Hi ha hagut caps de setmana que hem aconseguit lluitar pel top cinc, però n’hi hagut d’altres que ens ha costat més. El més important és saber donar el màxim però sempre acabant les curses.

Tenim el material campió del món dels tres últims anys. La suspensió, el xassís, les rodes, tot. Ara arribem als caps de setmana i sabem que tenim el mateix que els altres i tot depèn de nosaltres, del treball que siguem capaços de fer.

Crec que sí. No és com a Moto GP, que si no estàs en un equip de fàbrica ja no pots guanyar. En Moto 2 hi ha una sèrie d’equips –entre ells, el nostre– que tenen el material, els patrocinadors i tot el que fa falta per guanyar. Ho tenim tot; si seguim treballant així, tot arribarà.

Sí, és clar. El que passa és que no tinc experiència amb aquesta moto, i l’equip tampoc, perquè l’any passat anaven amb Suter. No és el mateix que el Marinelli o l’Sky, que arriben a un circuit i tenen tota la informació de l’any passat. Nosaltres comencem de zero, amb la moto que pensem que pot anar bé.

Un podi sempre és bo, però com a cap de setmana Le Mans va sumar més, perquè vam demostrar que teníem el ritme per guanyar la cursa. Això et dona molta motivació i molta força a tot l’equip.

No, jo volia anar amb Kalex de totes totes. Però aquest equip, a partir de la tercera o la quarta cursa de l’any passat, va començar a parlar amb nosaltres. Ells tenien clar que volien guanyar, i pensaven que amb la Suter es podia guanyar. Em van prometre que no em preocupés, que si tenien el més mínim dubte que amb la Suter no es podia, canviarien de moto. Vam començar la pretemporada i no vam acabar prou contents amb la Suter, així que vam canviar a Kalex.

Estic molt a gust amb ell, fem bici junts, ens entrenem en supermotard... Tenim una molt bona relació, treballem en equip. Sempre té molt bon ritme. Si estic al seu nivell vol dir que ja estic lluitant pel top cinc.

La cosa ha anat així. A mi m’hauria encantat fer el FIM CEV de Moto 3 amb una moto de fàbrica i després fer el salt al mundial de Moto 3. Però costava més diners fer el CEV de Moto 3 ben fet que el de Moto 2, i vam prendre la decisió de pujar a Moto 2 molt jove, perquè era l’única esperança per continuar i arribar algun dia al mundial.

L’oportunitat de saltar a Moto GP ja la vaig tenir l’any passat, al Japó, per fer les últimes tres curses amb Tech3 –el meu equip d’aleshores en Moto 2–, en el lloc de Folger. Vaig haver de dir que no amb llàgrimes als ulls, però crec que per arribar a Moto GP abans s’ha d’haver fet la feina a Moto 2, com va fer Johann Zarco. Va arribar a Moto GP ben preparat per lluitar amb els millors. El meu objectiu és guanyar en Moto 2, i un cop ho hagi fet, ja veurem quin pot ser el següent pas.

Pensar sobre la moto. De valentia en tinc, però això és fàcil. El més difícil i el que fa la diferència és pensar sobre la moto. Per exemple, per saber quan toca recórrer a la valentia o no.