La llei del més fort
GP de Catalunya. Moto 3. Bastianini s’endú la victòria en una accidentada cursa de la classe petita, en què Arenas provoca una caiguda múltiple
Accidentada cursa de Moto 3. De l’onzena de pilots que formaven el grup del davant en la catorzena volta, només cinc van acabar la prova. Pura lluita per la supervivència de què va sortir vencedor l’italià Enea Bastianini, que no guanyava una cursa des del GP del Japó 2016. El líder del mundial, Marco Bezzecchi, va superar sobre la mateixa línia d’arribada l’argentí Gabriel Rodrigo, un pilot format a Catalunya que, malgrat tot, va aconseguir el primer podi de la seva carrera.
La cursa havia començat amb l’escapada de Jorge Martín i Tatsuki Suzuki, que amb prou feines tres voltes ja havien assolit un avantatge de 2.7. Però, en el novè revolt de la novena volta, Martín tenia una caiguda i cedia el lideratge a Suzuki, que ja només tenia una diferència d’1.2 respecte del primer perseguidor, Bastianini. En aquell moment, el gironí Albert Arenas ja havia avançat vuit posicions des de la sortida i era onzè.
El japonès no va tardar a ser engolit pel grup de la desena de pilots que venia darrere seu. Començava, llavors, una cursa nova, amb una lluita constant pel primer lloc. En la volta 14 es va produir una caiguda múltiple. Arenas, que llavors rodava setè, va tocar Aron Canet en la corba 4, i de rebot també va fer caure Nicolo Bulega. El grup quedava sense tres efectius, i es veia reduït encara més quatre voltes després amb la caiguda de Jaume Masià, que es va endur per davant Andrea Migno. Quedaven només tres voltes per al final i cinc candidats a les posicions de podi. Rodrigo es va posar líder en l’última volta –l’últim triomf argentí en el mundial va ser la de Sebas Porto a Holanda 2005 (250 cc)–, però els seus dos rivals italians el van acabar superant.
