La llicència única que vol impo­sar la majo­ria abso­luta del PP al Congrés –i que ja ha estat apro­vada pel Con­sell de Minis­tres– ha fet sal­tar totes les alar­mes en les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves cata­la­nes, que veuen amb impotència com la nor­ma­tiva té tots els números per ser apro­vada abans de la pri­ma­vera. Veient això, i cons­ci­ents que està en joc la seva super­vivència econòmica, han deci­dit apel·lar direc­ta­ment al govern de Cata­lu­nya perquè ho intenti atu­rar com sigui. Així, els grups d'ERC i CiU al Par­la­ment, amb el suport de la UFEC, pre­pa­ren una inter­pel·lació al con­se­ller de vice­pre­sidència Fran­cesc Homs, que és una crida des­es­pe­rada a evi­tar la usur­pació per part de les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les de les com­petències de l'esport, que teòrica­ment per­ta­nyen, segons la cons­ti­tució espa­nyola i l'Estat, al govern català.

Enmig d'un ambi­ent enra­rit, el pre­si­dent del Con­sell Supe­rior d'Esports, Miguel Car­de­nal, es va reu­nir dijous a Bar­ce­lona amb el pre­si­dent de la UFEC, David Moner, i altres pre­si­dents de fede­ra­ci­ons, que li van fer saber la situ­ació d'emergència en què les fede­ra­ci­ons cata­la­nes es tro­ben per culpa del decret. Car­de­nal no va donar res­pos­tes con­vin­cents a les recla­ma­ci­ons de les fede­ra­ci­ons i va sem­blar impo­tent, des de la seva posició, per atu­rar una reforma que de fet ja li convé, perquè les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les gua­nya­ran uns recur­sos econòmics –a través de les llicències autonòmiques– que per­me­tran el CSD estal­viar diners en sub­ven­ci­ons, una de les pri­o­ri­tats de Car­de­nal.

La crida que faran ERC, CiU i la UFEC al con­se­ller Homs és que lideri les ges­ti­ons amb l'Estat espa­nyol per atu­rar aquesta invasió de com­petències. La majo­ria de les fede­ra­ci­ons ja han fet el càlcul econòmic de què pot supo­sar l'apli­cació del decret i hi ha pànic. El pro­blema, ja expli­cat a bas­ta­ment, és que tots els diners recap­tats per les fede­ra­ci­ons cata­la­nes per qual­se­vol llicència, encara que sigui per a com­pe­ti­ci­ons autonòmiques, ani­ran a Madrid, i des d'allà es repar­ti­ran a les fede­ra­ci­ons ter­ri­to­ri­als. Hi podria haver l'espe­rança, segons han admès repre­sen­tants de les fede­ra­ci­ons con­sul­tats per aquest diari, que en l'assem­blea de l'espa­nyola –que és la que deci­dirà com es repar­tei­xen els diners– els dife­rents pre­si­dents de les fede­ra­ci­ons autonòmiques –pràcti­ca­ment totes estan en con­tra de la llicència única– pres­si­o­nin perquè es man­tin­gui el repar­ti­ment actual, però en aquests orga­nis­mes també hi ha repre­sen­tats de clubs i espor­tis­tes que poden deci­dir cri­te­ris arbi­tra­ris un cop s'hagin recap­tat tots els diners de totes les llicències que expe­dei­xen les fede­ra­ci­ons autonòmiques.

En defi­ni­tiva, el govern espa­nyol des­pro­ve­eix les fede­ra­ci­ons cata­la­nes com a enti­tats jurídiques incom­plint para­do­xal­ment la seva “into­ca­ble” Cons­ti­tució que en l'arti­cle 148 assu­meix que les comu­ni­tats autònomes assu­mi­ran la com­petència en la pro­moció de l'esport i en el 149, que parla de les com­petències exclu­si­ves de l'Estat. En aquest segon arti­cle no cita, en cap cas, la matèria espor­tiva, que està assu­mida per Cata­lu­nya a través de l'Esta­tut, rati­fi­cat en referèndum el 18 de juny del 2006 i en vigor des del 20 de juliol del mateix any.

El pit­jor de tot ple­gat és que les fede­ra­ci­ons cata­la­nes hau­ran de nego­ciar amb les espa­nyo­les els diners per orga­nit­zar els seus pro­pis cam­pi­o­nats: lli­gues, copes i pro­moció. El poder de decisió, doncs, es tras­llada direc­ta­ment a les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les.

Les pos­si­bi­li­tats que el govern català –en l'actual situ­ació política– tin­gui èxit en la nego­ci­ació per tirar enrere la llicència única són més aviat min­ses. L'única solució màgica –la com­par­tei­xen el pre­si­dent de la UFEC, David Moner, i el vice­pre­si­dent, Gerard Esteve–és que el procés sobi­ra­nista s'acce­leri de manera impa­ra­ble, una espe­rança com­pli­cada a curt ter­mini.

Sobre el paper, hi ha hau­ria altres solu­ci­ons per esqui­var la llicència única, començant per un boi­cot –a l'estil del que s'està inten­tant fer a la llei Wert en l'edu­cació– o un canvi del decret de fede­ra­ci­ons que per­metés crear uns nous cam­pi­o­nats de Cata­lu­nya que no pugues­sin ser con­si­de­rats com a ofi­ci­als a Madrid i que els par­ti­ci­pants pagues­sin per la ins­cripció i no per la llicència.

L'advo­cat espe­ci­a­li­tat en dret espor­tiu Xavi­e­rAl­bert Canal tam­poc veu via­ble que les fede­ra­ci­ons cata­la­nes s'inde­pen­dit­zin jurídica­ment de les espa­nyo­les. “Pot­ser seria via­ble per als esports molt mino­ri­ta­ris, però en les de pri­mer nivell els clubs vol­drien seguir com­pe­tint al més alt nivell.” També dubta de la pos­si­bi­li­tat de fer una “llicència cata­lana” amb algun nom dife­rent: “Al prin­cipi seria pos­si­ble, però dubto que el parany durés gaire.”