Gigi Oliva (Barcelona, 18 de juliol de 1990) és una de les grans referents de l'hoquei sobre herba de casa nostra. A València, en la World League que la selecció espanyola d'Adrien Locke va disputar el juny passat, va dur la batuta del seu equip des de la medul·lar. Tot i no poder assolir l'objectiu de classificar-se per als Jocs de Rio, la jugadora catalana va rebre l'MVP del torneig, un premi que li ha obert les portes d'una de les millors lligues del món, l'holandesa. Concentrada a Hamburg per preparar l'europeu de Londres (del 21 al 30 d'agost), la terrassenca Gigi Oliva somia esgotar les darreres opcions d'obtenir el bitllet per a la cita olímpica de l'any vinent.
S'acosta l'europeu. Com està? Com respira l'equip?
Molt bé. Estem fent sessions molt intenses durant les concentracions. Ens entrenem vuit hores al dia i una gran part de les sessions van dedicades únicament al físic.
Guanyar l'europeu les classifica directament per als Jocs de Rio.
Hi ha un rival que està per sobre de la resta, Holanda. Els altres tenen un nivell similar al nostre i hem demostrat que podem competir i plantar cara a tothom. Si guanyem l'europeu, serem a Rio l'any que ve. Si no ho fem, hem d'esperar que Sud-àfrica renunciï a jugar-hi –és una opció que es rumoreja, perquè no té prou nivell–. Llavors tindrem plaça per als Jocs.
En la World League van caure contra Alemanya, però els van fer suar la classificació.
Totalment. Se'ns va escapar per ben poc l'accés a les semifinals. Alemanya és la sisena selecció del rànquing mundial i li vam plantejar un partit de tu a tu. Només ens van superar en els shoot-outs.
Què ha canviat darrerament?
El 2013, l'Andy Locke va agafar el timó i va entendre que una de les primeres coses que havíem de fer és assolir un bon nivell físic i canviar la fisiologia. Ens estem matant físicament, i ara ja estem preparades per competir. També ha implantat un canvi de cultura en la selecció espanyola i un canvi en el sistema de joc.
Com han evolucionat?
Som més dures en defensa, pressionem de manera més agressiva i, com que estem bé físicament i tenim qualitat, competim en tots els partits. Aguantem el ritme. Abans defensàvem com podíem, ara juguem a hoquei. Abans teníem una intensitat molt baixa i ara juguem bé.
Després d'això, no ser als Jocs de Rio seria un fracàs?
No. Fa dos anys que hem començat i hi ha seleccions que en fa sis que es preparen. Hem d'estar contentes, perquè amb un terç de temps del que han invertit elles, els ho hem competit.
En la línia de l'equip, vostè també ha crescut. En la World League li van donar l'MVP. S'ho esperava?
Mai m'hauria imaginat que internacionalment em donessin un premi. Això és gràcies a les companyes que tinc. Si estàs en un bon equip, pots destacar en un torneig d'aquest nivell.
Què aporta a l'equip?
Després de tants anys jugant-hi, aporto experiència. Una mica de consolidació en defensa, físic per anar rere la bola i visió de joc en atac.
Tot això ho han vist a Holanda. Se'n va a un dels millors equips de la lliga, el Kampong.
És un premi molt gran, però m'ha costat molt arribar-hi. He estat temps enviant e-mails, però ells tampoc em feien gaire cas, perquè Espanya té rànquing 15 i no es miren les lligues inferiors al top 8. Quan em van donar l'MVP en la World League, em van donar bola i van contactar amb mi.
Com han estat els anys al Polo?
Al Polo hi he estat molt bé, però crec que ha arribat l'hora de marxar. És un bon moment.
Amb què es queda d'aquesta etapa a Barcelona?
Al Polo, els equips són professionals: els metges, els entrenadors i jugadors. Hi ha molta feina i serietat, i això et fa lluitar pels títols. Quan aspires a guanyar-ho tot és quan gaudeixes.
On es veu en un parell d'anys?
Marxo perquè he acabat la carrera i em permeto el luxe de no lligar-me a res. No sé quan tornaré. Potser em surt una feina o un màster que m'agrada i torno. Però, em poden passar mil coses allà. Si em compensa estar a Holanda perfecte, si no, tornaré, perquè a casa hi estic molt bé.