Crec que podem estar orgullosos de la feina que hem fet. Hem acabat en un 23è lloc, que està millor del que esperàvem. També comptant amb el gran nivell que hi ha ara mateix en cotxes. L’objectiu era acabar, que sempre és complicat, i vam poder acabar. I després aprendre molt, que crec que també ho vam fer. Si ara comencéssim el Dakar podríem aspirar a un molt millor resultat, crec que hem agafat molta experiència i de cara al futur ens ajudarà.

El normal no és això, crec que és molt excepcional perquè normalment la gent que n’ha fet dotze n’ha acabat la meitat o una mica més. Segurament hi ha un factor sort, una mica, o almenys no mala sort, però crec que també és una mica intentar sempre anar dins d’uns marges. En moto una de les meves virtuts era saber quan pots córrer i quan no ho pots fer, i el dia que et sents còmoda, atacar i el dia que és una etapa més perillosa o de més risc, saber afluixar. Al final és una cursa d’autoeliminació, intentar fer-ho bé per no anar cap a casa. Crec que és una de les coses que he sabut entendre bé del Dakar.

Sí, perquè a més vam fer només una cursa abans del Dakar. Ens hem trobat molt a gust, i ell també era debutant. Normalment els pilots que passen de la moto al cotxe agafen un copilot expert que els pot ajudar molt. En aquest cas he anat amb un copilot rookie, però crec que ens hem adaptat molt ràpid. Crec que és important el bon rotllo que hem tingut al cotxe. S’ha notat i espero que de cara a l’any que ve també em pugui acompanyar.

Sí, primer una cosa que m’ha agradat molt és el tema del risc, el risc és molt menor en cotxes. Òbviament, pots tenir un accident i et pots fer mal, però és molt més complicat. No he trobat a faltar el tema del risc. Després, els horaris són molt diferents. En motos estàvem acostumats a llevar-nos a les tres cada dia i sortir amb fred. No hem passat fred, ens hem llevat a unes hores molt més normals, però la cursa al final és la mateixa. Es tracta de saber navegar bé, de fallar com menys millor. Al final, dins del cotxe tot és molt més segur, te la jugues menys i això m’ha agradat.

Sí, la moto era la meva zona de confort i potser al cotxe hi ha més variants que poden fallar. Al final la moto també és una cosa mecànica que pot fallar, però és més simple. Era sortir del meu confort; en aquest sentit, ha estat una cursa més estressant.

Bàsicament és igual, i som dues persones. El meu copilot no és mecànic, però té una bona base i ens hem sabut espavilar. El problema va ser que quan vam trencar el braç de davant no portàvem l’eina per desmuntar-lo i vam haver de fer una mica de McGyver. Vam perdre més temps del que tocava, vam estar una hora aturats quan el podíem canviar en quinze minuts. Al final, al Dakar no val dir allò de: si no se m’arriba a trencar allò..., perquè a tothom li passen coses. Una de les gràcies que té és que has de saber solucionar problemes i espavilar-te.

Allò no era un tema de saber interpretar o no el road booke. El tema és que estava malament i això va condicionar massa. Només un pilot ho va saber trobar. Si el 90% o el 95% de la gent no ho troba és estrany.... Posava que seguíssim la pista i, quan hi vam arribar, quina pista? Hi havia traces per tot arreu. Quan passa això, el que fas és seguir els graus que et donen, i els seguies i el punt de control no era on tocava. Vam perdre cinquanta minuts. Això va condicionar massa la cursa, en cotxes es va decidir tot el primer dia. Va ser dolent per a l’espectacle, per als pilots i per a tothom.

Sí, però aquest any no n’hi ha hagut gaire, me n’esperava més. Crec que és difícil, pel tipus de terreny que hi ha a l’Aràbia Saudita, fer la navegació molt complicada perquè és un desert molt obert. A mi m’agrada quan hi ha una navegació difícil i crec que faria baixar una mica el ritme, que és molt alt.

En moto, no; segur que no. El Mini és un cotxe molt robust, un cotxe que va guanyar el Dakar fa uns anys. Ara, amb la nova reglamentació, els cotxes que tenen més recorregut de suspensió i mes roda tenen avantatge. Tant de bo Mini faci un cotxe nou amb roda gran i ja veurem. Hi ha tot l’any per preparar el projecte.

No, no s’ha acabat. El meu objectiu és acabar fent una carrera esportiva en cotxe, però òbviament no baixaré mai de la moto. Encara que anés tot l’any en cotxe, jo continuo sortint amb la moto de trial i amb la moto d’enduro amb els amics. Per molt que corri en cotxe i el meu futur, tant de bo, sigui cent per cent córrer en cotxe, la moto no la deixaré mai, no podria, m’agrada molt.

Ja m’agradaria, però és un tema de pressupost. Els pressupostos que es mouen en cotxes són una bogeria. L’objectiu principal és el Dakar perquè al final és la cursa de l’any, i el meu objectiu es fer l’Extreme E, i crec que puc ser més competitiva amb el Carlos [Sainz] i intentar fer bons resultats; l’any passat era un primer any.

He fet massa coses aquest any. La veritat és que l’últim mig any no vaig tenir ni vida. La prioritat és fer l’Extreme E i fer-ho bé; per tant, ja veurem què queda lliure del calendari i si podem fer alguna coseta. Òbviament, continuaré lligada a Gas Gas i farem coses, però veurem què podem encaixar per calendari.

És completament diferent. Per primera vegada és una competició mixta i té la mateixa importància l’home que la dona. És molt interessant, és un cotxe cent per cent elèctric. Tenir l’oportunitat de córrer amb el Carlos crec que em permet aprendre’n molt. El campionat va a llocs icònics i més afectats pel tema del canvi climàtic. Vam anar a Groenlàndia, que va ser una experiència brutal.