Motociclisme

Al 8è cel

Marc Márquez s’embutxaca el vuitè títol mundial, el sisè en la categoria reina i el quart consecutiu després de vèncer en el GP de Tailàndia havent avançat Fabio Quartararo en l’última volta

El pilot cerverí no necessitava la victòria per coronar-se, però ja havia avisat que ell miraria de guanyar la cursa, com sempre. “Aquesta mentalitat m’ha fet aconseguir molts títols, tot i que també me n’ha fet perdre alguns”, admet

El 93 tenia ganes de coronar-se guanyant; és a dir, arriscant

La glòria no podia espe­rar i Marc Márquez va aca­ro­nar, ahir, el vuitè cel amb la pri­mera bola de par­tit, sumant el vuitè títol d’un pal­marès més enllu­er­na­dor cada dia que passa, el sisè de la cate­go­ria reina i el quart con­se­cu­tiu. Ho va fer gua­nyant, com els grans cam­pi­ons, per bé que no li calia. De fet, el desen­llaç pre­ma­tur del cam­pi­o­nat ja s’albi­rava des d’abans que s’apagués el semàfor, quan els direc­tius de Ducati reco­nei­xien que ells ja esta­ven pen­sant en el 2020. El seu cap de files, Andrea Dovi­zi­oso, era l’únic que podia endar­re­rir un parell de set­ma­nes la coro­nació ine­vi­ta­ble del Tro de Cer­vera, però fa tota la fila que ni tan sols ell ho creia pos­si­ble. Dovi es va col·locar quart de bon començament, rere Fabio Quar­ta­raro, Márquez i Mave­rick Viñales, i no es va moure d’allà. La Ducati va pas­sar sota la ban­dera de qua­dres onze segons llargs més tard que el 93, quan ell ja joguine-java amb una bola de billar gegant que lluïa un impo­nent número vuit, una xifra només a l’abast dels més grans.

Sense l’amenaça de Dovi, el més lògic hau­ria estat que Márquez es limités a man­te­nir l’equi­li­bri inter­ca­lat entre les dues Yamaha per resol­dre el títol per la via ràpida i sense arris­car més del compte. Tan­ma­teix, des de dijous ja avi­sava que ell mira­ria de gua­nyar la cursa, com sem­pre, sense pen­sar en el cam­pi­o­nat. No era par­lar per par­lar. Diven­dres va tenir una cai­guda fortíssima en els entre­na­ments lliu­res, d’aque­lles que onze vega­des de cada deu aca­ben amb algun os malmès. Per si no fos prou, dis­sabte va tor­nar a caure, tibant per acon­se­guir una posició pre­fe­rent que tam­poc neces­si­tava. I ahir hi va tor­nar. Quar­ta­raro havia esgar­ra­pat set dècimes d’avan­tatge en el pri­mer terç de la cursa, i Márquez va reconèixer després que en aquell moment va pen­sar que la victòria es faria cos­te­ruda. Però es tro­bava pletòric de for­ces i tenia ganes de coro­nar-se gua­nyant. És a dir, arris­cant. Va deci­dir anar a totes en tres vol­tes: 1:31.0, 1:30.9 –la millor volta de la cursa i nou rècord del cir­cuit– i 1:31.0. Va recu­pe­rar gai­rebé tres dècimes i la seva fam de depre­da­dor va fer la resta. “Aquesta ambició, aquesta men­ta­li­tat, m’ha fet gua­nyar molts títols, tot i que també me n’ha fet per­dre alguns [el 2011 i el 2015]”, va asse­ve­rar hores tard al micròfon de Dazn. “T’han de recor­dar per la com­ba­ti­vi­tat. Els meus ídols són els que ho donen tot a la pista, els que ho viuen, i viure-ho és el que has de fer, perquè men­tre ho vis­quis la moti­vació serà allà.”

Fabio no es ren­deix

Ben segur que Quar­ta­raro no obli­darà la com­ba­ti­vi­tat de Márquez. El jove debu­tant va lide­rar totes les vol­tes... tret de l’última. El campió va cla­var la urpada final espre­ment la velo­ci­tat punta de l’Honda en la llarga recta entre el segon revolt i el ter­cer, però no va ser la defi­ni­tiva. Quar­ta­raro no va aflui­xar la corda i en l’última fre­nada (dotzè revolt) va treure el nas davant del 93, que s’hi va tor­nar per dins i en els últims cent metres li va esgar­ra­par dis­set centèsimes. Fa tres set­ma­nes, a Misano, Márquez ja havia batut Quar­ta­raro en l’última volta. El pilot francès va sumar el cinquè podi en el seu pri­mer curs en la cate­go­ria reina, però amb l’atac final al Tro també va dir ben alt que no li fal­ten pas ni talent ni ganes.

El ter­cer esglaó del podi va ser per a Viñales, des­pen­jat a més de tres segons en el pri­mer terç de la prova, però a 1.3 en l’arri­bada. Va expli­car que es va tro­bar sense prou adherència en la roda poste­rior des de la pri­mera volta. Per la seva banda, Àlex Rins (Suzuki) va entrar cinquè, empai­tant Dovi­zi­oso, men­tre que Pol Espar­garó (KTM), aca­bat d’ope­rar del canell, va ser tretzè. El seu germà Aleix (Apri­lia) va haver de ple­gar per pro­ble­mes mecànics i Tito Rabat (Ducati) va aca­bar fora dels punts.

Are­nas torna a som­riure

L’èxit de Márquez va ser la segona victòria cata­lana del dia –i la que fa 293 des de la pri­mera, el 1968–, perquè Albert Are­nas va ser el ven­ce­dor en la pri­mera cursa del dia. En una última volta frenètica, el pilot gironí es va col·locar pri­mer després de la cai­guda de Migno i Ogura. En l’últim revolt va resis­tir l’atac de Lorenzo Dalla Porta, en una mani­o­bra sem­blant a la que pro­ta­go­nit­za­rien tres hores després Márquez i Quar­ta­raro. La victòria d’Are­nas va ser balsàmica, després d’un començament de curs prou fei­xuc, en què va adme­tre que es va arri­bar a veure “fora del mun­dial”.

En Moto2, bona ope­ració d’Àlex Márquez. Arri­bava a Buri­ram amb 38 punts de marge res­pecte a Navarro i se’n va amb 40 sobre Fernández.

Quan tens un avantatge tan gran i ets tan a prop del títol, has de trobar alguna cosa que et mantingui motivat. Avui [ahir] era guanyar la cursa, i és el que he fet
Marc Márquez
Si no hagués provat l’avançament en l’últim revolt, no estaria tranquil. Ha estat una gran cursa i tinc ganes de més. Ho tornaré a provar i tot arribarà
Fabio Quartararo
En arribar aquí després de la lesió, no sabíem si podria fer algunes voltes damunt la moto, així que haver acabat i sumat tres punts és més que suficient
Pol Espargaró
Semblava que [Quartararo] s’escapava i llavors he mirat de tibar. No pensava en el campionat, només en la cursa
Marc Márquez
Em sento positiu i accepto el tercer lloc, però no és suficient. Hem de treballar més i fer un altre pas endavant, sobretot en tracció
Maverick Viñales
Tenia un ritme prou fort i m’hi he trobat força còmode. L’últim revolt ha estat brutal. El principi de curs va ser dur, però ara toca gaudir-ne
Albert Arenas

Cervera embogeix amb el seu ídol

Amics, familiars i els aficionats que han seguit des de sempre la trajectòria de Marc Márquez es van tornar a aplegar per seguir una cursa que aquesta vegada tenia un premi especial, celebrar un altre títol mundial. La cursa va ser seguida amb angoixa, passió i amb un ai al cor quan Márquez va fer l’últim avançament. Ja hi estan avesats. La bogeria va ser total i ara comencen els preparatius per rebre, una vegada més, el ciutadà més il·lustre de la ciutat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.