“Ha estat com una lluita física amb mi mateixa”

“Feia temps que em ballava pel cap i amb la incorporació a Gas Gas es van alinear tots els astres per tornar al mundial de trial”

“En l’enduro tinc més marge perquè soc líder, però no em puc refiar”

Laia Sanz mostra la medalla que l’acredita com a campiona mundial de trial, el 14è del seu palmarès M.C.

Soc un cul inquiet i m’agrada provar moltes coses. Sempre he dit que ara el somni és fer el Dakar amb cotxes

Xavier Agustí - barcelona

Sempre a la recerca de nous reptes, Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) és pionera i trenca esquemes en molts sentits. Dissabte va reconquerir el títol mundial de trial, el catorzè del seu palmarès després de vuit anys d’absència, i ja està a punt per assaltar un nou campionat, el d’enduro. A falta del GP de França, és líder i si és capaç de rematar-ho aconseguirà el seu sisè títol de l’especialitat i ampliarà el botí global fins a les vint corones mundials. Inquieta de mena, Sanz no amaga que ara el seu gran somni és competir en el Dakar en cotxes. Coneixent-la, segur que ho acabarà aconseguint.

Ha tornat al mundial de trial per quedar-s’hi, o ha estat un fet circumstancial per la pandèmia?

No, la pandèmia no hi ha tingut res a veure. Era perquè em venia de gust, com un repte. De fet, la idea era haver tornat al mundial de trial l’any passat, però em vaig posar malalta i no vaig poder-hi competir. Feia anys que em ballava pel cap i el fet de tornar a Gas Gas va ser perfecte, perquè a KTM no hi havia motos de trial. Es van alinear tots els astres perquè tornés.

Però continuarà?

No ho sé. Ara mateix estic centrada en el mundial d’enduro i a acabar la temporada. S’hauran de mirar calendaris i que quadri tot.

Després de vuit temporades, ha trobat el campionat molt diferent?

Sí, és clar. El nivell ha pujat. Hi ha gent més jove, òbviament. De la meva època en queda alguna, però la majoria són d’una nova generació. En el reglament també hi ha hagut força canvis.

Què és el que més li ha costat?

A vegades era una lluita més física contra mi mateixa que la sensació de lluitar contra les rivals. Hi ha dies que, segons com em trobava, se m’han fet molt durs. Jo també havia competit sempre amb quatre temps i ara són motos de dos temps, i per tant, s’ajuntaven diverses circumstàncies per convertir-ho tot en un gran repte. L’estil de pilotatge, més a l’antiga, potser m’afavoreix, però el reglament és problemàtic i els controls a l’hora de puntuar no tots tenen el mateix criteri.

Els seus companys homes afrontaran ara el mundial de trial ‘indoor’. Aquí no hi ha paritat perquè encara no hi ha campionat per a dones.

En aquest sentit tampoc em preocupa gaire perquè no és un món que m’agradi gaire. M’encanta veure en Toni Bou, però gaudeixo molt més veient-lo a la muntanya, que per mi és el millor trial. Entenc aquells a qui els agrada l’indoor perquè és un format molt còmode. T’asseus i és un espectacle, però sempre m’ha agradat més el trial natural, potser perquè jo mai he fet proves indoor.

No hi ha contraindicacions a l’hora d’entrenar-se a la vegada per al trial i per a l’enduro?

Més que contraindicacions, és que són dues especialitats molt diferents i costa molt compaginar-les. Potser se’m fa més difícil quan vinc de l’enduro competir en el trial. Tinc poc temps, haig d’entrenar bé les dues coses i competeixo contra rivals que estan focalitzades en un campionat, quan jo em dedico a tres o quatre coses.

En tot cas, amb els catorze de trial i els cinc d’enduro, ja té els vint títols mundials més a prop.

Sí, però en el mundial d’enduro, tot i ser líder, no em puc refiar i poden passar moltes coses. Les rivals són fortes. Aquí tinc més marge que en el trial, però és clar que no serà fàcil.

A principis de temporada va fer les primeres incursions en les competicions amb cotxes, la Baja Dubai amb Lucas Cruz, el campionat Extreme-E amb Carlos Sainz i la copa del món de ‘cross-country’ amb Dani Oliveras. Es considera una tastaolletes?

Sí, déu-n’hi-do. Soc un cul inquiet i he provat moltes coses. Vaig començar amb el trial, on vaig estar centrada molts anys. Podia haver guanyat més campionats, però no em volia quedar allà estancada. Em motivaven altres reptes, amb el Dakar i l’enduro, i ara també les competicions amb cotxes. Tot el que puc provar ho provo perquè m’encanta i, a més, és una bona manera d’allargar la carrera esportiva.

Amb tantes disciplines i campionats segur que no s’avorreix.

No, no tinc temps d’avorrir-me.

En tot cas, sembla que el salt cap als cotxes serà la seva evolució natural. És el seu futur?

Tant de bo, però no és fàcil trobar oportunitats i trobar els pressupostos que es mouen ara amb els cotxes. La meva intenció és aquesta i el Dakar amb cotxes és un somni que tinc, sempre ho he dit. Tant de bo vagin sorgint oportunitats per anar aprenent perquè ningú neix ensenyat. És una transició que vol quilòmetres i hores.

Ho té tot lligat ja per al seu dotzè Dakar seguit?

En això estic. No tardaré gaire a fer-ho públic. S’han d’acabar de lligar alguns detalls perquè ja hi tornarem a ser aviat.

I a més de l’enduro, li queda encara algun campionat pendent fins a finals d’any?

Em queden dues curses del campionat Extreme-E amb en Carlos Sainz, i després si puc miraria de fer alguna cosa més abans del Dakar, que m’aniria bé per entrenar.

Quins plans té per al curs vinent?

Encara no en sé res. Normalment és després del Dakar que comences a plantejar-te els campionats en funció dels calendaris.