La ‘bala’ contra el ‘tro’
Jorge Lorenzo fa la posició preferent al Circuit de Barcelona-Catalunya al davant de Marc Márquez
El mallorquí signa la primera ‘pole’ amb Ducati i el cerverí acaba segon després d’haver passat per la Q1
Va aconseguir la primera victòria amb Ducati a Mugello, fa quinze dies, i ahir al Circuit de Barcelona-Catalunya va conquerir la primera posició preferent vestit de vermell. Ara com ara Jorge Lorenzo té el sant de cara, però a Montmeló va haver d’esprémer tot el seu talent i la cavalleria de la Desmosedici per batre un Marc Márquez prodigiós. Les motos de Lorenzo i Andrea Dovizioso tenien “una mica més” d’empenta sobre el traçat vallesà –ho va admetre el pilot italià–, però el tro de Cervera es va colar entre les bales vermelles en la primera línia de la graella del GP de Catalunya i va quedar a tot just 66 mil·lèsimes de la pole.
Els inquilins de la segona línia, encapçalats per Maverick Viñales (Yamaha), van cedir prop de mig segon a Lorenzo i Tito Rabat (Avintia Ducati), que tancava la tercera línia amb un excel·lent novè lloc, a vuit dècimes. Les diferències il·lustren que les bales i el tro voltaven ahir en una altra òrbita sobre l’esplèndid cel vallesà.
La muntanya russa
La jornada va ser una veritable muntanya russa, si més no per al tetracampió lleidatà. Márquez va començar el dia havent-se de guanyar el pas directe a la Q2 en el tercer entrenament lliure del matí, després d’haver caigut divendres. Tanmateix, el que havia de ser un tràmit va esdevenir una quimera quan va tornar a caure amb l’últim joc de rodes noves en el desè revolt, quan faltaven menys de tres minuts. L’error el va relegar a l’onzè lloc en la combinada, i va condemnar el 93 a passar per la Q1 per merèixer un lloc en la sessió on es jugarien les quatre primeres línies de la graella.
Abans, però, faltava per disputar-se el quart entrenament lliure, mitja horeta sense cap transcendència més enllà d’acabar de preparar la moto amb vista a l’entrenament cronometrat. I allà Márquez va tornar a fer de les seves. El mag de Cervera va tornar a exercitar el seu truc favorit en el revolt patrocinat per Turisme de Catalunya –el catorzè i últim del traçat–, aixecant la moto amb el genoll quan ja era a terra, amb la direcció tancada i més de 60º d’inclinació. I tot seguit encara va haver de salvar la revinclada de la màquina quan la roda davantera va recuperar l’adherència. “En alguns aspectes Marc és únic i la tècnica que té és inexplicable”, va reconèixer el seu descobridor, el també lleidatà Emili Alzamora, campió del món de 125 cc el 1999.
El doble ensurt no va afeblir gens l’exercici de Márquez, i en la Q1 disputada a continuació es va guanyar el pas a la Q2 amb autoritat, al costat del sorprenent debutant japonès Takaaki Nakagami, amb una altra Honda però satèl·lit. Un cop a la mànega definitiva, el cerverí va pilotar com si la muntanya russa que l’havia sacsejat durant les hores prèvies hagués estat simplement un relaxant passeig per agafar forces. En el seu primer intent, amb pneumàtics dur al davant i tou al darrere, va fer d’entrada el millor temps del cap de setmana fins aleshores (1:38.886). El millor dels perseguidors era Valentino Rossi (Yamaha), amb 1:39.278, a quatre dècimes, mentre que Lorenzo era tercer (1:39.331).
Lorenzo, del no-res
Dovi va ser el primer a moure fitxa en el segon intent (1:38.923, segon), però Marc va reblar el clau amb l’1:38.746 definitiu, ara amb pneumàtic mitjà al davant en comptes del dur, mentre que la resta dels capdavanters muntaven tous en els dos eixos. Llavors, del no-res va sorgir la bala vermella del 99, que va rebaixar de més de sis dècimes el seu registre anterior per deixar el nou rècord de la pole del Circuit en 1:38.680.
La millora de Lorenzo va ser extraordinària, i el pilot va explicar que el pneumàtic que havia utilitzat en el primer intent potser havia sortit defectuós. Les Ducati de fàbrica i l’Honda del 93 van ser les úniques a baixar d’1:39. En la segona línia, Viñales va batre Iannone (Suzuki) per només tres mil·lèsimes. Les altres tres Honda en la Q2, Crutchlow –va acabar a terra–, Pedrosa –l’any passat havia fet la pole a Montmeló– i Nakagami, van quedar relegades a la quarta línia, la qual cosa referma el valor de la prestació de Márquez.
LES DADES
ELS PROTAGONISTES
Caigudes de Vierge i Arenas
Fabio Quartararo va fer la pole en Moto 2, la primera del pilot francès de 19 anys en la categoria, i també la primera del xassís Speed Up d’ençà del 2016. El bicampió del FIM CEV de Moto 3 va batre Àlex Márquez, però el segon és un bon lloc per al cerverí, vencedor l’any passat a Montmeló. Per la seva banda, Xavi Vierge es va mostrar molt competitiu, però va caure quan faltaven set minuts i va quedar setè. El seu company a Dynavolt, Schrötter, arrencarà tercer. També va caure Albert Arenas en Moto 3, dos cops. Primer el va envestir Martín, i quan es va reincorporar a la sessió amb la moto reparada va anar a terra al cinquè revolt i va tirar Vicente Pérez, el pilot valencià d’Avintia Academy que aquí corre amb el dorsal 77, que havia estat del malaguanyat Andreas Pérez.
