Binder venç al tot o res

Brad Bin­der (KTM) va ser el ven­ce­dor de l’acci­den­tat i inver­sem­blant GP d’Àustria de MotoGP, una cursa abso­lu­ta­ment con­di­ci­o­nada per la iti­nerància de la pluja amb un fort xàfec final en què el sud-africà, valent, va ser l’únic dels inte­grants del grup cap­da­van­ter de sis pilots que va apos­tar per no can­viar els pneumàtics ini­ci­als i va gua­nyar. Rodant a un ritme baixíssim, sobre­tot la dar­rera volta, i fent equi­li­bris amb la moto, va reva­lo­rar l’estratègia de risc al tot o res en una imatge pròpia dels resums de l’any.

El podi el van com­ple­tar les Ducati de Fran­cesco Bag­naia i de Jorge Martín, que havien fet el canvi de gomes a falta de qua­tre vol­tes quan roda­ven al cap­da­vant i que hau­rien neces­si­tat almenys una volta més per cons­ta­tar l’encert de la seva estratègia. Marc Márquez (Honda), que era líder en un frec a frec amb Bag­naia quan la cursa es desen­vo­lu­pava amb nor­ma­li­tat, va caure quan ja duia els pneumàtics ade­quats per a la pluja a dues vol­tes del final i tenia pos­si­bi­li­tats de pujar al podi. Per­sis­tent i engres­cat perquè estava com­ple­tant una de les millors actu­a­ci­ons del curs, va tor­nat a pujar a la moto i va aca­bar quinzè.

Aleix Espar­garó (Apri­lia) va flir­te­jar amb el podi enmig de la boge­ria final perquè tam­poc havia can­viat els pneumàtics però va aca­bar desè. Àlex Márquez (Honda), novè, va ser el millor català. Fabio Quar­ta­raro (Yamaha) no va fer un bon final i va ser setè, però la jugada tam­poc no li va sor­tir tan mala­ment i incre­menta l’avan­tatge al cap­da­vant del cam­pi­o­nat.

Martín, el pole­man i ven­ce­dor en el mateix esce­nari el diu­menge ante­rior, va com­ple­tar una bona sor­tida. Zarco i Quar­ta­raro es van pas­sar de fre­nada en el pri­mer revolt. Bag­naia, amb el ter­cer millor temps, es va ins­tal·lar de seguida en el lide­ratge. Que­ien gotes i la ban­dera blanca infor­mava des del pri­mer gir del dret a entrar a can­viar pneumàtics. Marc Márquez, hàbil i apro­fi­tant molt bé el ritme lent de cursa con­di­ci­o­nat per la mete­o­ro­lo­gia, va pro­gres­sar fins al segon lloc, men­tre que Quar­ta­raro, sem­pre incòmode amb aigua, recu­lava, tot i que, a mesura que l’asfalt s’asse­cava, es va recu­pe­rar i a 22 vol­tes del final ja era segon rere Bag­naia i al davant de Márquez i Martín.

La pluja va irrom­pre de nou amb timi­desa. Quar­ta­raro, que havia sig­nat diver­ses vol­tes ràpides, es va eri­gir, fins i tot, en líder pro­vi­si­o­nal aga­fant con­fi­an­ces en un estira-i-arronsa amb Bag­naia, que va recu­pe­rar la posició. Márquez s’ho mirava de ben a prop ana­lit­zant les mani­o­bres. Mar­tin era quart a tres dècimes i es va anar des­pen­jant. Zarco, segon en el cam­pi­o­nat, va caure quan era cinquè amb deu vol­tes per davant. Un ele­ment més favo­ra­ble a Quar­ta­raro, que es va pas­sar de fre­nada en el revolt 3. Márquez ja era segon amenaçant Bag­naia. Vuit vol­tes per davant. La pugna entre l’italià i el català va ser impe­tu­osa i efímera. Pluja de nou. Miler i Rins, que ana­ven prou enrere, no s’ho van pen­sar i van entrar a can­viar pneumàtics per veure si sonava la flauta. No va sonar.

El cer­verí, per la seva banda, es va posar líder a qua­tre vol­tes del final. Però els cinc pri­mers van entrar també a boxs. Bin­der, amb una estratègia immo­bi­lista, es va con­ver­tir, de sobte, en l’ines­pe­rat cap de cursa, seguit d’Aleix Espar­garó i de Valen­tino Rossi, pilots que no havien entrat. Para­do­xal­ment, Márquez va estar de pega quan duia les gomes de pluja i va caure a dues vol­tes del final. Bin­der va entrar ven­ce­dor a una velo­ci­tat lentíssima ini­ma­gi­na­ble i que con­tras­tava amb la de Bag­naia i Martín, que ja no hi van ser a temps.