[D]
0
Hoquei sobre herba
barcelona - 1 agost 2015 2.00 h

GIGI OLIVA

JUGADORA D'HOQUEI SOBRE HERBA

“Quedar-nos fora del Jocs de Rio no seria un fracàs”

“Des que Locke va agafar el timó de la selecció espanyola, l'equip ha assolit un nivell físic bo i competim amb qualsevol”

“L'any vinent jugaré al Kampong holandès, és un premi molt gran”

- barcelona

Gigi Oliva (Bar­ce­lona, 18 de juliol de 1990) és una de les grans refe­rents de l'hoquei sobre herba de casa nos­tra. A València, en la World Lea­gue que la selecció espa­nyola d'Adrien Locke va dis­pu­tar el juny pas­sat, va dur la batuta del seu equip des de la medul·lar. Tot i no poder asso­lir l'objec­tiu de clas­si­fi­car-se per als Jocs de Rio, la juga­dora cata­lana va rebre l'MVP del tor­neig, un premi que li ha obert les por­tes d'una de les millors lli­gues del món, l'holan­desa. Con­cen­trada a Ham­burg per pre­pa­rar l'euro­peu de Lon­dres (del 21 al 30 d'agost), la ter­ras­senca Gigi Oliva somia esgo­tar les dar­re­res opci­ons d'obte­nir el bit­llet per a la cita olímpica de l'any vinent.

S'acosta l'euro­peu. Com està? Com res­pira l'equip?
Molt bé. Estem fent ses­si­ons molt inten­ses durant les con­cen­tra­ci­ons. Ens entre­nem vuit hores al dia i una gran part de les ses­si­ons van dedi­ca­des única­ment al físic.
Gua­nyar l'euro­peu les clas­si­fica direc­ta­ment per als Jocs de Rio.
Hi ha un rival que està per sobre de la resta, Holanda. Els altres tenen un nivell simi­lar al nos­tre i hem demos­trat que podem com­pe­tir i plan­tar cara a tot­hom. Si gua­nyem l'euro­peu, serem a Rio l'any que ve. Si no ho fem, hem d'espe­rar que Sud-àfrica renunciï a jugar-hi –és una opció que es rumo­reja, perquè no té prou nivell–. Lla­vors tin­drem plaça per als Jocs.
En la World Lea­gue van caure con­tra Ale­ma­nya, però els van fer suar la clas­si­fi­cació.
Total­ment. Se'ns va esca­par per ben poc l'accés a les semi­fi­nals. Ale­ma­nya és la sisena selecció del rànquing mun­dial i li vam plan­te­jar un par­tit de tu a tu. Només ens van superar en els shoot-outs.
Què ha can­viat dar­re­ra­ment?
El 2013, l'Andy Locke va aga­far el timó i va enten­dre que una de les pri­me­res coses que havíem de fer és asso­lir un bon nivell físic i can­viar la fisi­o­lo­gia. Ens estem matant física­ment, i ara ja estem pre­pa­ra­des per com­pe­tir. També ha implan­tat un canvi de cul­tura en la selecció espa­nyola i un canvi en el sis­tema de joc.
Com han evo­lu­ci­o­nat?
Som més dures en defensa, pres­si­o­nem de manera més agres­siva i, com que estem bé física­ment i tenim qua­li­tat, com­pe­tim en tots els par­tits. Aguan­tem el ritme. Abans defensàvem com podíem, ara juguem a hoquei. Abans teníem una inten­si­tat molt baixa i ara juguem bé.
Després d'això, no ser als Jocs de Rio seria un fracàs?
No. Fa dos anys que hem començat i hi ha selec­ci­ons que en fa sis que es pre­pa­ren. Hem d'estar con­ten­tes, perquè amb un terç de temps del que han inver­tit elles, els ho hem com­pe­tit.
En la línia de l'equip, vostè també ha cres­cut. En la World Lea­gue li van donar l'MVP. S'ho espe­rava?
Mai m'hau­ria ima­gi­nat que inter­na­ci­o­nal­ment em dones­sin un premi. Això és gràcies a les com­pa­nyes que tinc. Si estàs en un bon equip, pots des­ta­car en un tor­neig d'aquest nivell.
Què aporta a l'equip?
Després de tants anys jugant-hi, aporto experiència. Una mica de con­so­li­dació en defensa, físic per anar rere la bola i visió de joc en atac.
Tot això ho han vist a Holanda. Se'n va a un dels millors equips de la lliga, el Kam­pong.
És un premi molt gran, però m'ha cos­tat molt arri­bar-hi. He estat temps envi­ant e-mails, però ells tam­poc em feien gaire cas, perquè Espa­nya té rànquing 15 i no es miren les lli­gues infe­ri­ors al top 8. Quan em van donar l'MVP en la World Lea­gue, em van donar bola i van con­tac­tar amb mi.
Com han estat els anys al Polo?
Al Polo hi he estat molt bé, però crec que ha arri­bat l'hora de mar­xar. És un bon moment.
Amb què es queda d'aquesta etapa a Bar­ce­lona?
Al Polo, els equips són pro­fes­si­o­nals: els met­ges, els entre­na­dors i juga­dors. Hi ha molta feina i seri­e­tat, i això et fa llui­tar pels títols. Quan aspi­res a gua­nyar-ho tot és quan gau­dei­xes.
On es veu en un parell d'anys?
Marxo perquè he aca­bat la car­rera i em per­meto el luxe de no lli­gar-me a res. No sé quan tor­naré. Pot­ser em surt una feina o un màster que m'agrada i torno. Però, em poden pas­sar mil coses allà. Si em com­pensa estar a Holanda per­fecte, si no, tor­naré, perquè a casa hi estic molt bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a