Vaig deixar les motos i el repte va ser guanyar en cotxe. Ja s'ha fet. Ara és fer-ho amb una altra marca. És un repte nou, un aprenentatge nou. Els canvis sempre són bons, i se n'aprèn.

Sempre. No sé si tinc somnis diaris però sí reptes diaris, que és el que em fa estar viu. He estat en dues marques que han guanyat. Amb una, a més, vaig tenir la sort de guanyar jo. Ara, estar en una altra marca i poder ajudar a guanyar seria bonic.

El dia a dia ensenya. Quan canvies també has d'aprendre i això et fa millor. I tant, cada dia som millors que el dia abans.

La diferència és que la cursa l'ha dibuixat Marc Coma, que fa dos anys encara competia. I si ell diu que serà molt dur, parla amb propietat. No és el mateix que la cursa la prepari ell o gent a qui la competició li queda més lluny. El discurs és ara més creïble, però t'ho diré després de la cursa. T'he convençut? Aquest Dakar sí que és seu. L'ha fet ell, amb un equip humà diferent.

Teòricament el veig bé, sobretot a l'altura del mar. A poca altura tenim un bon cotxe. Més enllà de 2.000 m, el nostre motor atmosfèric perd molta més potència que un turbo. Pensem que amb els 2 mil·límetres més de brida [de l'admissió] en alçada estarem més a prop dels altres.

Al raid del Marroc anàvem amb brida de 36 mm [al Dakar serà de 38] i Sainz amb la de 39, i ja estàvem amb ells. Pensem que serem més ràpids, però també ho crèiem l'any passat i la primera setmana Peugeot ens va pentinar. Hem de ser prudents. Tenim un bon cotxe, la cursa és llarga i dura però ja et dic que a 4.700 m correrem menys.

El motor és diferent, les suspensions són les mateixes i estan validades i hem fet test amb la brida de 38 mm al Marroc i al banc de proves simulant l'alçada. Sense ser un equip amb els mitjans de Peugeot, hem fet el millor que hem sabut.

Un dels aspectes positius del canvi d'equip és que ens han deixat fer les coses com hem volgut. Hem pogut aportar el que sabíem i hi ha una evolució. En suspensions hem deixat el cotxe a un nivell molt alt. Hem treballat en els diferencials, que són mecànics, i estem contents.

Amb brida de 38 mm totes les peces pateixen més estrès. Al Marroc vam trencar transmissions, que abans duraven 4.500 km. Les canviarem cada 3.000.

Això és el motorsport. El maldecap més gran de les federacions és que les competicions no siguin avorrides, com la F-1. En moto el pilot influeix molt més que la tècnica, en cotxe és al revés i s'ha d'equilibrar. Peugeot es queixa, i en els cotxes tots ens queixem de mena, més que quan corríem en moto.

Quan portes 22 anys corrent, te n'han passat moltes. Quan començava en moto volia demostrar que jo anava amb el puny més cargolat que ningú. Però arriba un dia que no has de fer demostracions i sí fer la feina el millor que saps. Amb l'Àlex [Haro, el copilot] i amb l'equip hem treballat tot el que hem pogut a nivell físic i tècnic. No penso en el que va passar, tot i que trencar el motor al cap de 3 km [2015] em va fotre molt. L'any passat vam ser menys hàbils que els altres passant el fang, però això és part de les curses.

Competint bé. Només en guanya un. Però el més important és no tenir cap retret per fer-me. Hi ha moltes variables que no controlem. És excitant perquè t'estimula a ser més llest que els altres per sortejar-les però si et guanya algú que ho ha fet millor l'únic que pots fer és anar al podi a felicitar-lo. Farem el màxim i si ho fem bé, si competim bé, veureu que arribarem als últims dies amb possibilitats de guanyar.

Sempre tenim etapes marcades. Però la primera etapa de l'any passat no n'estava i abans del km 200 vam perdre una hora. Ara pensem que l'etapa que arriba a La Paz (527 km) serà dura. En alçada, fora de pistes... I en la tornada, Uyuni-Salta serà llarga i Salta-Chilecito-San Juan també ens preocupen. L'alçada és una incògnita. Si no has dormit bé i si a 4.500 m notes com si algú t'estigués pegant al cap amb un pal, és un problema. Però és per a tothom igual.

L'any passat era més de pista, més per a ells. Ara la teoria diu que serà menys de pista, més de navegació. Més per a nosaltres, gent de raids. L'any passat, a Fiambalá, el podi de l'etapa més difícil va ser Peterhansel, Desprès i nosaltres. Gent que venim de la moto. I Peter allà va fer la diferència. Sainz va plegar i Loeb va tenir problemes. Un Dakar difícil ens afavoreix, segur. Ho passarem malament? Segur. Però potser hi estem més acostumats.

A dia d'avui, no, no. Picco és espectacular. Haver competit per guanyar el Dakar i tants anys després tornar-hi repetidament per disfrutar és genial. Però quan jo corro un ral·li, trenco i em pregunten si vull acollir-me al súper ral·li per continuar, dic que no. Fa dos anys al Dakar va ser molt difícil. Quan perdo l'objectiu de guanyar no tinc la motivació. He fet algun enduro o motocròs per disfrutar i encara surto a davant, em barallo amb el jovent que està fent el mundial i fins que els braços diuen prou... Però si algú em guanya, m'emprenyo molt. Encara tinc massa l'instint guanyador.