Lluny, massa lluny, a anys llum de l'interès mediàtic i els flaixos. Pràcticament en l'anonimat però amb molta feina abnegada al darrere i la implicació de directius, entrenadors, jugadores i pares i mares, el voleibol català femení viu en el marc de l'amateurisme una renaixença impulsada per una base sòlida: el planter. El CVB Barça, quart el curs passat i que va trencar el gel, compartirà enguany protagonisme amb el Vall d'Hebron, vigent campió de la superlliga 2, i el Sant Cugat, quart en la divisió de plata que va aprofitar una renúncia per enlairar-se. Feia molts anys que tres clubs del Principat no coincidien al capdamunt i la sinergia els permetrà un benvingut estalvi en desplaçaments, perquè l'austeritat els tenalla.

Contextualitzem. Els equips catalans es van fer un tip de guanyar títols als setanta i els vuitanta, com es veu en el quadre adjunt –la primera lliga es va jugar en el curs 1969/70–, però des que l'Espanyol va alçar la lliga en l'exercici 1990/91, res. La dificultat per trobar patrocinadors o ajuntaments que s'aboquessin en els projectes va provocar desànim i fuga de talents. La millor jugadora catalana de la història, l'actual entrenadora del CVB Barça, Marta Gens, n'és un exemple. Tret de la seva etapa a l'Espanyol, va desenvolupar tota la seva carrera a fora. Les internacionals Amaranta Fernández i Susanna Rodríguez també van haver de marxar a la recerca del professionalisme. L'ostracisme post-Espanyol, doncs, va ser traumàtic i ni tan sols hi va haver presència d'equips de casa en la lliga durant una infinitat de temporades, durant els noranta i el nou segle. En la travessia pel desert, però, hi va haver valents com el Sant Cugat –encetarà demà la seva vuitena temporada en l'elit–, el mateix CV Barcelona –Winterthur, en aquell moment (1999/2000 i 2001/02)–, el Sagrat Cor (2003/04) o el CN Sabadell (1998/99 i 1999/2000) que van desafiar les lleis de mercat. Amb pocs recursos econòmics, però, no van tenir continuïtat contra equips amb el potencial del Tenerife, el Múrcia, el Caja Avila i el Burgos, monstres que també lluitaven a Europa.

El quart lloc del CVB Barça és el botí més preuat des del 1992, quan l'Espanyol va ser subcampió. També destaca el cinquè lloc del Sant Cugat en l'exercici 1995/96. Aquest club engalana el seu 25è aniversari amb el retorn a l'elit.

El Barça manté el bloc del curs passat i vol tornar a jugar la copa –els quatre primers de la primera volta–, plantar-se a les semifinals de la lliga i, si pot ser, fer un altre pas endavant. El Vall d'Hebron somia en la copa i la permanència i el Sant Cugat espera salvar-se. D'entrada, demà el Vall d'Hebron rep el Barça en el derbi i el Sant Cugat debuta a casa contra l'Extremadura Arroyo, un rival directe que també ve de sota.