“Espero generositat per part de tothom”

Sí, total­ment. Per mi és un repte pro­fes­si­o­nal, mar­cat per uns eixos que el cir­cuit neces­sita, amb una mirada nova sobre una rea­li­tat que ha fet molta feina en trenta anys i de la qual hem d’estar molt orgu­llo­sos perquè és un dels actius que ens pro­jec­ten al món. M’agrada veure la vida com una con­tinuïtat i vull pen­sar que tots apor­tem el millor de nosal­tres en cada etapa.

No és tant una diferència com un diàleg i una pos­si­bi­li­tat de cons­trucció de noves rea­li­tats i noves pers­pec­ti­ves. Estem immer­sos en una reflexió glo­bal. Estàvem en un món glo­ba­lit­zat que anava molt de pressa i s’homo­geneïtzava i ara ens veiem em una atu­rada pro­vo­cada per una crisi sanitària en la qual no teníem experiència. Can­vi­a­ran els paràmetres sobre els quals basàvem les nos­tres deci­si­ons. Parlo de l’assistència de públic, del ticke­ting, de fonts d’ingres­sos que per aquest tipus d’esport d’elit, de spor­tain­ment, ens can­vien molt la rea­li­tat. No només és una nova etapa per esgo­ta­ment d’algu­nes coses de l’ante­rior, sinó que hi ha un con­text nou que ens obliga a tenir una mirada dife­rent, més trans­ver­sal, que es con­necti amb les rea­li­tats emer­gents.

Soc com­ple­ta­ment nova, ho he dit des del pri­mer moment i seria absurd inven­tar-me un vin­cle que no tinc. La meva experiència és un ral·li 4x4, el 1996, a Sant Fost de Campsen­te­lles. Jo conduïa i feia pare­lla amb Xavi Bar­to­meu... i vam gua­nyar la cate­go­ria mixta. Reco­nec que des que soc mare la velo­ci­tat em fa més por... però aquí faré una volta encan­tada... Com­bi­nem una pre­sidència exe­cu­tiva amb unes fun­ci­ons que no tenen a veure amb el ves­sant espor­tiu que diri­girà molt més Josep Lluís San­ta­ma­ria. No em fa cap por, perquè la vida és cons­truir. Tots som nous alguna vegada en algun lloc i n’anem apre­nent.

Cor­recte. Jo tinc tres encàrrecs molt clars: millora de la gover­nança, que té a veure amb una empresa pública i com es ges­ti­ona amb tota la seva com­ple­xi­tat nor­ma­tiva. El segon és reno­var els con­trac­tes de la F-1 i MotoGP, que donen sen­tit al cir­cuit i ens posi­ci­o­nen a nivell glo­bal. I en ter­cer lloc, tinc l’encàrrec de gene­rar noves ali­an­ces per començar a par­lar de futur.

La meva pri­o­ri­tat és el cir­cuit. Això és una empresa i les empre­ses han de fun­ci­o­nar. Si hagués vol­gut fer política hau­ria tin­gut un altre recor­re­gut a la vida. No he vin­gut aquí per això, i espero gene­ro­si­tat de tot­hom. Un pro­jecte amb trenta anys fun­ci­o­nant ha de ser capaç de fer-ne deu més i con­ti­nuar pro­gres­sant. No m’agrada que allò que és públic es per­cebi que no és de ningú. És de tots, i cal que tots ens res­pon­sa­bi­lit­zem del que és de tots, mirant pel bé del que hem cons­truït. I no ho podem sot­me­tre a par­ti­dis­mes. Faig una crida al tre­ball en equip, tenint molt al cap la res­pon­sa­bi­li­tat de cui­dar les coses que ens han cos­tat cons­truir. Aquí hi ha tre­ba­llat molta gent que mereix un res­pecte. Això no es pot dei­xar morir. Tenim un actiu molt impor­tant per a la pro­jecció al món, i ha d’estar per sobre de qual­se­vol dis­cussió política.

Si anem tros­se­jant el món fins a les últi­mes con­seqüències mai no ens en sor­ti­rem. Hem de pen­sar en la Gene­ra­li­tat com un únic acci­o­nista majo­ri­tari i tre­ba­llar en con­seqüència. Gene­ro­si­tat, mirada ampla... és el que bene­fi­cia el con­junt de la soci­e­tat. Això no és una inversió d’un par­tit polític, és una inversió que es va fer fa trenta anys i que es manté. Que vol atreure inversió estran­gera. Que ens per­met fer lli­gams amb el món en un moment impor­tantíssim. Des­pen­jar-se d’aquesta cursa només per deci­dir si mana un o mana l’altre, és una pèrdua d’ener­gia extra­or­dinària.

No puc tenir cri­teri perquè no he estu­diat la qüestió a fons i és prou deli­cada perquè m’hi dedi­qui. Hi ha hagut infor­mes, però també hi ha acci­ons cor­rec­to­res enge­ga­des. Ningú vol irre­gu­la­ri­tats a casa seva, però per mi allò impor­tant és reconèixer els esforços que es van fent, que han de per­me­tre la via­bi­li­tat.

Torno al prin­cipi. No només arribo a una empresa on hem de bus­car com a mínim un equi­li­bri pres­su­pos­tari, sinó que a més ho faig en un temps de pandèmia que ens deixa amb un futur i esce­nari incerts. No podem jugar amb les vari­a­bles clàssi­ques. Aquest any, per exem­ple, no es paga el cànon de la F-1 i tin­drem un resul­tat d’explo­tació millor...

Serà una mica millor. Res­pi­ra­rem una mica més. També la F-1 ens fa una apor­tació addi­ci­o­nal d’un milió per fer front a les mesu­res per la Covid-19. Quan sents que hi ha cir­cuits que han renun­ciat al gran premi durant uns anys és que el tema és seriós i ens afecta a tots igual. Per tant, pot­ser ho hem de mirar d’una altra manera. Cele­bro les mesu­res fis­cals [deri­va­des de la decla­ració de la F-1 com a esde­ve­ni­ment d’interès excep­ci­o­nal per part de l’Estat espa­nyol] perquè si et retor­nen un 90% et per­met millo­rar les teves apos­tes de patro­cini, però això també passa en un moment en què pot­ser les empre­ses tenen altres pri­o­ri­tats. I si Madrid té fons dis­po­ni­bles, no veig per què no hem de poder gau­dir dels impos­tos que hi des­ti­nem... S’ha d’obrir molt la ment i hem de tre­ba­llar en fronts dife­rents. També en el món digi­tal que ve. L’online està pre­nent posi­ci­ons en molts sec­tors. Per tant, no podem pen­sar que can­vi­ant qua­tre cro­mos arre­gla­rem res. En la via­bi­li­tat seran molt impor­tants les ali­an­ces que puguem tei­xir amb el nos­tre entorn que, a més està molt ben situat en la nova eco­no­mia. Tenim un Mobile World Con­gress aquí mateix, un altre pol d’atracció tec­nològica mun­dial. Hem d’apro­fi­tar-ho per fer un lli­gam impor­tant que ens per­meti entrar en aques­tes noves fórmu­les d’explo­tació del conei­xe­ment, de l’enter­tain­ment i que per­meti bus­car recur­sos allà on no pen­sem que puguin ser-hi.

Per què no? Estem en un pla de posi­ci­o­na­ment glo­bal. Ens convé una mirada més llarga. Hem de ser pol d’atracció de tot allò que sigui nou. Cap on va el motor? I la mobi­li­tat? I les ciu­tats? L’esport d’elit és més que esport, és negoci, és alta tec­no­lo­gia, que ha de rever­tir en la tec­no­lo­gia de base. La inno­vació és un actiu a explo­tar. I aquests pilots que tenim, que són vis­tos com a herois, mar­quen camins per mol­tes gene­ra­ci­ons que els veuen com a exem­ple. Tenim el millor banc de pro­ves, anem a veure amb què el podem con­nec­tar.

És que no podem obviar el moment que estem vivint. Es pot arri­bar a qüesti­o­nar si això que fem aquí és super­flu quan estem par­lant de la renda mínima vital. Jo ho entenc, i tots ho hem d’enten­dre, o ens farem un flac favor. Ens hem d’inse­rir en la rea­li­tat.

Cor­recte. Per a què ser­vei­xen els diners públics? Si aquesta infra­es­truc­tura ens ha cos­tat molts diners a tots, con­ti­nua viva i té la capa­ci­tat d’atreure F-1, MotoGP... ho hem de valo­rar com un actiu i no mirar-ho des de l’òptica dels seus números, que també, sinó també amb l’impacte econòmic en el ter­ri­tori i en la dina­mit­zació que genera. Hi ha línies de trans­port públic defi­citàries que man­te­nim perquè ser­vei­xen a la població. Doncs l’impacte econòmic del cir­cuit a l’entorn hi dona més sen­tit. S’ha d’expli­car bé el trans­va­sa­ment de conei­xe­ment que hi pot haver del cir­cuit cap a fora. Això és el que pot expli­car unes pèrdues d’explo­tació de 10 mili­ons con­tra un negoci de 340 mili­ons i els impos­tos que genera.

M’ocupa el fet que puguem tenir un debat cons­truc­tiu i amb mirada llarga. Hem d’apor­tar reflexió a aquesta con­versa. No és que ens tro­bem en un cir­cuit amb pèrdues, és que se’ns ha tras­bal­sat tot amb una crisi sanitària i econòmica de la qual des­co­nei­xem els efec­tes a llarg ter­mini. El con­sens s’ha de cons­truir, hem de saber expli­car la rea­li­tat i fer-ho a llarg ter­mini. Quan la huma­ni­tat es movia amb car­ru­atge el debat era com s’ho farien amb la pol·lució dels excre­ments dels cavalls i no s’hi veia solució. El cotxe apa­reix i aquell pro­blema des­a­pa­reix. Ara cami­nem cap a una mobi­li­tat dife­rent. Hem d’estrènyer lli­gams amb aquesta indústria de la mobi­li­tat, i amb el Mobile, perquè ja hi ha mol­tes ments que estan pen­sant com ho farem d’aquí a trenta anys. Hi hem de con­nec­tar.

És que no ho sé. La huma­ni­tat ja no es mou en car­ru­atge de cavalls... però encara hi ha cur­ses de cavalls i par­tits de polo. No per­dem el que ens agrada, que són les cur­ses en un cir­cuit com aquest, però incor­po­rem-hi tota la tec­no­lo­gia punta i que sigui un banc de pro­ves per al sec­tor. No des­carto res. Vam sor­tir de les coves i ara vivim en gra­ta­cels.