Atacar? I tant

Márquez no tenia la cursa de cara. Dovizioso sortia primer i s’havia mostrat molt sòlid tot el cap de setmana. A més, el català, havia de remuntar des de la sisena posició de la graella, des de la qual la victòria va molt més cara –només havia guanyat tres curses sense sortir de la primera fila–. Però en el primer revolt, Márquez ja havia remuntat tres llocs per l’interior i es posava segon abans del primer pas per meta. Què es podia esperar, de Márquez? Donaria per bona la segona posició o passaria a l’atac per desbancar Dovizioso i segellar el títol. Fins a la meitat de la cursa no es van endevinar les intencions del de Cervera. Després de passar momentàniament a la tercera plaça –el va superar Cal Crutchlow–, Márquez va recuperar el segon lloc i no deixava la roda de Dovizioso.

Va ser en la quinzena volta en què Márquez va llançar el primer avís. Ho va provar en una acció arriscada en la qual va poder superar Dovizioso, però el català va trepitjar l’herba –l’ensurt va ser dels grossos– i l’italià recuperava tot seguit el lideratge. Márquez no va perdre la roda del seu rival tot i l’incident, però feia de mal dir si tornaria a prendre riscos. Coneixent el seu caràcter inconformista, tot feia preveure que sí. Això, sí, Dovizioso es mostrava molt ferm i un digne rival que no dona la batalla per perduda fins al final. Una actitud digna d’elogi.

La cursa agafava ritme i guanyava tensió amb el pas de les voltes. En el dinovè gir, Dovizioso feia la volta ràpida (1:45.696), però Márquez, enganxat com una paparra, l’hi prenia per unes poques mil·lèsimes (1:45.646). Márquez no es deixava res al calaix, ho estava donant tot i quedava clar que tornaria a intentar un avançament. I aquest va arribar en la volta 21, amb un interior en la corba nou que, aquest cop sí, va donar fruits. Márquez passava líder per primer cop per la meta, a només tres voltes del final. Ara era Dovi qui no perdia la petja, però l’italià, forçat per un ritme alt, va cometre una errada en la penúltima volta. Va perdre l’adherència de la roda del davant en la desena corba i va anar a terra. Final. La caiguda donava el títol a Márquez. Lloable va ser l’actitud de l’italià, que va tornar a pujar a la moto i es va reincorporar a la cursa per acabar en la divuitena posició. Molta categoria.

Ja res no separava Márquez del títol mundial, però tampoc de la victòria. El català va celebrar els dos èxits amb tanta efusió que fins i tot li va sortir l’espatlla de lloc –el desembre ha de passar pel quiròfan per corregir aquest problema–. Cal Crutchlow va aconseguir la segona posició i Àlex Rins, excel·lent, va pujar al podi per tercer cop aquesta temporada. Els dos pilots oficials de Yamaha van acabar per setena vegada aquesta temporada tots dos fora del podi. Valentino Rossi va ser quart i Maverick Viñales només va poder quedar setè, just davant de Dani Pedrosa. Pol Espargaró va acabar en zona de punts (13è) i el seu germà Aleix va retirar-se.