L’afició catalana té ben interioritzat el relat dels circuits Honda i els circuits Yamaha d’ençà de finals dels anys vuitanta, quan Sito Pons va vèncer dos títols de 250 cc amb la moto de l’ala daurada enfrontant-se al malaguanyat Joan Garriga amb la dels tres diapasons. Ara podem desenterrar les cròniques d’aquells dies de vi i roses per presentar el GP de França. No debades, Le Mans –un traçat curtet, amb un primer sector tècnic i moltes frenades– plau a Yamaha, que hi ha guanyat set dels últims deu anys, els tres últims seguits i els dos últims, amb doblet. L’any passat, el doblet anava pel camí de ser un triplet fins a l’últim gir, quan Valentino Rossi va caure i Johann Zarco va heretar el segon lloc (el seu primer podi a MotoGP).

El vencedor del 2017 va ser Maverick Viñales, que a Le Mans va aconseguir la tercera victòria del curs en cinc proves. És el circuit que el va veure guanyar en el mundial (2011, 125 cc) i també pujar al podi en MotoGP (2016, Suzuki) per primer cop. Però l’endemà l’empordanès va encetar un dejuni que encara dura. Gairebé tan llarga és la crisi tècnica de Yamaha –problemes d’electrònica i tracció–, que d’aleshores ençà només ha guanyat una cursa més, a Assen, amb Rossi, fa onze mesos.

En canvi, per trobar l’últim triomf d’una Honda cal retrocedir fins al 2014. Llavors va guanyar Marc Márquez, però l’any passat el cerverí va caure. Per la seva banda, el seu company Dani Pedrosa ha revelat que té líquid al maluc arran de la caiguda a Jerez. Després del test de la setmana entrant a Montmeló decidirà què pot fer.