la categoria.

“El camp econòmic és la pauta principal que marca la nostra ruta en aquest moment –assegura Santiago Deó, president de la RFEH–. La nova mesura no m'agrada, i menys aplicar-la en el temps de crisi actual, però quan depens d'un pressupost per subvencionar una activitat esportiva i t'hi apliquen una retallada de més del 70%, et veus obligat a prendre aquesta decisió o a renunciar a jugar en competicions internacionals. Per tant, l'única alternativa viable per seguir competint és la que s'ha començat a aplicar, amb la qual tots haurem de fer un sacrifici.”

La normativa ha tingut una difícil acceptació. “La nova mesura sembla que vagi dirigida a uns estudiants que se'n van junts de final de curs i no pas a la convocatòria d'uns esportistes d'elit –comenta Joan Comerma, director de l'escola base del Club Egara–. La federació va malgastar diners amb sous desorbitats i ara es troba amb la disjuntiva del pagar per jugar.”

La temporada passada van avisar els convocats que anaven a la selecció que alguns dels costos de la convocatòria els haurien de pagar ells mateixos. “A la selecció sub-21 femenina ens vam plantejar què havíem de fer. Vam decidir realitzar diferents activitats, fer vídeos i adoptar altres mesures com ara acollir les jugadores que venien de fora de Catalunya a casa nostra per tal d'estalviar-nos una part d'aquestes despeses”, asseguren les jugadores de l'Egara Mari Tost i Cristina Salvatella. Aquesta temporada jugadors, entrenadors, seleccionadors i directius s'han trobat amb la decisió crítica del pagar per jugar. “La nova mesura va sobtar, però ja es veia a venir, perquè la temporada passada els jugadors ja vam haver d'assumir alguns dels costos que implicava la convocatòria”, explica Marc Serrahima, jugador del Júnior i de la selecció espanyola sub-21.

“A l'hora de debatre la nova mesura, a la comissió delegada es va produir una discussió dura, de les més difícils que s'han desenvolupat en el marc de tota la trajectòria federativa –remarca Hofmann–. No es podia negar a les noves generacions la possibilitat de participar en competicions internacionals.” A partir de la implantació dels nous cànons, el debat va passar dels despatxos al carrer. “Que s'hagi adoptat aquesta mesura a priori és negatiu, perquè perjudica aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques –comenta Joan Vidal, tècnic del Júnior–, però si es demostra que la RFEH no ha malbaratat la subvenció del CSD i ha d'optar entre fer pagar o renunciar a la participació en competicions internacionals, la decisió és justificada.” La pregunta, doncs, és saber com s'ha gastat la RFEH els diners de la subvenció del CSD. “No només el món de l'hoquei sobre herba, sinó que tot el país en general ha gastat alegrement els seus diners mentre els tenia. Tot i això, parlar del passat no m'ajuda a solucionar els problemes que ens trobem avui”, explica Deó.

Per què el model del cànon i no un altre? Els jugadors suïssos, escocesos i anglesos, per exemple, estan acostumats a pagar per anar convocats amb la selecció. “A Espanya estàvem mal acostumats i ens hem hagut d'adaptar a les circumstàncies. Probablement, si altres països no haguessin adoptat el model del pagar per jugar, hauria estat més difícil que s'hagués pres aquesta decisió”, comenta Hofmann. “La RFEH sabia des de feia temps que aquest model s'havia implantat en alguns països europeus i no ens havia passat mai pel cap aplicar-lo a Espanya –afirma Deó–. Sabíem que no seria fàcil d'aplicar, i no ho hem fet fins que no hem tingut més remei. Estàvem mal acostumats, i el cop fort de la crisi ens ha fet obrir els ulls i topar-nos amb la realitat.”

Malgrat haver implantat aquesta mesura, la RFEH no ha deixat de banda la recerca dels beneficis econòmics que els podria proporcionar el patrocini, però “més enllà de trobar patrocinadors en roba o material d'hoquei que pugui facilitar-se gratuïtament als jugadors, és molt complicat trobar-ne algun que ens benefici amb una compensació econòmica”, explica Deó. És difícil que els patrocinadors apostin per l'hoquei sobre herba, ja que es tracta d'un esport poc mediatitzat en comparació amb altres com ara el futbol i el bàsquet.

Els jugadors de la selecció sub-21 han de pagar un 20% dels costos de competició; els de la sub-18, un 50%, i els de la sub-16 són els que en surten més perjudicats, ja que han de pagar un 80%. “No deixaré de disputar un mundial pel tema econòmic –afirma Serrahima–, però, tot i això, és una pena que la crisi econòmica hagi derivat en aquest problema.” La RFEH ha ideat un pla B per a tots els esportistes que no puguin assumir els costos que els implica anar convocats amb la selecció espanyola. “El seleccionador fa la llista dels convocats basant-se en el criteri esportiu. Quan això està enllestit es comunica al jugador en qüestió i, alhora, se li fa arribar el cost econòmic de la convocatòria. Si un jugador, o la seva família, es veu incapaç d'assumir-ho i ho acredita, la federació espanyola actua i se li proporcionen els diners necessaris perquè pugui anar convocat”, explica Hofmann. Si alguna família amb problemes per pagar la convocatòria vol recórrer a la RFEH, poden contactar amb l'òrgan per mirar de trobar solucions. “Cap jugador que estigui seleccionat deixarà de jugar amb el seu equip perquè no s'ho pugui permetre –assegura Deó–. En el món de l'hoquei sobre herba ens coneixem tots i ens donem suport en els bons i en els mals moments.”

“La temporada passada, quan encara no hi havia el cànon de les seleccions inferiors establert, un jugador de la sub-16 va renunciar a la convocatòria perquè no tenia els recursos per pagar-la. Els seus companys en van assumir el cost i van fer possible que aquest esportista disputés els enfrontaments internacionals”, comenta Serrahima. Tot i que les seleccions estatals estan duent a terme moltes activitats i estan buscant alternatives, la federació no permetrà que les jugadores de la sub-21, per exemple, dormin les unes a casa de les altres per estalviar els diners de la residència al lloc de la convocatòria durant la temporada vinent. “Les mesures són molt recents, i de moment la gent ho accepta sense protestar gaire –opina Tost–, però potser d'aquí a uns anys, es fan enrere i s'oposen a la nova normativa.”

La Federació Internacional d'Hoquei Sobre Herba, per contra, està vivint una de les seves millors èpoques. A més, l'esport, pel que fa a competició, es troba en un dels seus períodes més esplendorosos. El problema econòmic de la federació ha fet que “s'hagi renunciat a competir en partits amistosos i tan sols s'opti per disputar competicions oficials –explica el tècnic estatal Adrian Lock–. Competir és important ja sigui en un mundial o en un amistós contra Alemanya, ja que el que s'aprèn en competicions internacionals és el que proporcionarà la base als futurs jugadors de l'absoluta”.

La federació espanyola té clar que no renunciarà a les competicions internacionals més importants, però es deixaran enrere els tornejos amistosos i altres partits amb els quals els jugadors es podrien instruir. “La nova normativa no és l'única manera d'aconseguir una evolució –objecta Vidal–. Les situacions de crisi i la falta de recursos ens han de fer replantejar com s'està actuant en l'hoquei de base per poder millorar. Modificar els paràmetres del nostre esport actuant a les escoles i als clubs seria una alternativa per poder créixer en quantitat i en qualitat.”

Els jugadors de l'absoluta no es mantenen al marge de la situació ni són els intocables de la federació, ja que la crisi també els ha afectat. El pla ADO, que es va crear el 1988 amb la finalitat de promocionar els esportistes d'elit estatals mitjançant una compensació econòmica a la seva feina, tindrà un canvi important pel que fa a l'hoquei sobre herba. “Aquest 2013 s'ha fet un pacte amb els jugadors de l'absoluta i s'ha acordat que part de la compensació econòmica que rebran es destinarà a la federació i no ho cobraran directament –comenta Deó–. No té sentit que els del primer equip cobrin el 100% de l'ADO i que no es pugui mantenir una bona activitat esportiva en les categories inferiors.” A més, des d'aquesta temporada “hi ha jugadores que estan pagant el transport i la residència que els implica la convocatòria –afirma Lock–. Abans es concentraven totes en un mateix hotel, per exemple, i ara s'han d'espavilar pel seu compte”.

Així doncs, la RFEH està en una situació delicada i adopta les mesures necessàries per tal de mantenir la participació en competicions internacionals. La quantitat de concentracions que fan les seleccions actualment són les mínimes i indispensables per preparar amb garanties una cita internacional important. “La situació de l'entitat federativa evolucionarà amb la crisi, perquè quan la crisi acabi tot es posarà al seu lloc”, afirma Comerma.

L'objectiu de Deó, en el seu segon mandat, és “mantenir les seleccions d'hoquei sobre herba en el rànquing actual i fer que segueixin competint per poder-lo igualar o superar.” El repte del patrocini perdurarà fins al darrer sospir del mandat de l'actual president. “I es lluitarà per buscar patrocinadors perquè ens ajudin econòmicament –assegura Deó–. Si no es troben, amb menys diners i més creativitat seguirem mantenint el nostre nivell”, va afegir. De cara a la temporada que ve, els cànons que es van començar a aplicar el mes de febrer a les seleccions sub-21, sub-18 i sub-16 es mantindran, perquè la federació ha comprovat que amb la quantitat de diners que rebran, fruit de la nova normativa, podran mantenir la participació en competicions internacionals i l'activitat esportiva. L'hoquei sobre herba necessita l'ajuda de la federació espanyola, dels clubs, tècnics i jugadors per tirar endavant i mantenir l'alt rendiment de l'esport obtingut a partir del bronze dels Jocs de Roma, el primer dels molts triomfs de l'hoquei sobre herba estatal.