JOSEP MARIA BIOSCA
PRESIDENT DE L'ATLÈTIC TERRASSA
“No ens imaginàvem tornar a guanyar tan aviat”
“Després dels Jocs de Londres van marxar els pesos pesants de l'equip. Va ser un cop dur”
“En Roger té un pes molt gran en aquest triomf. Ell va agafar els nanos joves del Vallès i els ha fet campions de la copa del Rei”
Ja fa gairebé dues setmanes que l'Atlètic Terrassa va alçar, a Can Salas, la copa del Rei. A casa i davant la seva gent. El seu president, Josep Maria Biosca (Terrassa, 18 de juliol del 1947), recorda que els darrers anys han estat complicats després de la marxa de molts jugadors olímpics, però l'equip ha sabut refer-se gràcies a la bona feina de la base i l'excel·lent treball d'un equip d'entrenadors de la casa liderat per Roger Pallarols.
L'ha felicitat molta gent?
Molta. Tant pel triomf en la copa del Rei com per l'organització. Clubs de Terrassa, clubs de fora, àrbitres...
N'està satisfet de com va sortir tot?
Sempre es pot millorar, però, en general, estic molt content de com ha sortit tot.
Quina és la clau de l'èxit en l'organització d'esdeveniments d'aquest tipus?
L'experiència i la il·lusió de la gent. Més enllà del Champions Trophy del 2006, que era una competició de seleccions, hem organitzat molts tornejos a Can Salas. Tenim una base ferma. Ara feia temps que no ho fèiem i la gent s'hi ha abocat. Vam haver de dir prou perquè teníem massa voluntaris.
Potser ho hauran de fer més sovint. La darrera vegada que la van fer a casa també la van guanyar.
Potser sí [riu]. Era vital guanyar contra el Club de Campo per no perdre la il·lusió de la gent. Si haguéssim perdut el primer dia, les semis haurien estat més fredes. Contra la Complutense tampoc no podíem fallar. I arribant a la final, ja havíem complert. Com que la vam guanyar, doble satisfacció.
El Polo els havia guanyat les dues darreres finals. Guanyar-la contra els barcelonins fa més dolça la victòria?
Oi tant. I la grada estava ben plena a la final. Tot va ser molt bonic.
Ara deu recordar la desbandada del 2012?
Van marxar molts dels pesos pesants de l'equip –sis d'ells eren internacionals– després dels Jocs de Londres. Va ser dur però és normal que els jugadors vulguin conèixer lligues noves. A Holanda i Bèlgica paguen i aquí no hi ha diners. En una assemblea a Madrid em van dir que tornaríem a dalt amb facilitat, però jo no m'ho creia. Va ser un cop dur. No hem marxat mai, però no m'imaginava tornar a guanyar tan aviat.
Tem una altra fugida de talents?
De moment, no en tenim constància. Però és un esport amateur i tenen llibertat de fer-ho. De totes maneres, la tònica també podria canviar i potser tornaran alguns dels jugadors que un dia van marxar. Però en Roger no me n'ha dit res i ell és qui tracta amb els nanos joves, els més susceptibles d'emigrar en un futur proper.
Parlant d'en Roger Pallarols, quin pes té en aquest triomf?
Gegant. És un entrenador de la casa i això ja et genera un extra de motivació i treball. A més, el Roger aporta un plus psicològic i humà als jugadors. Els sap fer brotar. Els sap treure suc. Fa dos anys em deien que tornaríem a guanyar aviat però teníem un equip format, gairebé tot, per jugadors del Vallès, el filial. Aquí és on es nota el Roger. Agafa xavals joves i sense experiència, i els fa ser campions de copa del Rei en dos anys.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024