Dues dècades de mestratge
Motociclisme. Gairebé 21 anys separen la primera victòria de Valentino Rossi en el mundial de la que va aconseguir diumenge a Assen. Pel mig n’hi ha 113 més i nou títols de campió
Quan el 18 d’agost del 1996 Valentino Rossi va pujar a dalt del podi de Brno com a guanyador de la cursa dels 125 cc, rivals seus d’ara mateix com Maverick Viñales i Jack Miller encara anaven amb bolquers. Àlex Rins, directament, ni caminava. La dada il·lustra el que ha estat capaç de fer Il Dottore –115 victòries i 9 títols– en l’era de la precocitat.
Per acabar de centrar la qüestió aquell diumenge d’agost del 1996, Àlex Crivillé va guanyar la cursa de la categoria reina amb la diferència més curta de la història, dues mil·lèsimes respecte a Mick Doohan (nou anys més tard Toni Elias també faria el mateix justament amb Rossi, a Estoril).
El mite es va quedant sol
Rossi ja tenia el rècord de temps transcorregut entre el seu primer triomf i l’últim. Li havia pres a Loris Capirossi el 14 de setembre del 2014 quan es va imposar a Misano. Capirossi, un altre nen precoç, havia guanyat per primer cop amb 17 anys i 123 dies i va fer-ho per última vegada amb 34 anys i 172 dies, Rossi, que el 18 d’agost del 1996 tenia 17 anys i 183 dies, diumenge passa sumava 38 anys i 129 dies i també es convertia en el més veterà que guanyava en la categoria reina. La magnitud de la fita és tan gran que la llegenda amb més victòries en el mundial, Giacomo Agostini (122 triomfs) no va estendre la seva era guanyadora més enllà dels 11 anys i 129 dies. És clar que Ago, com feien molts pilots de l’època, va arribar a tantes victòries disputant més d’una categoria (normalment 350 i 500 cc) en cada gran premi.