Preocupació màxima en els quarters d’Honda a Saitama (Japó) i Aalst (Bèlgica), la seu europea. Les tres caigudes seguides de Marc Márquez, encara en fase de recuperació, han deixat de ser el problema principal per al poderós equip de Moto GP –17 títols des del 1994–. A Catalunya van acumular el seu 21è gran premi sense guanyar, la pitjor ratxa de la seva història, i probablement s’anirà allargant perquè no es veu en l’horitzó un canvi més enllà de la millora física del set vegades campió del món. Durant aquesta nefasta ratxa Honda només ha fet dos podis i en els set grans premis d’aquesta temporada els seus quatre pilots, Repsol i HRC, ja sumen 29 caigudes.

La moto no és ràpida i a més és difícil de conduir no només per Marc Márquez sinó també per Pol Espargaró, tot un expert en la categoria. Àlex Márquez va ser onzè a Montmeló. Per segon cop, doncs, cap de les motos es col·loca entre les deu millors. El germà gran no va durar ni vuit voltes i va explicar molt bé després de la cursa a DAZN què passa quan està pilotant: “Quan accelerem perdem temps i volem recuperar-lo frenant, això vol dir més riscos, poc control i més caigudes.” Márquez no va estalviar crítiques als responsables de l’evolució de la moto aquests dos darrers anys: “Quan he tornat a agafar la moto era com si fos la mateixa del 2020 quan vaig caure. Els altres han fet la feina i nosaltres, potser no.”

Si la marca acaba el mundial sense cap podi, la FIM li atorgarà per primer cop les “concessions”, un avantatge pensat per als equips més modestos perquè puguin progressar i que alguns veuen com una humiliació. Només Aprilia se’n beneficia. Això li permetria el 2022 disposar de nou motors en comptes de set i fer més tests que els altres constructors. Amb tot, Marc Márquez assegura que es veu capaç de fer algun podi per poc que el seu estat i la moto millorin en els pròxims grans premis, malgrat que Yamaha i Ducati semblen inabastables.

En els tests d’ahir a Montmeló, l’endemà del gran premi, Marc Márquez i Honda van tenir molta més feina que els seus competidors, sobretot per la incapacitat manifesta de recollir dades durant el gran premi després de la caiguda. Nakagami (LCR) va rodar de pressa, a poc més d’una dècima de Viñales, el més ràpid, però Márquez va quedar a més de mig segon, tot i que l’objectiu, lògicament, era acumular quilòmetres.