Ral·lis

NIL SOLANS

PILOT DE L’MRW RALLY TEAM A WRC2

“Sabia que en l’asfalt podria atacar”

“Em sento molt bé amb les Pirelli, sobretot en asfalt”

El bagatge de Marc Martí es nota molt a l’hora de treballar; fa anys que és copilot oficial al més alt nivell, amb la màxima pressió

El ral·li Cata­lu­nya és l’últim del pro­grama de set pro­ves de WRC2 que Nil Solans (Mata­de­pera, 1992) fa aquest any com a vigent campió del mun­dial júnior. Al final d’un curs prou difícil, està llui­tant per pujar al podi de Salou demà en la cate­go­ria de plata del mun­dial de ral·lis.

Quin balanç fa del curs fins ara? No gaire posi­tiu, pot­ser.
Hem tin­gut molts alts i bai­xos, ha anat can­vi­ant tot molt. No és que hagi estat una tem­po­rada per obli­dar, però sí molt difícil i amb resul­tats força dolents. Però n’hem après molt, hem aga­fat molta experiència, conei­xem mol­tes coses que no coneixíem abans, i també hem fet ral·lis dife­rent. En el fons, hem fet una bona feina de cara al futur.
El curs va començar amb una ratxa inver­sem­blant d’ava­ries.
Sí. També sabíem que amb les con­di­ci­ons que teníem no podríem llui­tar pel títol. Per tant, l’objec­tiu era apren­dre, apren­dre i apren­dre. Els tres pri­mer ral·lis vam ple­gar per ava­ria mecànica en el pri­mer tram; no era culpa nos­tra. Per aquesta banda, estàvem tran­quils.
Va començar amb uns colors, uns pneumàtics i un copi­lot. Ara és tot dife­rent. Com ha anat, tot ple­gat?
Bé, les coses van can­vi­ant i t’hi has d’adap­tar. Has d’inten­tar fer-ho al millor pos­si­ble i aga­far tot el que tin­guis a l’abast per ser al davant. Hem fet pas­sos per can­viar coses al llarg de la tem­po­rada, per inten­tar sumar sem­pre i apren­dre.
El canvi de copi­lot, en con­cret, a què va ser degut? Perquè, casu­a­li­tat o no, es va esde­ve­nir just després de l’acci­dent a Ale­ma­nya.
No té res a veure amb l’acci­dent d’Ale­ma­nya. Era el final de tem­po­rada i havíem de sumar i fer un bon pack per a l’equip. Jo sem­pre havia anat amb el Miki [Ibáñez], i m’ha anat molt bé tenir el Marc [Martí] al cos­tat. M’ha ense­nyat mol­tes coses. És molt gra­ti­fi­cant poder comp­tar amb algú amb la seva experiència.
De fet, Marc Martí dis­puta aquí el seu 190è ral·li del WRC. És sens dubte el copi­lot català amb més experiència en el mun­dial. Què ha notat dins del cotxe de dife­rent?
Són mol­tes peti­tes coses, detalls. L’experiència és un grau i t’ajuda en molts moments. Marc fa molts anys que és copi­lot ofi­cial, al més alt nivell, amb la màxima pressió pos­si­ble, i aquest bagatge es nota moltíssim a l’hora de tre­ba­llar.
Pas­sant als pneumàtics, no se supo­sava que el premi per haver gua­nyat el mun­dial júnior el finançava la marca Dmack? Com s’ha pogut fer el canvi a Pire­lli a mig curs?
Aquí no hi entro. És un tema entre Dmack i M-Sport. El que sé és que M-Sport ha posat molt de la seva part, i no puc dir gaire més.
Les Pire­lli, com la nit i el dia, no?
Bé, jo agra­eixo molt el canvi. Les rodes van molt bé. A Ale­ma­nya vam estar llui­tant amb els pilots cap­da­van­ters fins que va pas­sar el que va pas­sar. Quan el cotxe fun­ci­ona bé, amb les Pire­lli m’he sen­tit molt bé, sobre­tot en asfalt.
De fet, el 2014, el seu pri­mer any en la copa Dmack (l’actual mun­dial júnior), el curs no va anar gaire bé fins que al Cata­lu­nya va gua­nyar. Aquí es pot repe­tir un cas sem­blant; no dic gua­nyar, però si més no pujar al podi.
Sí, es pot repe­tir. Si l’etapa de terra era bona, sabia que en asfalt podria ata­car si hi arri­bava amb pos­si­bi­li­tats de podi, com així està sent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.