No es merei­xia un final així el bon tor­neig olímpic de la selecció espa­nyola, amb 14 cata­lans en l'equip. Tot i arri­bar a Rio sense gene­rar gaire soroll, la posada en escena dels espa­nyols va ser impe­ca­ble amb tres tri­omfs en els tres pri­mers par­tits de la com­pe­tició. Un d'ells con­tra Austràlia, la selecció que encapçala el rànquing mun­dial. Tot i la der­rota con­tra Bèlgica, la selecció que està fent millor hoquei en aquest tor­neig olímpic, i l'empat con­tra la Gran Bre­ta­nya, les sen­sa­ci­ons que va dei­xar l'equip espa­nyol eren molt bones. I ahir, després de cul­mi­nar un més que cor­recte duel con­tra l'Argen­tina en els quarts, de llui­tar de tu a tu sense mira­ments ni com­ple­xos, la sort es va girar en con­tra d'un con­junt que, con­tra vent, marea i els records històrics de gene­ra­ci­ons més reei­xi­des, l'havia bus­cat amb insistència. Els àrbi­tres van asse­nya­lar un penal més que dubtós quan fal­tava un minut per aca­bar el par­tit. Juan Gilardi va batre Quico Cortès, l'Argen­tina va clas­si­fi­car-se per a les semi­fi­nals i Espa­nya va plo­rar una pata­cada injusta i extre­ma­da­ment dura per la forma, més que pel fet. Els quarts eren l'objec­tiu i es va asso­lir amb una solvència des­ta­ca­ble. Abans del gol deci­siu dels argen­tins, Espa­nya havia remat con­tra cor­rent. Gon­zalo Pei­llat va fer de les seves en el segon penal córner que va tenir l'. L'excel·lent llançador argentí va obrir la llauna superant per baix Quico Cortès i va obli­gar el com­bi­nat espa­nyol a esforçar-se al màxim. Havia estat molt bo l'inici del com­bi­nat espa­nyol, orde­nat i segur en defensa però poc pro­fund en atac. Pepe Romeu, en el pri­mer penal córner dels esta­tals, no va estar encer­tat i va enviar el xut per sobre la por­te­ria de Vivaldi, que va mos­trar-se molt segur sota els pals de la por­te­ria argen­tina. També va fallar Jordi Car­rera, que ahir va debu­tar en uns Jocs per la lesió de l'ara­gonès Andrés Mir, en el segon penal córner espa­nyol. Els argen­tins men­ja­ven ter­reny a poc a poc als espa­nyols, que per­dien presència en el camp rival. En la represa, tot i els ensurts dels argen­tins, que van per­do­nar el segon gol en més d'una ocasió, Espa­nya va tor­nar a aga­far empenta. Amb més cor que bon joc va avançar línies, va veure la por­te­ria de Vivaldi més a prop i va dis­po­sar de tres penals córner per empa­tar. Pau Que­mada, en el ter­cer intent del dar­rer quart, va trans­for­mar un xut molt ajus­tat que va supo­sar l'empat i l'alleu­ge­ri­ment d'un con­junt espa­nyol que ser­rava les dents busca nt el premi. Però, en poc més de dos minuts, l'ale­gria es va des­fer com un terrós de sucre. Quan es divi­sava la tanda de a l'horitzó, l'Argen­tina va dis­po­sar d'un penal córner que els sud-ame­ri­cans no van saber trans­for­mar. Ales­ho­res, però, els àrbi­tres van veure un , la pena màxima en l'hoquei sobre herba, on no hi era i van donar als argen­tins la pos­si­bi­li­tat de clas­si­fi­car-se per a les semi­fi­nals. Gilardi no va fallar i va enviar a casa els espa­nyols de la manera més dura pos­si­ble. Va ser una pata­cada molt injusta.