El pilot mallorquí de 23 anys Joan Mir (Suzuki) va saber nedar i guar­dar la roba ahir al cir­cuit de Xest i és el nou campió del món de MotoGP, l’home que ha sabut ren­di­bi­lit­zar l’absència del domi­na­dor Marc Márquez per lesió i s’ha con­ver­tit en el seu sor­pre­nent suc­ces­sor si repas­sem el catàleg de favo­rits i de l’inici del curs atípic del coro­na­vi­rus. El campió de Moto3 del 2017 havia dei­xat la feina al punt de cara­mel gua­nyant la seva pri­mera cursa en el mateix esce­nari el diu­menge ante­rior i en va fer prou apel·lant al seny i a la cal­cu­la­dora amb el setè lloc en una cursa gua­nyada per Franco Mor­bi­de­lli. L’italià es va eri­gir de nou en l’excepció que con­firma la regla del nou des­as­tre de Yamaha, amb el rosinc Mave­rick Viñales desè i el francès Fabio Quar­ta­raro per terra –els dos pilots, jun­ta­ment amb el seu com­pany d’equip Àlex Rins, encara podien dis­cu­tir el títol del mallorquí–, i ja atre­sora el seu ter­cer tri­omf del curs. Jack Miller (Ducati) va ser segon i el català Pol Espar­garó (KTM) va com­ple­tar el podi –el cinquè del 2020–. Àlex Rins (Suzuki) va ser quart. La regu­la­ri­tat del de Palma tot just en el seu segon any en la cate­go­ria reina li ha permès endur-se la grossa i rein­gres­sar Suzuki a l’Olimp del moto­ci­clisme vint anys després, coin­ci­dint amb la cele­bració del cen­te­nari de la firma japo­nesa. L’últim campió amb Suzuki havia estat Kenny Roberts Jr. (2000).

Quar­ta­raro va arren­car onzè, però en la pri­mera volta va come­tre un error –es va pas­sar de fre­nada i va haver de sor­tir fora de la pista per no enves­tir Viñales– i va que­dar fora de com­bat a la cua de la clas­si­fi­cació. Una nosa menys per a Mir. Mor­bi­de­lli (Yamaha), el pole­man, va sor­tir bé. Jack Miller (Ducati) es va situar segon i Pol Espar­garó (KTM), ter­cer. Men­tres­tant, Mir era desè, novè quan Johan Zarco (Ducati) va caure en la sisena volta. Rins, ter­cer en el mun­dial, era sisè, insu­fi­ci­ent per inqui­e­tar el de Palma, tran­quil perquè l’hipotètic tri­omf de Mor­bi­de­lli no li impe­di­ria la cele­bració. Viñales era onzè, amb tot per­dut. Quar­ta­raro es va estim­bar en el sisè revolt de la desena volta i va agreu­jar encara més un tram final de cam­pi­o­nat des­gra­ciat quan havia ini­ciat el mun­dial amb dues victòries, tres en total com Mor­bi­de­lli. Ase magre, ple de mos­ques. Tots dos han patit del mateix mal i han estat pena­lit­zats per la irre­gu­la­ri­tat davant la con­sistència dels set podis amb un tri­omf de Mir.

Rins va pujar fins al cinquè lloc i va avançar Miguel Oli­veira (KTM) en l’onzena volta. Mir no es va que­dar de braços ple­gats per si de cas, va pro­gres­sar (8è) i va avançar Aleix Espar­garó (Apri­lia). El japonès Taka­aki Naka­gami (Honda) va anar massa al límit inten­tant superar Pol Espar­garó –va estar a punt d’impac­tar amb el català en la cai­guda– i va anar per terra. Rins ja era quart i Mir, setè. Miller, amb una Ducati satèl·lit, mirava d’escurçar el marge que tenia Mor­bi­de­lli. Qua­tre vol­tes abans del final, es va posar a només qua­tre dècimes. Tots dos van pro­ta­go­nit­zar un dar­rer gir per emmar­car, amb diver­sos can­vis de posició en què l’italià va impo­sar la seva llei. Mir va rebre la feli­ci­tació de la resta de pilots i va aca­bar la cursa plo­rant d’ale­gria.