Farah, el referent en fons

L'hegemonia que ha exercit Bolt en les proves de velocitat l'ha traslladat el britànic Mo Farah en les curses de fons, amb el doblet de 5.000 i 10.000 m aconseguit en sis ocasions, els europeus del 2010 i el 2014, els mundials del 2013 i el 2015, i els Jocs del 2012. La versió femenina de Bolt, la menuda jamaicana Shelly-Ann Fraser no passa el seu millor moment per culpa d'una lesió en un dit del peu. Només figura inscrita en l'hectòmetre, però amb el seu palmarès no se la pot descartar. En tot cas, les velocistes que s'han mostrat més regulars són la també jamaicana Elaine Thompson i la nord-americana English Gardner. La gran esperança blanca tornarà a ser l'Holandesa Voladora, Dafne Schippers, tot i que sembla tenir més possibilitats en els 200 m.

L'atleta més complet, Ashton Eaton, i la seva particular pugna pel rècord mundial en decatló, i la renascuda Caster Semenya, imbatible en els 800 m seran alguns dels punts àlgids de la competició atlètica. Sigui perquè ja està feliçment casada amb la seva xicota Violet o perquè el TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu) va anular l'obligació de limitar els nivells de testosterona en les dones amb hiperandrogenisme, el cas és que la sud-africana no té rival en els 800 m i, fins i tot, podria assaltar el títol en els 400 m, i aspirar a un doblet sense precedents en l'atletisme olímpic femení. La migfondista etíop Genzebe Dibaba, que de moment ha sortit indemne de l'operació Rial contra el dopatge efectuada a Sabadell, competirà només en els 1.500 m.