Uf, he canviat molt. He millorat com a esportista gràcies a l’experiència i a les vivències que he tingut durant aquesta dècada. Em sentor millor pilot, tant en velocitat com en molts més aspectes. Soc molt diferent, però la il·lusió és la mateixa cada any. Sempre aquests dies, abans que comenci la cursa, sento aquella cosa a la panxa, l’emoció d’abans del viatge.

Ho vaig agafar per una picada de paparra. No la vaig veure mai ni em vaig assabentar que em piqués. Això hauria fet molt més fàcil el diagnòstic, però vaig passar mesos amb la incertesa de saber què em passava exactament. Els símptomes són molt estranys i costa de saber què és si no tens alguna pista. Ha estat dur, la veritat.

Just després del confinament, quan podia agafar la moto, cap al juny, vaig començar a sentir mal de cap i mareig primer. Després va anar empitjorant: dolors musculars, falta de força, formigueig i coses estranyes que no havia sentit mai. Fins al setembre vam estar consultant metges i fent analítiques per descartar la Covid-19 i qualsevol altra cosa.

Del Dakar de l’any passat vaig tornar amb molt dolor a les mans. Al final m’ho vaig fer mirar i tenia els lligaments trencats d’un dit gros. És una cosa que s’hauria solucionat molt ràpid amb una operació tornant del Dakar, però ja era molt tard per operar i vaig haver de fer un tractament conservador que, amb el confinament pel mig, es va allargar molt.

Si em trobés bé, a priori sembla que em podria anar bé, però amb la navegació no saps mai què pot passar. El que em preocupa més és veure com reacciona el meu cos a l’esforç, com el tolero dia a dia. No m’he posat a mirar tampoc les etapes al detall perquè se m’acumularia la feina. El que sé és que hauré d’anar dia a dia.

Sí, però no ho vull fer de qualsevol manera. Després de tants anys de fer-ho bé, el que vols és fer un bon resultat.

És aviat per fer grans comparacions. He de córrer algun any més. Això sí, el paisatge i el terreny que ens van posar van ser brutals. Aquest any encara ens agradarà més. De Sud-amèrica es troba a faltar la varietat de llocs i de terrenys i sobretot el públic, perquè a l’Argentina i a Bolívia, per exemple, allò era una bogeria: hi havia gent a tot arreu!

No era l’única, és clar, però quan mirava la tele de petita i veia el Dakar a Àfrica al·lucinava. Em faria il·lusió, però amb la situació mundial ho veig impossible a curt termini.

Ara amb Gas Gas tinc una nova moto de trial i encara faig entrenaments. No només m’encanta, sinó que ho trobo molt a faltar perquè ha estat el meu esport durant molts anys. L’any que ve, si em trobo millor i la salut ho permet, m’agradaria fer alguna cosa de trial. Ja ho veurem, no m’ho facis dir ara.

Crec que no. Si és un Dakar diferent, més disputat i hi passen més coses, KTM té més pilots oficials destacats i les altres marques no.

KTM va comprar Gas Gas i van fer aquest acord, però per a mi bàsicament no canvia res. Tinc el mateix equip i la moto amb les mateixes garanties. Estic molt tranquil·la en aquest sentit. No ha canviat res.

M’encanten els cotxes i, de fet, el 2021 debutaré en l’Extreme E, que són cotxes de raid elèctrics, fent parella amb Carlos Sainz. Espero aprendre molt al seu costat perquè és una categoria mixta en què un pilot fa una part del recorregut i l’altre fa la segona. Els dos tenim la mateixa responsabilitat. Sé que els cotxes serien una bona oportunitat per allargar la meva carrera esportiva.

Sé per on vas, i això és culpa dels pares. És un problema cultural que arrosseguem des de sempre. Jo estava farta que em regalessin vestits i coses de nines. No m’han agradat mai. Sempre jugava amb els cotxes que li regalaven al meu germà. Els nens haurien de jugar a tot. No hi ha jocs de nens i de nenes.

Sí, de fet van ser ells els que em van animar a fer la primera competició. M’agradaven més a mi les motos que al meu germà i al principi els va sorprendre això, però el suport ha estat total des de llavors.

És una pregunta que m’han fet i no et sabria respondre. Crec que en un cotxe no hi ha tanta diferència física i per tant es pot competir i córrer barrejats, però les proves femenines són també una bona manera per donar oportunitats a les dones que moltes vegades no arriben a dalt pel simple fet de ser dones. En moto físicament som diferents. A vegades penso una cosa i d’altres, la contrària.

Sí, absolutament.