Ral·lis

GIL MEMBRADO

PILOT DE RAL·LIS DE 14 ANYS

“Ser campió del món és el somni de qualsevol pilot”

“M’ha impactat la traçada que fan els pilots del mundial, que és increïble, per on tallen i per on passen”

“El meu pare em va ensenyar a conduir. Em duia a la falda al cotxe quan jo tenia quatre anys. Tenim un estil similar”

Quan guanyes, entra en joc la pressió. No me la posa ningú i de vegades me la poso jo. També va bé tenir-ne una mica. Ho porto bé

Gil Mem­brado (Olost, 2007) con­ti­nua esta­blint rècords de pre­co­ci­tat en l’auto­mo­bi­lisme. El cap de set­mana pas­sat va córrer el ral·li d’Estònia amb el seu Ford Fiesta Rally4 al cos­tat de l’expe­ri­men­tat copi­lot canari Roge­lio Peñate i es va con­ver­tir, amb 14 anys, en el pilot més jove de la història que par­ti­cipa en el cam­pi­o­nat del món. Fill del deu cops campió de Cata­lu­nya de ral·lis Josep Maria Pep Mem­brado, és evi­dent que du ben­zina a l’ADN. El títol euro­peu amb tres cur­ses gua­nya­des de cinc amb l’equip de Thi­erry Neu­vi­lle en la FIA Cross Car Trophy, un cam­pi­o­nat de pro­moció d’autocròs, sent el pilot més jove, li va obrir les por­tes del pre­sent, en el qual corre, des de l’any pas­sat, el cam­pi­o­nat d’Estònia perquè la nor­ma­tiva és menys rígida i s’hi va ini­ciar als 13.

Van molt de pressa al mun­dial. Què és el que més t’ha sorprès?
La traçada que fan els grans, que és increïble, per on tallen i per on pas­sen, això és el que més m’ha impac­tat. L’experiència ha repre­sen­tat un gran apre­nen­tatge perquè els trams eren molt difícils. M’ha anat molt bé perquè mai havia fet uns trams amb tant salts i rasants. Són trams més com­pli­cats dels que faig habi­tu­al­ment.
Kalle Rovan­perä, que també va debu­tar molt jove i també a Estònia, és un refe­rent?
És un bon refe­rent que va començar al mateix cam­pi­o­nat que jo, com també Oli­ver Sol­berg. Poder seguir el camí que han fet ells és molt per a mi.
Llàstima de l’acci­dent a dos trams del final...
Hi havia unes tan­ques al mig de la car­re­tera i es va tren­car la direcció. Però vam fer més de tres quarts del ral·li i vam estar molt con­tents amb el resul­tat.
Més ner­vis dels habi­tu­als?
Sí, una mica de pressió sí que n’hi havia, la veri­tat, perquè era una cursa molt difícil. Si tens massa ner­vis les coses sur­ten pit­jor i vaig inten­tar estar tran­quil.
Con­tent, sorprès, acla­pa­rat pel ressò mediàtic que ha supo­sat el teu debut en el mun­dial?
Ha tin­gut molt de ressò perquè el mun­dial és el nivell màxim dels ral·lis, i estic molt con­tent perquè no només he sor­tit jo, sinó que s’ha par­lat de ral·lis, que sem­pre sur­ten altres esports i m’agrada molt que els ral·lis sur­tin als mit­jans de comu­ni­cació.
Com por­tes la pressió?
Com més vas com­pe­tint i també si guanyés alguna cosa, entra en joc la pressió. No me la posa ningú i de vega­des me la poso jo. També va bé tenir-ne una mica. Jo ho porto prou bé.
Som d’Osona, pilo­tar no ens aco­llona. Ana­litza la frase.
Es diu perquè a la comarca tenim bas­tants pilots de renom, com el Nani Roma, el Gerard Farrés i també molts pilots de ral·lis. Hi ha molta afició.
Què t’aporta l’experiència del teu copi­lot Roge­lio Peñate?
Ell ha cor­re­gut 400 ral·lis i acu­mula una gran experiència en aquest esport, i a mi m’ajuda molt tenir al cos­tat una per­sona amb tant de bagatge. Sem­pre corro amb Peñate, tot i que ell també fa cur­ses amb altres pilots. Hi ha molt pocs copi­lots amb tanta experiència.
Vas absor­bint apre­nen­tatge d’ell, del teu pare, del teu mànager Dani Balasch, de Thi­erry Neu­vi­lle...
Es tracta d’això, d’anar aga­fant coses de cada un d’ells i adqui­rir experiència. Tots ells ja han vis­cut aques­tes situ­a­ci­ons que jo passo i m’aju­den. Dani Balasch és com el meu germà gran i m’ajuda en tot, a par­lar amb equips, en les cur­ses, en les notes, de vega­des em fa de copi­lot perquè ell va ser pilot. El meu pare, el mateix, però li agrada que­dar-se més al marge. Amb ell sem­pre ens costa més enten­dre’ns perquè és el meu pare i perquè és el que toca a aques­tes edats. Neu­vi­lle ens asses­sora i estem en con­tacte per­ma­nent.
ADN Mem­brado. Quina influència té el teu pare en tot ple­gat? Teniu carac­terísti­ques simi­lars pilo­tant?
Ell havia fet més asfalt que jo i duia un vehi­cle 4x4. Jo no n’he fet tant i duc un vehi­cle amb tracció al davant, però mal­grat això tenim un estil de con­ducció bas­tant simi­lar.
Et devia alliçonar de ben petit.
El meu pare em va ense­nyar a con­duir. Jo no ho recordo, però m’han expli­cat que em duia a la falda men­tre ell conduïa quan jo tenia qua­tre anys. Als sis o set anys ja conduïa un kart.
No tindrà gai­res pro­ble­mes per treure’s el car­net...
Estic acos­tu­mat a anar en una car­re­tera tan­cada i poder anar pel mig i ja veu­rem com anirà quan hagi de seguir les línies.
Qui­nes sen­sa­ci­ons vas viure quan vas ser campió d’Europa al FIA Cross Car Trophy sent el pilot més jove i què va supo­sar?
Va ser molt emo­ci­o­nant, tant amb la meva família com amb l’equip. Vam estar molt con­tents de la victòria. El tri­omf va per­me­tre que gent com el Thi­erry Neu­vi­lle o el Dani Sordo es fixes­sin en nosal­tres i això, en un futur, ens pot aju­dar.
Sem­pre et toca com­pe­tir con­tra pilots més grans.
Estic molt acos­tu­mat a veure la gent i que em vegin pels cir­cuits i ja soc un més.
Què estu­diaràs el curs vinent i què vols ser de gran?
Els estu­dis van bé i començaré quart d’ESO. Tinc molta sort perquè visc al CAR de Sant Cugat i allí estu­dio, entreno, vaig al gimnàs i ho faig tot. De gran m’agra­da­ria estu­diar alguna engi­nye­ria, pot­ser de ponts i camins. Per si els cot­xes no van bé, sem­pre és bo tenir estu­dis.
Sense el suport ins­ti­tu­ci­o­nal i pri­vat, seria impos­si­ble seguir?
Tinc el suport públic i el pri­vat dels patro­ci­na­dors. En cas con­trari, o tens una família amb molts diners o és molt difícil.
Et tro­bes amb nois mili­o­na­ris?
Sí, ja se’ls veu de seguida. Nor­mal­ment hi són més perquè els hi fan anar que no pas perquè els agradi.
Quin és el teu objec­tiu?
El somni de qual­se­vol pilot és ser campió del món.
Enyo­res els amics quan ets tan lluny de casa?
No. Jo m’ho passo tan bé cor­rent les cur­ses i des­con­necto tant que gai­rebé ni miro les xar­xes soci­als, tot i que anar amb els amics també m’agrada.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)