Ral·lis

Ferreiro-Anido (Ford Escort) superen tots els BMW M3 i guanyen el ral·li Costa Brava

Semblava que la victòria en l’apartat de velocitat del 69è ral·li Costa Brava havia de caure del costat d’un dels abundants i competitius BMW M3 o Ford Sierra Cosworth inscrits, o fins i tot algun Porsche 911 SC. Però els més competitius van anar caient com mosques i els gallecs Xesús Ferreiro i Xabier Anido, experimentats i ràpids tot i disposar d’un cotxe d’una generació anterior i sobre el paper no tan ràpid com els més moderns, s’han acabat imposant.

Els grans dominadors del ral·li han estat els neerlandesos Mats van den Brand-Sander Van Barschot (BMW M3). Guanyadors dels cinc primers trams divendres, se’n van anar a dormir amb 30.9 d’avantatge sobre Berenguer-Berenguer (BMW M3), ja amb Ferreiro remuntant (tercer a 35.1) després d’un tempteig inicial i el Subaru Legacy de Sainz (germà de l’excampió del món)-De la Puente ja a més d’un minut i pendent de resultat d’una reclamació contra el material del seu paracops de davant.

Dissabte Ferreiro va arrencar pletòric (dos primers llocs i un tercer, sempre a davant de Van den Brand) i es va situar segon a 22.6 del líder. Tant ell com Berenguer es van refer al circuit de Barcelona-Catalunya. El tram de tres voltes al traçat de gran premi s’adapta molt més bé als BMW M3 (concebut en el seu dia per competir en circuit i adaptat amb èxit als ral·lis) que al Ford Escort.

A dos trams del final tot semblava sentenciat. Van den Brand disposava de 58 còmodes segons d’avantatge respecte a Ferreiro i Berenguer havia abandonat a Osor quan era segon. I va aparèixer el factor imprevisible dels ral·lis. A Collsaplana –sempre Collsaplana–, Van den Brand entrava 2.5 segons abans de la seva hora en el control horari i això li representava un minut de penalització –que es mantenia després de diverses comprovacions–. Encara era a temps d’arreglar-ho en un tram dels que marca diferències pels seus canvis de ritme i brutícia a l’asfalt però, desconcentrat, perdia mig minut més i encaixava 10 segons més de penalització que li costaven la victòria per 50.5 respecte a Ferreiro, amb Perroud-Amblard (BMW M3) en tercer lloc, a 1:30.0, i Sainz en quart ja a més de dos minuts.

L’escabetxada entre els Ford Sierra i Porsche 911 ha estat formidable. El millor d’aquests competitius vehicles ha acabat 14è (Johnsen-Johnsen, amb Ford Sierra) i a davant seu, quatre Ford Escort RS 1800 una dècada més antics. El mateix campió d’Europa, Daniel Alonso, es va retirar divendres. El Porsche de Wagner-Zauner, clar aspirant a podi, tampoc va durar gaire.

Els millors catalans han acabat quarts i cinquens entre els participants del campionat estatal. Són Riberas-Circuns (Porsche 911 SC) i Ventura-Autet (VW Golf GTI). No es facilita una classificació conjunta de tots els campionats, però en tot cas, Riberas hauria estat onzè i Ventura, tretzè.

La regularitat, a casa

De les quatre categories de regularitat, Carles Miró-Ivan Matavacas (Porsche 911 SC) no han fallat i s’han imposat tant en la Regularitat estatal (amb el Porsche 944 Turbo de Verdaguer-Mora en tercer lloc) com en la seva equivalent catalana, la Regularitat Sport. En aquest cas, la lluita pel podi s’ha allargat fins al desenllaç, amb Verdaguer-Mora segons, Deklerck-Defreyne (Porsche 914) tercers i Vidal-Ferrer (Autobianchi Abarth) en quart lloc, tots tres separats per només 1.6 punts.

Ramon Dalmau-Toni Moragas (BMW 325i) han estat els millors catalans en Regularitat Sport estatal (quarta posició) i segons en la seva equivalent catalana, Regularitat Super Sport, rere els guanyadors, Villasana-Ibarra (VW Golf GTI).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)