Gil Membrado (Olost, 2007) continua establint rècords de precocitat en l’automobilisme. El cap de setmana passat va córrer el ral·li d’Estònia amb el seu Ford Fiesta Rally4 al costat de l’experimentat copilot canari Rogelio Peñate i es va convertir, amb 14 anys, en el pilot més jove de la història que participa en el campionat del món. Fill del deu cops campió de Catalunya de ral·lis Josep Maria Pep Membrado, és evident que du benzina a l’ADN. El títol europeu amb tres curses guanyades de cinc amb l’equip de Thierry Neuville en la FIA Cross Car Trophy, un campionat de promoció d’autocròs, sent el pilot més jove, li va obrir les portes del present, en el qual corre, des de l’any passat, el campionat d’Estònia perquè la normativa és menys rígida i s’hi va iniciar als 13.
Van molt de pressa al mundial. Què és el que més t’ha sorprès?
La traçada que fan els grans, que és increïble, per on tallen i per on passen, això és el que més m’ha impactat. L’experiència ha representat un gran aprenentatge perquè els trams eren molt difícils. M’ha anat molt bé perquè mai havia fet uns trams amb tant salts i rasants. Són trams més complicats dels que faig habitualment.
Kalle Rovanperä, que també va debutar molt jove i també a Estònia, és un referent?
És un bon referent que va començar al mateix campionat que jo, com també Oliver Solberg. Poder seguir el camí que han fet ells és molt per a mi.
Llàstima de l’accident a dos trams del final...
Hi havia unes tanques al mig de la carretera i es va trencar la direcció. Però vam fer més de tres quarts del ral·li i vam estar molt contents amb el resultat.
Més nervis dels habituals?
Sí, una mica de pressió sí que n’hi havia, la veritat, perquè era una cursa molt difícil. Si tens massa nervis les coses surten pitjor i vaig intentar estar tranquil.
Content, sorprès, aclaparat pel ressò mediàtic que ha suposat el teu debut en el mundial?
Ha tingut molt de ressò perquè el mundial és el nivell màxim dels ral·lis, i estic molt content perquè no només he sortit jo, sinó que s’ha parlat de ral·lis, que sempre surten altres esports i m’agrada molt que els ral·lis surtin als mitjans de comunicació.
Com portes la pressió?
Com més vas competint i també si guanyés alguna cosa, entra en joc la pressió. No me la posa ningú i de vegades me la poso jo. També va bé tenir-ne una mica. Jo ho porto prou bé.
Som d’Osona, pilotar no ens acollona. Analitza la frase.
Es diu perquè a la comarca tenim bastants pilots de renom, com el Nani Roma, el Gerard Farrés i també molts pilots de ral·lis. Hi ha molta afició.
Què t’aporta l’experiència del teu copilot Rogelio Peñate?
Ell ha corregut 400 ral·lis i acumula una gran experiència en aquest esport, i a mi m’ajuda molt tenir al costat una persona amb tant de bagatge. Sempre corro amb Peñate, tot i que ell també fa curses amb altres pilots. Hi ha molt pocs copilots amb tanta experiència.
Vas absorbint aprenentatge d’ell, del teu pare, del teu mànager Dani Balasch, de Thierry Neuville...
Es tracta d’això, d’anar agafant coses de cada un d’ells i adquirir experiència. Tots ells ja han viscut aquestes situacions que jo passo i m’ajuden. Dani Balasch és com el meu germà gran i m’ajuda en tot, a parlar amb equips, en les curses, en les notes, de vegades em fa de copilot perquè ell va ser pilot. El meu pare, el mateix, però li agrada quedar-se més al marge. Amb ell sempre ens costa més entendre’ns perquè és el meu pare i perquè és el que toca a aquestes edats. Neuville ens assessora i estem en contacte permanent.
ADN Membrado. Quina influència té el teu pare en tot plegat? Teniu característiques similars pilotant?
Ell havia fet més asfalt que jo i duia un vehicle 4x4. Jo no n’he fet tant i duc un vehicle amb tracció al davant, però malgrat això tenim un estil de conducció bastant similar.
Et devia alliçonar de ben petit.
El meu pare em va ensenyar a conduir. Jo no ho recordo, però m’han explicat que em duia a la falda mentre ell conduïa quan jo tenia quatre anys. Als sis o set anys ja conduïa un kart.
No tindrà gaires problemes per treure’s el carnet...
Estic acostumat a anar en una carretera tancada i poder anar pel mig i ja veurem com anirà quan hagi de seguir les línies.
Quines sensacions vas viure quan vas ser campió d’Europa al FIA Cross Car Trophy sent el pilot més jove i què va suposar?
Va ser molt emocionant, tant amb la meva família com amb l’equip. Vam estar molt contents de la victòria. El triomf va permetre que gent com el Thierry Neuville o el Dani Sordo es fixessin en nosaltres i això, en un futur, ens pot ajudar.
Sempre et toca competir contra pilots més grans.
Estic molt acostumat a veure la gent i que em vegin pels circuits i ja soc un més.
Què estudiaràs el curs vinent i què vols ser de gran?
Els estudis van bé i començaré quart d’ESO. Tinc molta sort perquè visc al CAR de Sant Cugat i allí estudio, entreno, vaig al gimnàs i ho faig tot. De gran m’agradaria estudiar alguna enginyeria, potser de ponts i camins. Per si els cotxes no van bé, sempre és bo tenir estudis.
Sense el suport institucional i privat, seria impossible seguir?
Tinc el suport públic i el privat dels patrocinadors. En cas contrari, o tens una família amb molts diners o és molt difícil.
Et trobes amb nois milionaris?
Sí, ja se’ls veu de seguida. Normalment hi són més perquè els hi fan anar que no pas perquè els agradi.
Quin és el teu objectiu?
El somni de qualsevol pilot és ser campió del món.
Enyores els amics quan ets tan lluny de casa?
No. Jo m’ho passo tan bé corrent les curses i desconnecto tant que gairebé ni miro les xarxes socials, tot i que anar amb els amics també m’agrada.