Diumenge el Polo va posar el punt final a la temporada assolint el títol de lliga per tercer any consecutiu. Una triple corona molt difícil d'aconseguir, un nou èxit del conjunt dirigit per Carlos García-Cuenca. Era la cirera del pastís a un curs en què l'Atlètic Terrassa, guanyant la copa del Rei el mes de març passat, va discutir l'hegemonia al club de la Diagonal, que ho havia guanyat tot en els últims dos anys.

Però en els finals de temporada sempre hi ha balls de cadires i adéus dels que mereixen comiats a l'altura dels grans jugadors. I aquest cap de setmana, dues de les grans figures de l'hoquei sobre herba català de l'última època han deixat dues places vacants a les puntes d'atac del Polo i de l'Atlètic Terrassa. Roger Padrós i Inyaki Freixa abandonen l'alta competició i vestiran –el primer amb els seus amics que fa tretze anys van conformar el conjunt juvenil del Polo i el segon encara s'ho ha de pensar– les samarretes dels clubs que els han vist créixer en un nivell més amateur. “Encara no tinc clar què faré, però segur que cada diumenge aniré a Can Salas a veure els meus companys”, explica el terrassenc.

“És una decisió meditada des de fa temps. Són coses que s'han de pensar bé, perquè et marquen el transcurs de la vida”, explica el barceloní Roger Padrós, que assegura que durant els gairebé tretze anys a l'elit (dotze a la primera plantilla del Polo i un a Bèlgica) no ha gaudit dels caps de setmana com li agradaria. “Vull descansar, dedicar temps a la família, a la parella... Poder aficionar-me a altres hobbies que tinc”, afegeix el jugador del Polo, que coincideix amb Freixa en els motius de l'adéu. A diferència de Padrós, el jugador de l'Atlètic no es va poder acomiadar de la seva afició amb el sabor dolç del triomf. “No vaig guanyar la lliga, però mai oblidaré els càntics que em van dedicar els aficionats al final del matx”, recorda el jugador terrassenc, que assegura que el més bonic que s'endú de l'hoquei sobre herba són les amistats i la convivència al vestidor. “És normal la reacció que va tenir l'afició l'altre dia: l'Inyaki representa a la perfecció el sentiment de pertinença i de club. Treballa com ningú i ho transmet als més joves”, explica el tècnic de l'Atlètic Terrassa, Roger Pallarols, que recorda que va coincidir al primer equip amb Freixa quan el davanter encara era juvenil. Aleshores Freixa era un jove talent que es volia menjar el món, i ara, tretze anys després i amb dos cursos al Den Bosch holandès (05/06 i 07/08), recorda amb emotivitat la lliga del 2008/09, en què va anotar un gol decisiu al camp del Club de Campo. “Va ser bestial: vam arribar al club a la mitjanit i estava ple de gent esperant-nos”, explica Freixa, que assegura que la copa del Rei que els terrassencs han assolit enguany al seu feu també entra en els records més dolços que s'endú a la motxilla.

Per la seva banda, Padrós encara pensa en la copa d'Europa que el Polo va guanyar el 2004. “Era la meva primera temporada a la plantilla. Va ser la primera [i única] copa d'Europa del club, i això la fa especial”, explica Padrós, que recorda amb nostàlgia el trio atacant que va formar durant un temps amb Pol Amat i l'australià Jamie Dwyer, un dels millors jugadors de la història de l'hoquei sobre herba. Padrós no oblida dos entrenadors que el van ajudar a fer eclosió i només té paraules d'agraïment per a l'actual tècnic del Polo. “En Dado Fàbregas em va fer pujar amb el primer equip, l'Oriol Alcázar em va fer titular i el Carlos García-Cuenca ha fet, d'un equip molt bo tècnicament, un equip molt guanyador”, explica Padrós, que ha estat el pitxitxi de la lliga en tres ocasions.

García-Cuenca aprofita l'adéu de Padrós per desfer-se en elogis parlant d'ell: “No hi ha un jugador a Espanya que pugui suplir el Roger i la seva capacitat de marcar. És el millor jugador d'àrea de la darrera dècada.”

Entrenadors entregats a uns jugadors que han marcat l'hoquei sobre herba dels darrers anys a còpia de dianes i punteria. El gol es queda sense dos dels seus millors socis de la darrera dècada.