Les tres fases

Márquez havia dividit la cursa en tres fases i va aplicar l’estratègia fil per randa. No va sortir bé i el van superar les Ducati de Lorenzo i Danilo Petrucci. Era la fase del trenet, amb tot el grup encara compacte –per bé que força estirat– perquè encara ningú patia amb els pneumàtics. El 93 muntava el dur al davant i el tou al darrere, mentre que el balear va optar pel tou –va ser l’únic– i el mitjà, i Rossi, per dos mitjans. En la volta 13, Márquez va superar el 99 i va continuar amb el ritme d’1:21 alts, mentre Lorenzo començava a fer com els crancs quan el tou davanter va haver dit prou.

Llavors Rossi es va col·locar segon aprofitant els problemes d’adherència del balear, a un segon de Márquez. Quan l’italià va fer una volta ràpida (1:21.776 en la 18a) i es va apropar a mig segon, el campió va decidir treure el suc de les gomes i, si de cas, mirar de sobreviure al final. En aquesta fase era l’únic que mantenia el ritme d’1:21 alts –Rossi i els altres ja tenien el sostre en l’1:22– i a més va replicar el registre de Valentino amb dues voltes ràpides seguides: 1:21.652 en la 19 i 1:21.643 en la 21. Ja tenia més d’un segon i mig d’avantatge, i l’última fase –la de supervivència– va ser una passejada, amb més de tres segons de marge quan faltaven tres voltes (de 30). En l’última va aixecar el peu (1:24.328) i Rossi va creuar la meta a 2.2. El cinquè podi de l’italià i el seu millor resultat del curs fins aleshores.

Viñales contra les Ducati

La segona M1, de Viñales, va haver de suar encara més per enlairar-se fins al podi. L’empordanès va perdre pistonada en les primeres voltes (setè en la quarta), ja amb Àlex Rins i Pol Espargaró fora de combat per una caiguda en el primer gir. I en la novena el va superar un combatiu Álvaro Bautista amb una Ducati GP17, tot i que va mantenir el setè lloc perquè va caure Cal Crutchlow (Honda). Però en les últimes vuit voltes Mack es va desempallegar de les quatre Ducati que el precedien (Dovizioso, Bautista, Lorenzo i Petrucci) i va entrar tercer darrere del seu company. Petrux va ser la millor moto italiana, quart, i Bautista va entrar cinquè, al davant de les GP18 de Jorge i Dovi, sisè i setè.