El ‘Tro’ més eixordador
Motor. Marc Márquez domina el mundial de Moto GP en l’equador del curs. Ha guanyat cinc de les nou curses disputades i, encara més, no s’albira un rival clar que li pugui parar els peus
El domini de Marc Márquez en el campionat del món de Moto GP del 2018 és inversament proporcional al nombre de rivals que li poden parar els peus. Ras i curt, no se n’albira cap. En cada cursa l’Honda del 93 pot trobar un os més o menys dur de rosegar, però durant el curs ningú exhibeix la velocitat constant i la regularitat demolidora del Tro de Cervera. El campió ha guanyat cinc de les nou curses disputades abans de les breus vacances d’estiu –el curs es reprèn el primer cap de setmana d’agost–, ha estat segon en dues i ha marxat sense punts de les altres dues malgrat que hi va creuar la meta (a l’Argentina el van penalitzar per haver tombat Valentino Rossi i a Itàlia va entrar setzè després de caure encalçant Jorge Lorenzo).
Rivals irregulars
En canvi, ningú ha estat capaç de repetir un segon lloc rere el cerverí. Maverick Viñales (Yamaha) va ser segon a Austin, a 3.5 del 93; Johann Zarco (Yamaha Tech3) va culminar un gran començament de curs amb el segon lloc a Jerez, a 5.2, però tot seguit es va anar encongint, i a Le Mans la rèplica va venir d’un altre pilot satèl·lit, Danilo Petrucci (Ducati Pramac), a 2.3. Márquez no havia guanyat tres curses seguides d’ençà del 2014 –llavors en va enllaçar deu– i va reprendre la ratxa després de caure a Mugello i entrar segon al Circuit de Barcelona-Catalunya, a 4.4 de la Ducati de Lorenzo. A Assen, la cursa més vibrant del curs va acabar amb el segon triplet català en la categoria reina després de Brno 2017 (Márquez, Pedrosa, Viñales), ara amb Àlex Rins (Suzuki) i Mack a 2.2 i 2.3 del cerverí. A la catedral holandesa es van assaborir 175 avançaments –81 en el grup capdavanter de set pilots–, però quan faltaven quatre voltes el Tro va cargolar el puny dret i es va escapolir de la batussa que continuava rere seu. Finalment, diumenge passat, a Alemanya, va ser el torn de Rossi, segon a 2.1 de Márquez.
El pilot de Yamaha és precisament el segon de la general, amb cinc podis però cap victòria. De fet, dels quatre perseguidors del líder (Rossi, Viñales, Andrea Dovizioso i Zarco), només l’italià de Ducati ha pujat al lloc més alt del podi, quan va batre el 93 per menys de tres centèsimes en l’arrencada del curs a Qatar. Per trobar un altre pilot amb més d’una victòria cal retrocedir fins al sisè lloc de la taula. Lorenzo suma poc més de la meitat de punts que Márquez, però va dominar de punta a punta a Mugello i Catalunya. Curiosament, els futurs companys a Honda HRC el 2019 han liderat gairebé les mateixes voltes: 87 de 221 el balear (39,4%) i 89 el lleidatà (40,3%), prop del 80% entre tots dos. Això ens diu dues coses: que Lorenzo sol protagonitzar uns inicis de cursa fulgurants però després es desinfla, i que Márquez trobarà un os ben dur a l’altra banda del box el 2019. Ara com ara, però, l’espetec del Tro és eixordador.
LES XIFRES DEL 93
Àlex Márquez, un any més a Moto 2
El pla d’Àlex Márquez el 2018 era preparar el salt a Moto GP amb el títol de Moto 2 al sarró, però el campió de Moto 3 del 2014 va anunciar ahir que el 2019 continuarà en la classe intermèdia amb l’equip Marc VDS. Ho havia avançat el seu germà Marc Márquez a Sachsenring. “M’ha costat convèncer-lo; el veig preparat mentalment i, si hagués tingut una bona oportunitat a Moto GP, li hauria dit que endavant, però hi havia dubtes i li he dit que era millor quedar-se.”
Notícies
Divendres,22 novembre 2024