Veient els resultats que hem aconseguit, em sembla estrany ser tercer i tan a prop del primer. Això et deixa la sensació que si girem la truita podem tenir possibilitats de lluitar pel mundial. Tinc moltíssimes ganes de treballar, de donar el 100%.

Quan van canviar els pneumàtics vam perdre molt. I ens està costant molt, no entenem bé com treballen, sobretot en cursa. El compost que teníem l’any passat en les cinc primeres curses, vam arribar a Montmeló i ho van canviar tot. Ara són carcasses molt més dures, i la nostra moto sense grip pateix molt.

Igual. Hauria fet els mateixos passos. La moto està a un gran nivell, només hem d’intentar treure-li el 100%. En cursa no ho aconseguim ni de bon tros; en els entrenaments, sí.

Sí. Jo soc molt autocrític, i molt realista. Si no tingués les mans per estar lluitant per una cursa, no estaria frustrat ni enfadat pel fet de ser setè quan podria ser al davant. Com que hi crec i confio en mi, realment necessito que Yamaha doni una mica més i intenti ajudar-me.

Jo crec que sí. Soc molt millor avui que quan vaig començar amb Yamaha. S’aprèn molt quan ets a baix, aprens a digerir molt millor les coses, aprens a fer un reset quan estàs frustrat i a intentar millorar. Quan tot va bé no aprens aquestes coses... Ara bé, prefereixo que tot vagi perfecte! Ho estic aprenent a marxes forçades, però capgirarem el resultat perquè jo em veig amb prou nivell per guanyar curses i lluitar pel mundial.

Necessito grip a la cursa. L’únic problema és que surto a la cursa i no tinc adherència. Perquè ho entenguis, en l’FP3 porto un pneumàtic que té vint voltes i em va millor que un de nou en la cursa. Costa d’entendre però és la sensació que tinc. Als entrenaments la moto em funciona d’una manera, i a la cursa d’una altra. Aquest és l’únic problema que tenim, perquè la moto és a un gran nivell i s’adapta molt bé al meu pilotatge. Falta que els pneumàtics funcionin igual que als entrenaments.

És difícil... Quan acabi el cap de setmana ho sabré millor; canviarem coses, maneres de fer, i si aquest cap de setmana va bé voldrà dir que durant l’últim any no ens havíem adonat del problema. Tant de bo sigui això.

Jo sempre intento buscar el millor, encara que sigui una mica egoista. Al final l’esport és ser una mica egoista en aquest aspecte. Buscar el millor, la millor persona per a tu. Jo amb Ramon [Forcada] em porto molt bé i crec que és un dels millors tècnics del mundial. Tècnicament és molt difícil ser millor que el Ramon. Però en certs aspectes he tingut algunes mancances. Realment Ramon està aportant molt ara, vam tenir un test a Montmeló molt bo [fa tres setmanes]. Confio molt en Ramon; potser de tot l’equip soc la persona que hi confia més.

I tant. Fins a final d’any segur. És un gran tècnic, hi confio molt, he treballat amb ell a les bones i a les males. Hi ha més pros que contres estant amb el Ramon. Espero que pugui aportar el punt d’experiència que té i treure’ns d’aquesta situació.

Canvia molt. Més que l’estil de pilotatge, sobretot canvia el nivell i la manera de treballar. És tot multiplicat per deu. Estic orgullós perquè sé que encara que els resultats ara no siguin bons, jo tinc el nivell per entrar entre els tres primers. Al final, a la pista tens el teu talent i el treus; he millorat fora de la pista.

Bé, la velocitat encara la té! Jo intento aprendre de tot; ell té els seus secrets en la forma de treballar, m’hi fixo i intento aplicar-ho. Tenir al costat una persona que ha guanyat nou títols m’ajuda a ser més fort. D’aquí a uns anys vull ser un dels pilots a batre i un dels millors pilots del món. He de créixer de mica en mica.

En certs moments, sí. Més que res, humanament. Amb tot l’equip que tenia, fèiem un conjunt molt bo. Una moto que era quinzena, la vam portar a guanyar. Vaig decidir anar a Yamaha i crearé al meu voltant la mateixa passió que tenia quan era a Suzuki.