No era el primer cop

Paradoxalment, en la trifulga no hi va haver cap mena de contacte i la direcció de cursa ni tan sols va investigar la maniobra: un hipotètic VAR motociclista hauria fet palès que Lorenzo cau tot sol mentre Márquez s’escapoleix aliè a la dissort del seu futur company. Tal vegada fos això el que va dur el mallorquí a parlar sense embuts a Alcanyís. “Així com a Misano la caiguda va ser culpa meva, aquesta vegada Marc m’ha destrossat la cursa, m’ha destrossat el peu i m’ha destrossat la gran oportunitat que tenia de guanyar la prova”, va dir diumenge, després de recolzar les crosses a la taula.

És clar que la “impotència” i la “ràbia” que l’assaltaven van ser el catalitzador que el va dur a buidar el pap. Era el seu segon zero seguit –el dia que l’altra Ducati d’Andrea Dovizioso sumava el quart podi consecutiu–; s’havia fet mal, i, al capdamunt, considerava que no era pas el primer cop que Márquez li feia una jugada semblant. Havia passat “el mateix”, va dir, a Àustria a mitjan agost i, posats a fer memòria, a Silverstone el 2014. El mateix vol dir un block pass, la maniobra d’avançament en què un pilot va llarg per dins i arrossega el rival cap a l’exterior en no deixar-li lloc per girar. La diferència substancial és que en les ocasions anteriors tots dos en van sortir dempeus, mentre que a Alcanyís Lorenzo va anar a terra. Segons el parer de Márquez, perquè un cop s’estava sobre aquella part bruta de la pista, calia tenir “sang freda” abans d’obrir el gas de bell nou.

Alcanyís, fa cinc anys

Més enllà de la polèmica puntual, el que l’incident fa palès és que el Tro de Cervera competeix amb un nivell extraordinari d’agressivitat, risc i ambició. Això, que li va valer el triomf diumenge a Motorland, també fa que tard o d’hora els rivals es girin contra ell. Sense moure’ns d’Alcanyís, fa cinc anys –en la seva estrena triomfal a Moto GP– Márquez va provocar la caiguda de Pedrosa. El va atacar passat de voltes i el protector del colze del cerverí va tallar el cable del control de tracció de l’Honda bessona del vallesà, que va sortir per les orelles igual que Lorenzo –el pilot que el substituirà a HRC– diumenge passat. “S’ha de saber fins on es pot jugar”, va dir Pedrosa aleshores.

Márquez té el llistó molt alt, com bé sap Rossi, el príncep de la velocitat destronat per aquell nano que de petit s’hi feia fotos embadalit. Fa tres setmanes, a Misano, l’italià –encara ofès per l’escomesa del 93 a l’Argentina– va refusar l’encaixada de mans del català. Llavors Lorenzo va parlar amb equanimitat i sentit comú, dues virtuts que tant de bo siguin ben exercitades dins del box d’HRC un cop hagi guarit l’última fractura.