Entre lli­gues i copes del Rei, el Polo ha gua­nyat sis dels dar­rers set títols que s'han dis­pu­tat, a més de les dar­re­res tres lli­gues regu­lars. Fàcil de dir, però molt com­pli­cat de fer. Només l'Atlètic Ter­rassa, que l'any pas­sat va impo­sar-se en la final de la copa, ha estat capaç de superar el con­junt bar­ce­loní en una de les dar­re­res grans cites del calen­dari. Ahir, exer­cint d'amfi­tri­ons, els homes de Car­los Gar­cia Cuenca van superar l'Egara i van ampliar una vitrina que, en els últims anys, no para de créixer. El Polo ha fet d'allò extra­or­di­nari un fet comú. Ahir, com havia pas­sat en les dues dar­re­res finals de la lliga, l'Egara va posar les coses molt com­pli­ca­des als bar­ce­lo­nins. Els rat­llats són un equip genuí, fet a casa i d'essència com­ba­tiva. I això fa que se sobre­po­sin a bai­xes sig­ni­fi­ca­ti­ves com la de Ramon Romeu, que ahir no va poder jugar pel virus que havia afec­tat l'equip durant tota la set­mana. Una baixa sig­ni­fi­ca­tiva que va obli­gar a reto­car el cen­tre del camp. En un pri­mer quart de res­pecte entre dos equips que es conei­xen de dalt a baix, Edu Arbós i Lucas Vila van pro­ta­go­nit­zar les pri­mers oca­si­ons. La inten­si­tat i la tensió va anar pujant a mesura que pas­sa­ven els minuts, els àrbi­tres van repar­tir tar­ge­tes ver­des a tort i a dret, i el Polo va començar a fer via mit­jançant els penals córner. Xavi Lle­o­nart va enviar el seu pri­mer llançament al pal i el segon el va parar Quico Cortès. La igual­tat con­ti­nu­ava reg­nant a l'Edu­ardo Dualde, tot i que les oca­si­ons es van anar suc­ceint en una banda i l'altra. La defensa rat­llada va treure de la línia de gol una rema­tada de Lucas Vila, Alex Casa­sayas va cre­uar massa el xut i Edu Arbós el va enviar massa alt. El gol es feia espe­rar i l'ega­renc Claudi Quera va ser qui ho va tenir més a prop. Va etzi­bar una cano­nada duríssima només de començar el dar­rer quart, però es va tro­bar amb Mario Fernández, el millor por­ter de la copa del Rei. “Ha fet una parada aco­llo­nant, de refle­xos. Només puc aplau­dir-lo”, reco­nei­xia Pere Arch, juga­dor de l'Egara. Pocs ins­tants després, la rèplica defi­ni­tiva. L'argentí Mati Rey, que havia fet un tor­neig estra­tosfèric en l'eix de la defensa bar­ce­lo­nina, va des­viar un llançament de penal córner de Borja Llo­rens i va deci­dir la final. A més, Rey va ser desig­nat com el millor juga­dor de la copa del Rei. D'aquesta manera, el Polo va aixe­car l'enèsim títol, segueix engrei­xant el seu pal­marès i ja ha mal acos­tu­mat la seva afició fent comú allò que, real­ment, és estra­tosfèric.