Les tai­fes eren petits nuclis polítics i mili­tars en què es va esber­lar el cali­fat de Còrdova després que fos des­tro­nat Hixam III, de la dinas­tia dels ome­ies, l’any 1031. Es van aca­bar con­ver­tint en estats inde­pen­dents cone­guts amb el nom de reg­nes de tai­fes. Gai­rebé mil anys més tard, el rei Hixam III seria, si es per­met la llicència, el lesi­o­nat Marc Márquez, que veu per tele­visió el mun­dial de MotoGP i que, a banda de gau­dir i patir amb l’eclosió bru­tal del seu germà Àlex en les dues últi­mes cur­ses amb dues sego­nes posi­ci­ons que con­fir­ma­ven l’adap­tació a la nova cate­go­ria, també deu tenir curi­o­si­tat per saber qui serà el seu suc­ces­sor. La tra­vessa és més enre­ves­sada que mai, amb can­vis de líder cons­tants –l’irre­gu­lar francès Fabio Quar­ta­raro, l’italià des­a­pa­re­gut a Motor­land Andrea Dovi­zi­oso i ara el mallorquí Joan Mir, ter­cer diu­menge– i molts espe­rançats can­di­dats quan encara que­den qua­tre cur­ses i 100 punts en joc. No en va, en les deu ante­ri­ors hi ha hagut vuit ven­ce­dors dife­rents de qua­tre mar­ques. La impre­vi­si­bi­li­tat és el gran reclam d’un cam­pi­o­nat sin­gu­lar per la pandèmia i que sense el gran dels Márquez ha esde­vin­gut incert. Els qua­tre pri­mers estan sepa­rats per només 15 punts i els cinc millors per 29 punts. I Pol Espar­garó (KTM) és novè, a 44 punts de Mir, i, sobre el paper, el podria atra­par. Àlex Rins, el campió a Alcanyís amb una cursa impe­ca­ble amb la qual va acon­se­guir el ter­cer tri­omf de la seva car­rera a MotoGP, també entra en la lluita a 36 punts del líder. El més calent, doncs, és a l’aigüera, i fa de mal dir on cal­dria fer el tall dels encara can­di­dats plau­si­bles, tot i que és evi­dent que els qua­tre cap­da­van­ters –Mir, Quar­ta­raro, Viñales i Dovi­zi­oso– són els grans aspi­rants. És curiós que en la vari­e­tat de ven­ce­dors, el líder no ha gua­nyat cap cursa, tot i que ha fet cinc podis –tres sego­nes posi­ci­ons–, i aspira a fer el que es podria deno­mi­nar col·loquial­ment com un Alza­mora, o sigui ser campió sense vèncer cap cursa com va fer el pilot llei­datà el 1999 en 125 cc. La Suzuki del mallorquí i la de Rins van volar a Alcanyís en unes con­di­ci­ons de calor en què les Yamaha van degra­dar més els pneumàtics –Quar­ta­raro diu que a par­tir de la ter­cera volta i Viñales asse­gura que no podia girar bé en tot el tram final–. Diu­menge es cor­rerà en el mateix esce­nari tot i que les pre­vi­si­ons no són de tanta calor.