Brad Binder (KTM) va ser el vencedor de l’accidentat i inversemblant GP d’Àustria de MotoGP, una cursa absolutament condicionada per la itinerància de la pluja amb un fort xàfec final en què el sud-africà, valent, va ser l’únic dels integrants del grup capdavanter de sis pilots que va apostar per no canviar els pneumàtics inicials i va guanyar. Rodant a un ritme baixíssim, sobretot la darrera volta, i fent equilibris amb la moto, va revalorar l’estratègia de risc al tot o res en una imatge pròpia dels resums de l’any.

El podi el van completar les Ducati de Francesco Bagnaia i de Jorge Martín, que havien fet el canvi de gomes a falta de quatre voltes quan rodaven al capdavant i que haurien necessitat almenys una volta més per constatar l’encert de la seva estratègia. Marc Márquez (Honda), que era líder en un frec a frec amb Bagnaia quan la cursa es desenvolupava amb normalitat, va caure quan ja duia els pneumàtics adequats per a la pluja a dues voltes del final i tenia possibilitats de pujar al podi. Persistent i engrescat perquè estava completant una de les millors actuacions del curs, va tornat a pujar a la moto i va acabar quinzè.

Aleix Espargaró (Aprilia) va flirtejar amb el podi enmig de la bogeria final perquè tampoc havia canviat els pneumàtics però va acabar desè. Àlex Márquez (Honda), novè, va ser el millor català. Fabio Quartararo (Yamaha) no va fer un bon final i va ser setè, però la jugada tampoc no li va sortir tan malament i incrementa l’avantatge al capdavant del campionat.

Martín, el poleman i vencedor en el mateix escenari el diumenge anterior, va completar una bona sortida. Zarco i Quartararo es van passar de frenada en el primer revolt. Bagnaia, amb el tercer millor temps, es va instal·lar de seguida en el lideratge. Queien gotes i la bandera blanca informava des del primer gir del dret a entrar a canviar pneumàtics. Marc Márquez, hàbil i aprofitant molt bé el ritme lent de cursa condicionat per la meteorologia, va progressar fins al segon lloc, mentre que Quartararo, sempre incòmode amb aigua, reculava, tot i que, a mesura que l’asfalt s’assecava, es va recuperar i a 22 voltes del final ja era segon rere Bagnaia i al davant de Márquez i Martín.

La pluja va irrompre de nou amb timidesa. Quartararo, que havia signat diverses voltes ràpides, es va erigir, fins i tot, en líder provisional agafant confiances en un estira-i-arronsa amb Bagnaia, que va recuperar la posició. Márquez s’ho mirava de ben a prop analitzant les maniobres. Martin era quart a tres dècimes i es va anar despenjant. Zarco, segon en el campionat, va caure quan era cinquè amb deu voltes per davant. Un element més favorable a Quartararo, que es va passar de frenada en el revolt 3. Márquez ja era segon amenaçant Bagnaia. Vuit voltes per davant. La pugna entre l’italià i el català va ser impetuosa i efímera. Pluja de nou. Miler i Rins, que anaven prou enrere, no s’ho van pensar i van entrar a canviar pneumàtics per veure si sonava la flauta. No va sonar.

El cerverí, per la seva banda, es va posar líder a quatre voltes del final. Però els cinc primers van entrar també a boxs. Binder, amb una estratègia immobilista, es va convertir, de sobte, en l’inesperat cap de cursa, seguit d’Aleix Espargaró i de Valentino Rossi, pilots que no havien entrat. Paradoxalment, Márquez va estar de pega quan duia les gomes de pluja i va caure a dues voltes del final. Binder va entrar vencedor a una velocitat lentíssima inimaginable i que contrastava amb la de Bagnaia i Martín, que ja no hi van ser a temps.