La muntanya russa

La jornada va ser una veritable muntanya russa, si més no per al tetracampió lleidatà. Márquez va començar el dia havent-se de guanyar el pas directe a la Q2 en el tercer entrenament lliure del matí, després d’haver caigut divendres. Tanmateix, el que havia de ser un tràmit va esdevenir una quimera quan va tornar a caure amb l’últim joc de rodes noves en el desè revolt, quan faltaven menys de tres minuts. L’error el va relegar a l’onzè lloc en la combinada, i va condemnar el 93 a passar per la Q1 per merèixer un lloc en la sessió on es jugarien les quatre primeres línies de la graella.

Abans, però, faltava per disputar-se el quart entrenament lliure, mitja horeta sense cap transcendència més enllà d’acabar de preparar la moto amb vista a l’entrenament cronometrat. I allà Márquez va tornar a fer de les seves. El mag de Cervera va tornar a exercitar el seu truc favorit en el revolt patrocinat per Turisme de Catalunya –el catorzè i últim del traçat–, aixecant la moto amb el genoll quan ja era a terra, amb la direcció tancada i més de 60º d’inclinació. I tot seguit encara va haver de salvar la revinclada de la màquina quan la roda davantera va recuperar l’adherència. “En alguns aspectes Marc és únic i la tècnica que té és inexplicable”, va reconèixer el seu descobridor, el també lleidatà Emili Alzamora, campió del món de 125 cc el 1999.

El doble ensurt no va afeblir gens l’exercici de Márquez, i en la Q1 disputada a continuació es va guanyar el pas a la Q2 amb autoritat, al costat del sorprenent debutant japonès Takaaki Nakagami, amb una altra Honda però satèl·lit. Un cop a la mànega definitiva, el cerverí va pilotar com si la muntanya russa que l’havia sacsejat durant les hores prèvies hagués estat simplement un relaxant passeig per agafar forces. En el seu primer intent, amb pneumàtics dur al davant i tou al darrere, va fer d’entrada el millor temps del cap de setmana fins aleshores (1:38.886). El millor dels perseguidors era Valentino Rossi (Yamaha), amb 1:39.278, a quatre dècimes, mentre que Lorenzo era tercer (1:39.331).

Lorenzo, del no-res

Dovi va ser el primer a moure fitxa en el segon intent (1:38.923, segon), però Marc va reblar el clau amb l’1:38.746 definitiu, ara amb pneumàtic mitjà al davant en comptes del dur, mentre que la resta dels capdavanters muntaven tous en els dos eixos. Llavors, del no-res va sorgir la bala vermella del 99, que va rebaixar de més de sis dècimes el seu registre anterior per deixar el nou rècord de la pole del Circuit en 1:38.680.

La millora de Lorenzo va ser extraordinària, i el pilot va explicar que el pneumàtic que havia utilitzat en el primer intent potser havia sortit defectuós. Les Ducati de fàbrica i l’Honda del 93 van ser les úniques a baixar d’1:39. En la segona línia, Viñales va batre Iannone (Suzuki) per només tres mil·lèsimes. Les altres tres Honda en la Q2, Crutchlow –va acabar a terra–, Pedrosa –l’any passat havia fet la pole a Montmeló– i Nakagami, van quedar relegades a la quarta línia, la qual cosa referma el valor de la prestació de Márquez.