La porto-riquenya de 22 anys establerta a Miami Mónica Puig va fer història, la matinada de dissabte a diumenge, aconseguint el primer or olímpic per al seu país en qualsevol disciplina i sexe i la primera medalla femenina. Puig va tornar a jugar a un gran nivell amb la seva agressivitat característica malgrat la seva escassa envergadura i va derrotar l'alemanya Angelique Kerber, número 2 del món, per 6-4, 4-6 i 6-1. La teutona va ser, enguany, campiona en l'obert d'Austràlia i finalista a Wimbledon, un caixet que engrandeix, encara més, el triomf sorprenent de Puig, una lluitadora que ha perseguit un somni d'entrada inversemblant però que s'ha fet realitat. Puig havia guanyat un torneig menor –Estrasburg 2014– fins ara com a major èxit en la seva carrera.

La boricua, 35a del món, va trigar dues hores i nou minuts a consumar la gesta. La campiona olímpica havia superat abans en aquest torneig la jugadora formada a Barcelona Garbiñe Muguruza –campiona a Roland Garros–, la txeca Petra Kvitova –bicampiona a Wimbledon–, l'eslovena Polona Hercog i la russa Anastasia Pavlyuchenkova. Deu n'hi do. En la final, va saber rendibilitzar les seves oportunitats de trencament (5/7), mentre que Kerber no va ser ni de bon tros tan efectiva (3/12). A més, es va mostrar més agressiva, amb 421 cops guanyadors per només 22 de la teutona.

Puig, rebatejada com a Pica perquè un tècnic li va dir que hauria de picar molts cops per guanyar els punts, viu a Miami amb la seva família des que tenia un any però sempre remarca les seves arrels porto-riquenyes i reivindica la seva condició de boricua –nascuda a l'illa. Amb una actitud “collonuda”, pacient amb la premsa i amable, també ha revelat en els darrers dies que té ascendència catalana: “Els meus avis paterns són catalans. Quan vaig allà, em diuen Puig amb la pronunciació final de la ch, però a Puerto Rico em diuen Puig amb el so de la g final.”