“Si seguim així, tot arribarà”

Hi ha hagut caps de set­mana que hem acon­se­guit llui­tar pel top cinc, però n’hi hagut d’altres que ens ha cos­tat més. El més impor­tant és saber donar el màxim però sem­pre aca­bant les cur­ses.

Tenim el mate­rial campió del món dels tres últims anys. La sus­pensió, el xassís, les rodes, tot. Ara arri­bem als caps de set­mana i sabem que tenim el mateix que els altres i tot depèn de nosal­tres, del tre­ball que siguem capaços de fer.

Crec que sí. No és com a Moto GP, que si no estàs en un equip de fàbrica ja no pots gua­nyar. En Moto 2 hi ha una sèrie d’equips –entre ells, el nos­tre– que tenen el mate­rial, els patro­ci­na­dors i tot el que fa falta per gua­nyar. Ho tenim tot; si seguim tre­ba­llant així, tot arri­barà.

Sí, és clar. El que passa és que no tinc experiència amb aquesta moto, i l’equip tam­poc, perquè l’any pas­sat ana­ven amb Suter. No és el mateix que el Mari­ne­lli o l’Sky, que arri­ben a un cir­cuit i tenen tota la infor­mació de l’any pas­sat. Nosal­tres comen­cem de zero, amb la moto que pen­sem que pot anar bé.

Un podi sem­pre és bo, però com a cap de set­mana Le Mans va sumar més, perquè vam demos­trar que teníem el ritme per gua­nyar la cursa. Això et dona molta moti­vació i molta força a tot l’equip.

No, jo volia anar amb Kalex de totes totes. Però aquest equip, a par­tir de la ter­cera o la quarta cursa de l’any pas­sat, va començar a par­lar amb nosal­tres. Ells tenien clar que volien gua­nyar, i pen­sa­ven que amb la Suter es podia gua­nyar. Em van pro­me­tre que no em pre­o­cupés, que si tenien el més mínim dubte que amb la Suter no es podia, can­vi­a­rien de moto. Vam començar la pre­tem­po­rada i no vam aca­bar prou con­tents amb la Suter, així que vam can­viar a Kalex.

Estic molt a gust amb ell, fem bici junts, ens entre­nem en super­mo­tard... Tenim una molt bona relació, tre­ba­llem en equip. Sem­pre té molt bon ritme. Si estic al seu nivell vol dir que ja estic llui­tant pel top cinc.

La cosa ha anat així. A mi m’hau­ria encan­tat fer el FIM CEV de Moto 3 amb una moto de fàbrica i després fer el salt al mun­dial de Moto 3. Però cos­tava més diners fer el CEV de Moto 3 ben fet que el de Moto 2, i vam pren­dre la decisió de pujar a Moto 2 molt jove, perquè era l’única espe­rança per con­ti­nuar i arri­bar algun dia al mun­dial.

L’opor­tu­ni­tat de sal­tar a Moto GP ja la vaig tenir l’any pas­sat, al Japó, per fer les últi­mes tres cur­ses amb Tech3 –el meu equip d’ales­ho­res en Moto 2–, en el lloc de Fol­ger. Vaig haver de dir que no amb llàgri­mes als ulls, però crec que per arri­bar a Moto GP abans s’ha d’haver fet la feina a Moto 2, com va fer Johann Zarco. Va arri­bar a Moto GP ben pre­pa­rat per llui­tar amb els millors. El meu objec­tiu és gua­nyar en Moto 2, i un cop ho hagi fet, ja veu­rem quin pot ser el següent pas.

Pen­sar sobre la moto. De valen­tia en tinc, però això és fàcil. El més difícil i el que fa la diferència és pen­sar sobre la moto. Per exem­ple, per saber quan toca recórrer a la valen­tia o no.