Sí, totalment. Per mi és un repte professional, marcat per uns eixos que el circuit necessita, amb una mirada nova sobre una realitat que ha fet molta feina en trenta anys i de la qual hem d’estar molt orgullosos perquè és un dels actius que ens projecten al món. M’agrada veure la vida com una continuïtat i vull pensar que tots aportem el millor de nosaltres en cada etapa.

No és tant una diferència com un diàleg i una possibilitat de construcció de noves realitats i noves perspectives. Estem immersos en una reflexió global. Estàvem en un món globalitzat que anava molt de pressa i s’homogeneïtzava i ara ens veiem em una aturada provocada per una crisi sanitària en la qual no teníem experiència. Canviaran els paràmetres sobre els quals basàvem les nostres decisions. Parlo de l’assistència de públic, del ticketing, de fonts d’ingressos que per aquest tipus d’esport d’elit, de sportainment, ens canvien molt la realitat. No només és una nova etapa per esgotament d’algunes coses de l’anterior, sinó que hi ha un context nou que ens obliga a tenir una mirada diferent, més transversal, que es connecti amb les realitats emergents.

Soc completament nova, ho he dit des del primer moment i seria absurd inventar-me un vincle que no tinc. La meva experiència és un ral·li 4x4, el 1996, a Sant Fost de Campsentelles. Jo conduïa i feia parella amb Xavi Bartomeu... i vam guanyar la categoria mixta. Reconec que des que soc mare la velocitat em fa més por... però aquí faré una volta encantada... Combinem una presidència executiva amb unes funcions que no tenen a veure amb el vessant esportiu que dirigirà molt més Josep Lluís Santamaria. No em fa cap por, perquè la vida és construir. Tots som nous alguna vegada en algun lloc i n’anem aprenent.

Correcte. Jo tinc tres encàrrecs molt clars: millora de la governança, que té a veure amb una empresa pública i com es gestiona amb tota la seva complexitat normativa. El segon és renovar els contractes de la F-1 i MotoGP, que donen sentit al circuit i ens posicionen a nivell global. I en tercer lloc, tinc l’encàrrec de generar noves aliances per començar a parlar de futur.

La meva prioritat és el circuit. Això és una empresa i les empreses han de funcionar. Si hagués volgut fer política hauria tingut un altre recorregut a la vida. No he vingut aquí per això, i espero generositat de tothom. Un projecte amb trenta anys funcionant ha de ser capaç de fer-ne deu més i continuar progressant. No m’agrada que allò que és públic es percebi que no és de ningú. És de tots, i cal que tots ens responsabilitzem del que és de tots, mirant pel bé del que hem construït. I no ho podem sotmetre a partidismes. Faig una crida al treball en equip, tenint molt al cap la responsabilitat de cuidar les coses que ens han costat construir. Aquí hi ha treballat molta gent que mereix un respecte. Això no es pot deixar morir. Tenim un actiu molt important per a la projecció al món, i ha d’estar per sobre de qualsevol discussió política.

Si anem trossejant el món fins a les últimes conseqüències mai no ens en sortirem. Hem de pensar en la Generalitat com un únic accionista majoritari i treballar en conseqüència. Generositat, mirada ampla... és el que beneficia el conjunt de la societat. Això no és una inversió d’un partit polític, és una inversió que es va fer fa trenta anys i que es manté. Que vol atreure inversió estrangera. Que ens permet fer lligams amb el món en un moment importantíssim. Despenjar-se d’aquesta cursa només per decidir si mana un o mana l’altre, és una pèrdua d’energia extraordinària.

No puc tenir criteri perquè no he estudiat la qüestió a fons i és prou delicada perquè m’hi dediqui. Hi ha hagut informes, però també hi ha accions correctores engegades. Ningú vol irregularitats a casa seva, però per mi allò important és reconèixer els esforços que es van fent, que han de permetre la viabilitat.

Torno al principi. No només arribo a una empresa on hem de buscar com a mínim un equilibri pressupostari, sinó que a més ho faig en un temps de pandèmia que ens deixa amb un futur i escenari incerts. No podem jugar amb les variables clàssiques. Aquest any, per exemple, no es paga el cànon de la F-1 i tindrem un resultat d’explotació millor...

Serà una mica millor. Respirarem una mica més. També la F-1 ens fa una aportació addicional d’un milió per fer front a les mesures per la Covid-19. Quan sents que hi ha circuits que han renunciat al gran premi durant uns anys és que el tema és seriós i ens afecta a tots igual. Per tant, potser ho hem de mirar d’una altra manera. Celebro les mesures fiscals [derivades de la declaració de la F-1 com a esdeveniment d’interès excepcional per part de l’Estat espanyol] perquè si et retornen un 90% et permet millorar les teves apostes de patrocini, però això també passa en un moment en què potser les empreses tenen altres prioritats. I si Madrid té fons disponibles, no veig per què no hem de poder gaudir dels impostos que hi destinem... S’ha d’obrir molt la ment i hem de treballar en fronts diferents. També en el món digital que ve. L’online està prenent posicions en molts sectors. Per tant, no podem pensar que canviant quatre cromos arreglarem res. En la viabilitat seran molt importants les aliances que puguem teixir amb el nostre entorn que, a més està molt ben situat en la nova economia. Tenim un Mobile World Congress aquí mateix, un altre pol d’atracció tecnològica mundial. Hem d’aprofitar-ho per fer un lligam important que ens permeti entrar en aquestes noves fórmules d’explotació del coneixement, de l’entertainment i que permeti buscar recursos allà on no pensem que puguin ser-hi.

Per què no? Estem en un pla de posicionament global. Ens convé una mirada més llarga. Hem de ser pol d’atracció de tot allò que sigui nou. Cap on va el motor? I la mobilitat? I les ciutats? L’esport d’elit és més que esport, és negoci, és alta tecnologia, que ha de revertir en la tecnologia de base. La innovació és un actiu a explotar. I aquests pilots que tenim, que són vistos com a herois, marquen camins per moltes generacions que els veuen com a exemple. Tenim el millor banc de proves, anem a veure amb què el podem connectar.

És que no podem obviar el moment que estem vivint. Es pot arribar a qüestionar si això que fem aquí és superflu quan estem parlant de la renda mínima vital. Jo ho entenc, i tots ho hem d’entendre, o ens farem un flac favor. Ens hem d’inserir en la realitat.

Correcte. Per a què serveixen els diners públics? Si aquesta infraestructura ens ha costat molts diners a tots, continua viva i té la capacitat d’atreure F-1, MotoGP... ho hem de valorar com un actiu i no mirar-ho des de l’òptica dels seus números, que també, sinó també amb l’impacte econòmic en el territori i en la dinamització que genera. Hi ha línies de transport públic deficitàries que mantenim perquè serveixen a la població. Doncs l’impacte econòmic del circuit a l’entorn hi dona més sentit. S’ha d’explicar bé el transvasament de coneixement que hi pot haver del circuit cap a fora. Això és el que pot explicar unes pèrdues d’explotació de 10 milions contra un negoci de 340 milions i els impostos que genera.

M’ocupa el fet que puguem tenir un debat constructiu i amb mirada llarga. Hem d’aportar reflexió a aquesta conversa. No és que ens trobem en un circuit amb pèrdues, és que se’ns ha trasbalsat tot amb una crisi sanitària i econòmica de la qual desconeixem els efectes a llarg termini. El consens s’ha de construir, hem de saber explicar la realitat i fer-ho a llarg termini. Quan la humanitat es movia amb carruatge el debat era com s’ho farien amb la pol·lució dels excrements dels cavalls i no s’hi veia solució. El cotxe apareix i aquell problema desapareix. Ara caminem cap a una mobilitat diferent. Hem d’estrènyer lligams amb aquesta indústria de la mobilitat, i amb el Mobile, perquè ja hi ha moltes ments que estan pensant com ho farem d’aquí a trenta anys. Hi hem de connectar.

És que no ho sé. La humanitat ja no es mou en carruatge de cavalls... però encara hi ha curses de cavalls i partits de polo. No perdem el que ens agrada, que són les curses en un circuit com aquest, però incorporem-hi tota la tecnologia punta i que sigui un banc de proves per al sector. No descarto res. Vam sortir de les coves i ara vivim en gratacels.