Un tastet clàssic
La lluita final entre Dovizioso i Márquez a Qatar anticipa el duel que protagonitzaran els caps de files de Ducati i Honda al llarg del curs
Fins a deu pilots roden enganxats abans que els ‘tenors’ s’escapoleixin al capdavant
Era una batalla perduda, però Marc Márquez no podia marxar de Qatar sense intentar-ho. Fidel al seu estil, l’Honda del 93 es va tirar a l’interior de la Ducati d’Andrea Dovizioso en l’últim revolt de la primera carrera del curs de MotoGP per buscar una victòria impossible, perquè tanmateix sabia que l’italià tindria set-cents metres de recta per treure suc del rebuf i esprémer de gust els 350 km/h de punta de la Desmosedici. El cerverí va anar llarg, però encara va aconseguir enfilar la recta en paral·lel amb Dovi, separats de només 27 mil·lèsimes –a favor de la moto vermella– sobre la línia de meta. Després de tres anys fent segon a Qatar, Andrea va guanyar, per fi, la seva novena victòria en MotoGP i la 40a de Ducati.
Compàs d’espera
També va ser la tercera lluita cara a cara entre el campió –Márquez– i el subcampió –Dovizioso– del 2017, i el tercer cop que en sortia vencedor l’italià, després de les curses del Red Bull Ring i Motegi de l’any passat. El tetracampió del MotoGP hi va treure importància –tots tres eren circuits d’aquells que tenia marcats “en vermell”, per ser més adients a la Ducati–, però el més rellevant és que obrir el curs amb un altre enfrontament fins a l’últim sospir entre els caps de files de Ducati i Honda anticipa el duel que tothom espera que protagonitzin al llarg del curs.
Mentre el duel final s’anava covant, la cursa es va plantejar com una lluita en un grup de fins a deu pilots, encapçalat per l’autor de la posició preferent, Johann Zarco (Yamaha). Márquez ja es va col·locar segon de bon començament, però Dovizioso, cinquè a la graella, no va arrencar gaire bé i va caure al vuitè lloc. Els dos tenors, però, de seguida van avisar de les seves intencions. El Tro de Cervera va atacar Zarco al final del primer gir i el francès s’hi va tornar tot seguit per recuperar el primer lloc, mentre que Dovi ja era l’home més ràpid en pista i començava a recuperar llocs, col·locant-se sisè en la quarta volta després de superar Dani Pedrosa (Honda).
En la setena de les 22 voltes, la Ducati número 4 ja s’havia enfilat fins al quart lloc, rere Zarco, Valentino Rossi (Yamaha) i Marc. El grup encara es mantenia compacte, però Rossi i Márquez tenien clar que tot plegat era un compàs d’espera abans que l’italià decidís cargolar el puny de gust.
Seguint fil per randa la seva estratègia, Dovi cuidava les rodes –mitjà al davant i tou al darrere per a tothom, tret de Petrucci (tou al davant) i les Honda oficials (dur al davant)–, sense prendre riscos. De fet, en aquest moment el més ràpid a la pista era Maverick Viñales (Yamaha), que s’estava enganxant al grup després de les caigudes d’Àlex Rins (Suzuki) i Jorge Lorenzo (Ducati) en el tretzè gir.
Canvi de ritme
L’empordanès va fer 1:55.450 en la volta 18, just en el moment en què Dovizioso va decidir canviar el ritme i trencar la cursa. Ja era segon després d’haver superat Rossi i Márquez, i es va cruspir Zarco a la recta. En veure-ho, el 93 va arriscar en la frenada del primer revolt –una de les més fortes del mundial, de 350 a 99 km/h–, va fregar l’M1 número 5 i va anar llarg, però va poder mantenir el segon lloc rere Dovi. Tot seguit, Rossi també va superar la Yamaha privada de Zarco, que a partir d’aquí va començar a perdre posicions fins a acabar vuitè.
La Ducati va fer 1:55.242 en la volta 19; l’Honda i la Yamaha, 1:55.272 i 1:55.315 en la 20, respectivament. Fins que en l’última, en l’últim revolt, Márquez va decidir fer una maniobra “irreal” –així la va definir Dovizioso– per oferir un tastet del que serà el curs 2018.
Marc Márquez
Una cursa marca de la casa. No es va rendir davant l’empenta de Dovi i es va inventar un últim revolt irreal.
Tito Rabat
Va heretar l’onzè lloc d’Aleix Espargaró i va creuar la meta a mig segon de l’altra Ducati privada de Jack Miller.
Aleix Espargaró
Era onzè en la penúltima volta quan un problema en l’Aprilia el va relegar al dissetè lloc, fora dels punts.
Dani Pedrosa
Una bona sortida el va col·locar tercer, però va perdre pistonada i va acabar engolit per la remuntada de Viñales.
Maverick Viñales
Bona remuntada. Quinzè en la primera volta i sisè al final, fent-se un forat en el grup capdavanter.
Pol Espargaró
La KTM el va deixar a l’estacada en la volta 15. Li havia passat el mateix en la Q1 i sortia de l’última línia.
Àlex Rins
El quart pilot més ràpid (1:55.333), va caure en l’escalfament i també en la cursa, quan era sisè i aspirava al podi.
El futur és elèctric
Les tres categories clàssiques del mundial de velocitat –MotoGP, Moto2 i Moto3– tindran un acompanyament de luxe a partir del 2019, quan se celebrarà la primera copa del món de MotoE. A Qatar es van confirmar els equips que faran córrer les motos elèctriques Energica –totes iguals– en el campionat, que constarà de cinc curses escollides entre els circuits europeus del mundial, encara per determinar. Set dels onze equips seran els privats de MotoGP: Tech 3, LCR, Marc VDS, Pramac, Ángel Nieto, Avintia i Gresini. Els altres quatre seran de Moto2 i Moto3: VR46, Pons Racing, Intact i SIC58.
Notícies
Dilluns,7 octubre 2024