El número 1 indiscutible del tennis mundial, Novak Djokovic, es va tornar a ennuegar en el seu tercer intent olímpic. Aquest cop, el seu botxí va ser el reviscolat Juan Martín del Potro, que va signar per 7-6 (4) i 7-6 (2) la matinada de diumenge a dilluns el seu triomf més important dels últims temps després d'un període feixuc d'ostracisme per culpa de les lesions. La cinquena derrota del curs va ser especialment sagnant per al serbi, que va acabar amb plors. L'or olímpic és l'únic gran títol que li falta a les vitrines després d'haver trencat enguany el malefici a Roland Garros. “La veritat és que Del Potro ha estat millor que jo. Ha sabut jugar millor els punts decisius. És una de les derrotes més dures de la meva carrera”, va admetre frustrat Nole, que arribava a Rio amb el títol de Toronto sota el braç –el seu 30è Masters 1.000– i s'erigia en el màxim favorit a l'or. “M'ha sorprès el meu nivell. No m'esperava derrotar Djokovic”, va reconèixer l'argentí, que ahir, efervescent, es va plantar a la tercera eliminatòria superant el portuguès João Sousa per 6-3, 1-6 i 6-3, i es postula com un dels aspirants al títol.

Del Potro havia estat en la seva etapa emergent un dels pocs tennistes capacitats per replicar el domini en els big four i va guanyar l'obert del Estats Units l'any 2009. El 2012 es va penjar el bronze a Londres precisament contra Djokovic, que havia estat tercer a Pequín 2008 i que haurà d'esperar una nova oportunitat. Però una fatídica lesió al canell esquerre l'havia allunyat del seu estatus natural. Per això, el triomf a Rio i la seva progressió és d'un valor incalculable en el seu intent de recuperar el terreny perdut. L'altra sorpresa la va signar el luxemburguès Gilles Muller, botxí del francès Jo-Wilfried Tsonga per 6-4 i 6-3.