Sem­blava que la victòria en l’apar­tat de velo­ci­tat del 69è ral·li Costa Brava havia de caure del cos­tat d’un dels abun­dants i com­pe­ti­tius BMW M3 o Ford Sierra Cosworth ins­crits, o fins i tot algun Porsche 911 SC. Però els més com­pe­ti­tius van anar caient com mos­ques i els gallecs Xesús Fer­reiro i Xabier Anido, expe­ri­men­tats i ràpids tot i dis­po­sar d’un cotxe d’una gene­ració ante­rior i sobre el paper no tan ràpid com els més moderns, s’han aca­bat impo­sant.

Els grans domi­na­dors del ral·li han estat els neer­lan­de­sos Mats van den Brand-San­der Van Barsc­hot (BMW M3). Gua­nya­dors dels cinc pri­mers trams diven­dres, se’n van anar a dor­mir amb 30.9 d’avan­tatge sobre Beren­guer-Beren­guer (BMW M3), ja amb Fer­reiro remun­tant (ter­cer a 35.1) després d’un temp­teig ini­cial i el Sub­aru Legacy de Sainz (germà de l’excampió del món)-De la Puente ja a més d’un minut i pen­dent de resul­tat d’una recla­mació con­tra el mate­rial del seu para­cops de davant.

Dis­sabte Fer­reiro va arren­car pletòric (dos pri­mers llocs i un ter­cer, sem­pre a davant de Van den Brand) i es va situar segon a 22.6 del líder. Tant ell com Beren­guer es van refer al cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya. El tram de tres vol­tes al traçat de gran premi s’adapta molt més bé als BMW M3 (con­ce­but en el seu dia per com­pe­tir en cir­cuit i adap­tat amb èxit als ral·lis) que al Ford Escort.

A dos trams del final tot sem­blava sen­ten­ciat. Van den Brand dis­po­sava de 58 còmodes segons d’avan­tatge res­pecte a Fer­reiro i Beren­guer havia aban­do­nat a Osor quan era segon. I va aparèixer el fac­tor impre­vi­si­ble dels ral·lis. A Coll­sa­plana –sem­pre Coll­sa­plana–, Van den Brand entrava 2.5 segons abans de la seva hora en el con­trol horari i això li repre­sen­tava un minut de pena­lit­zació –que es man­te­nia després de diver­ses com­pro­va­ci­ons–. Encara era a temps d’arre­glar-ho en un tram dels que marca diferències pels seus can­vis de ritme i brutícia a l’asfalt però, des­con­cen­trat, per­dia mig minut més i encai­xava 10 segons més de pena­lit­zació que li cos­ta­ven la victòria per 50.5 res­pecte a Fer­reiro, amb Per­roud-Amblard (BMW M3) en ter­cer lloc, a 1:30.0, i Sainz en quart ja a més de dos minuts.

L’esca­bet­xada entre els Ford Sierra i Porsche 911 ha estat for­mi­da­ble. El millor d’aquests com­pe­ti­tius vehi­cles ha aca­bat 14è (John­sen-John­sen, amb Ford Sierra) i a davant seu, qua­tre Ford Escort RS 1800 una dècada més antics. El mateix campió d’Europa, Daniel Alonso, es va reti­rar diven­dres. El Porsche de Wag­ner-Zau­ner, clar aspi­rant a podi, tam­poc va durar gaire.

Els millors cata­lans han aca­bat quarts i cin­quens entre els par­ti­ci­pants del cam­pi­o­nat esta­tal. Són Ribe­ras-Cir­cuns (Porsche 911 SC) i Ven­tura-Autet (VW Golf GTI). No es faci­lita una clas­si­fi­cació con­junta de tots els cam­pi­o­nats, però en tot cas, Ribe­ras hau­ria estat onzè i Ven­tura, tretzè.