El campionat d'Europa d'handbol celebra els 20 anys –la primera edició es va fer el 1994– amb un torneig que, com sempre, es presenta obert i fascinant, tot i que les grans figures internacionals continuen acumulant un desgast incomprensible amb competicions internacionals cada any que interrompen les lligues estatals i els tornejos europeus. La selecció espanyola, amb sis dels set catalans que van alçar el títol mundial al Palau Sant Jordi –l'únic canvi és el de Cristian Ugalde per Aitor Ariño–, arriba amb un cert complex d'inferioritat. I està justificat. Valero Rivera ja no hi és; el millor porter del planeta, Arpad Sterbik, s'ha quedat a Barcelona fent recuperació; la promesa europea més rutilant, Alex Duixebàev, s'ha lesionat, i el millor pivot del món, Julen Aginagalde, està convocat però està lesionat. A més, l'equip local, defensor del títol, té tot el seu arsenal a punt i l'obligació moral de conquerir un campionat que faci oblidar a l'afició la vergonya nacional que va suposar la derrota en la final del mundial al Palau Sant Jordi.

Malgrat les dificultats, el nou seleccionador espanyol, Manolo Cadenas –exentrenador del Barça i el Granollers–, ha mentalitzat un equip que ha fet de la seva inferioritat física –sobretot en alçada–un modus vivendi. Els jugadors assumeixen que Dinamarca, França i Croàcia són les tres grans potències mundials, i s'han proposat les semifinals com un objectiu de mínims. L'estil és ben conegut: defensa avançada, pressió i contraatac. El joc en estàtic, sense llançadors de més de 2m00, ha estat sempre el punt feble de l'equip, però no és un obstacle definitiu, com es va veure en el mundial, per anar superant rivals.

El centra vallesà Joan Cañellas (Hamburg), que amb la retirada d'Alberto Entrerríos s'ha convertit per mèrits propis en el gran líder d'aquest equip, assenyala un altre factor que afavoreix les aspiracions d'un equip absolutament conjuntat: “Gràcies al triomf en el mundial hem crescut, sobretot, en confiança. Ens fa la sensació que podem guanyar qualsevol rival i, sobretot, que aquell equip que ens vulgui guanyar haurà de jugar molt bé i haurà de patir per fer-ho.” Al costat de Cañellas els altres catalans convocats per a l'europeu són els extrems Víctor Tomàs (FC Barcelona), Valero Rivera (Nantes), Christian Ugalde (Vészprem) i Albert Rocas (Kolding), i els laterals Viran Morros (FC Barcelona) i Antonio García (París Saint-Germain). També hi seran els blaugrana Raúl Entrerríos, Dani Sarmiento i Edu Gurbindo, així com el porter del planter blaugrana Gonzalo Pérez de Vargas, cedit al Tolosa occità.

La composició dels grups situarà els espanyols i els danesos amb tota probabilitat en el mateix grup en la segona fase. Això permetria a l'equip de Cadenas evitar-los en unes hipotètiques semifinals. Per l'altre costat del quadre, tothom aposta per França i Croàcia com a grans aspirants. “Per jugadors, per edat i per ambició, els croats són, per mi, els grans favorits per guanyar. A més, ja els toca.” La gran figura dels croats és Duvnjak (25 anys), company de Cañellas a l'Hamburg, botxí del Barça en l'última final de la lliga de campions. Amb tot, no està sol. El gegant del París Saint-Germain Kopljar i l'extrem del Kielce Cupic també són vertaderes figures mundials.

Dinamarca, per la seva banda, presenta una plantilla exuberant, amb l'espectacular Landin sota els pals, el víking Hansen en la primera línia i els golejadors Lindberg i Eggert als extrems, sense oblidar el talent de Noddesbo a la línia dels set metres...

França dependrà aquesta vegada més que mai de Karabatic –espectacular aquests mesos amb el Barça– i d'Abalo per culpa de les baixes de Barachet, Jérôme Fernandez i Gille i la retirada de Dinart.