TONI BOU
32 VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL
“Gaudeixo del moment perquè tard o d’hora s’acabarà”
El pilot de Montesa Repsol Honda Toni Bou, a punt de fer 36 anys, continua dominant amb mà de ferro els dos mundials de trial des del 2007 i bastint una de les trajectòries més increïbles en la història de l’esport
No hem marcat tantes diferències en el dia a dia, però hem estat molt regulars i hem obtingut un bon avantatge de punts
Estava acostumat a lluites més tancades amb l’Adam Raga, però aquest cop m’he barallat amb diferents rivals
Hi ha hagut curses molt positives, com la d’Alemanya, que va ser un èxit i es van vendre més de 5.000 entrades
Guanyant títols, guanyant-me bé la vida i passant-ho bé és difícil que em plantegi canviar a altres modalitats
Toni Bou (Piera, 1986) no es cansa de guanyar. Intenta gaudir del moment perquè sap que tard o d’hora s’acabarà, però mentrestant continua engreixant una de les trajectòries més increïbles en la història de l’esport. Dissabte a Ponte di Legno (Itàlia) va posar el llacet al seu 32è títol mundial de trial consecutiu (16 a l’aire lliure i 16 més d’X-Trial). S’amplia el ventall de rivals amb el basc Jaime Busto –que aquest cop ha estat el subcampió–, Adam Raga i Matteo Grattarola, però el pilot de Montesa Repsol Honda es manté inabastable al capdavant de tots els campionats. Aquest cap de setmana competeix a Monza en el trial de les Nacions, liderant un equip espanyol que és el gran favorit, i el 8 d’octubre tancarà el campionat d’X-Trial –el títol, amb quatre victòries en quatre curses, ja se l’havia assegurat a principis de setembre quan es va cancel·lar la penúltima prova programada– amb un final de festa a Andorra, el seu lloc de residència.
Després de 32 títols mundials, recordarà els dos del 2022 per algun motiu especial o són dos més en la col·lecció?
El d’X-Trial no el vaig guanyar a la pista perquè van cancel·lar la penúltima prova i sempre resulta una mica estrany. El títol de l’aire lliure és especial perquè l’he aconseguit gràcies a la regularitat. Potser no hem marcat tantes diferències competint en el dia a dia, en cadascuna de les proves, però m’he barallat amb rivals diferents durant tota la temporada i això ha fet que aconseguís un bon avantatge de punts i m’ha permès arribar més tranquil a les últimes curses.
En tot cas, continua gaudint de la competició?
Sí, i això és el més important. Després de tants anys i de tants èxits, intento gaudir d’aquest moment perquè tard o d’hora s’acabarà.
El balanç del campionat ha estat de set victòries i tres segons llocs. Amb aquests resultats no ha deixat marge a la sorpresa a cap dels seus rivals.
A la primera cursa no vam guanyar i vam sortir empatats a punts del primer cap de setmana. Però el Jaime Busto, que ens havia deixat les coses molt complicades a l’Hospitalet de l’Infant, a Andorra va aconseguir un sisè i un setè lloc. Jo allí vaig tornar a quedar segon i primer, i em vaig barallar amb l’Adam Raga, que havia estat cinquè i tercer en les primeres proves. Aquí ja vaig agafar un bon coixí de punts. No hi estàvem acostumats perquè habitualment teníem lluites més tancades amb l’Adam. Encara que guanyés set curses, com que ell acostumava a quedar segon, no hi havia tanta diferència de punts.
Aquest cop el subcampionat ha estat per al basc Jaime Busto. El seu principal rival, Adam Raga, s’ha hagut de conformar amb el tercer lloc. Sorprès?
El Jaime ja fa molts anys que pressiona moltíssim i venia molt fort, i a l’Adam el va penalitzar una desqualificació que va tenir en la segona jornada a Alemanya. Tots dos són grandíssims rivals, que et poden complicar qualsevol cursa. El Jaime, per generació, és el pilot jove que puja més fort i que ens pot complicar el campionat amb vista als propers anys.
En la seva voluntat per continuar progressant, aquest curs s’estrenava amb Carles Barneda com a motxiller. Considera que també ha fet un pas endavant en aquest sentit?
Sí, estic molt content. Ja fa molts anys que ens coneixem perquè treballava amb en Fuji [Fujinami]. Amb en Marc [Freixa] també funcionaven molt bé les coses, però un esportista necessita canvis. En Carles és un treballador increïble. Era el nostre primer any, però ens hem entès molt ràpid i estic molt content d’haver guanyat els dos títols. Quan comences amb algú que fa tants anys que guanya, al principi és complicat perquè en cas de no haver-ho aconseguit potser hauria quedat com l’assenyalat.
Era una temporada amb força canvis, amb Takahisa Fujinami com a nou cap de l’equip, i Gabriel Marcelli com a company. Com ha anat?
Estic sorprès amb en Fuji perquè s’ha involucrat al mil per cent i ha funcionat molt bé. Acabava de tancar la seva etapa com a pilot i sempre és una incògnita saber el que passarà com a team manager. Sempre ha estat disponible i ha fet una feinada increïble. I pel que fa al company d’equip, és un pilot jove amb unes capacitats físiques molt bones i amb un gran potencial. Sobre la moto té un estil semblant al meu i té un gran futur al davant. Com a company d’equip, hem tingut una molt bona relació.
El 2021 va parlar de la pressió que havia tingut per guanyar al Sant Jordi en un mundial d’X-Trial molt comprimit. Té el suport d’algun psicòleg per saber gestionar aquests moments de certa ansietat?
No. L’experiència dels anys que hem viscut és molt important per a nosaltres. Intentem aprendre dels bons i els mals moments, i créixer a partir de les errades m’ha ajudat moltíssim. De totes maneres, no crec que em torni a veure en moments de tantíssima pressió com abans d’aquella cursa del Sant Jordi. Veia que podia guanyar o perdre el títol número 30 a Barcelona, i després de la trajectòria esportiva que portava em semblava que era una oportunitat increïble i irrepetible. M’ho vaig plantejar com un superrepte i per això tenia tanta pressió. Tampoc no havia guanyat mai un mundial a Barcelona. Eren molts condicionants junts i no crec que torni a passar.
L’aficionat en general només veu la cara de l’èxit, però què hi ha darrere d’aquests 32 títols mundials?
Hi ha molta feina. Cada any, cada cursa es comença de zero i per molt que portis una inèrcia molt positiva de victòries t’has de guanyar els resultats des de la primera zona, com qualsevol altre pilot. És una cosa que hem après a fer amb els anys. A vegades al principi tenia una certa precipitació, volia que tot passés ràpid i ja volia començar a liderar la cursa abans d’hora, arriscant-me una mica més del compte. Això són coses que no es veuen des de fora, com algunes lesions, o la posada a punt i la feinada que hi ha abans amb la moto, que ocupa molt de temps.
Li he sentit dir que perquè el trial creixi ha de ser més accessible, espectacular, fàcil d’entendre i amb promotors i patrocinadors que hi apostin, també la televisió. Veu avenços en aquest sentit?
Aquest any hem tingut algunes curses molt positives, que han apropat molt el públic o en què es fa pagar entrada perquè es competeix en un lloc tancat. A Alemanya, per exemple, va ser un èxit total, van vendre més de cinc mil entrades i és un organitzador que repetirà. A l’Hospitalet de l’Infant també es va fer una cursa amb un nivell molt alt. La línia és més bona aquest any i s’ha de seguir cap aquí, s’ha de competir en àrees on després la gent de la zona pugui anar a entrenar-se, a practicar el nostre esport. Aquesta és la clau per continuar creixent, si no serà molt difícil.
Com es veu Toni Bou el dia que decideixi penjar el casc?
No hi penso gaire encara, però sí que aquest any en Fuji m’hi ha fet pensar, en veure la feinada que ha tingut com a mànager. Encara tinc dos anys de contracte i penso continuar competint, però aquest dia arribarà i l’objectiu és continuar vinculat a aquest món quan em retiri.
El dia que ho deixi, com li agradaria que el recordessin?
M’agradaria que em recordessin com un pilot sobretot lluitador, supercompetitiu i que no dona mai res per perdut, com s’ha pogut veure aquests últims anys. Soc un pilot que quan no guanya no abaixa mai els braços, i sempre ho dono tot fins al final.
Mai li ha passat pel cap provar sort en una altra especialitat de motor?
He provat altres especialitats perquè m’agrada tot el que porta motor, però de moment no m’he plantejat seriosament canviar de disciplina perquè m’agrada molt el que faig. Hi ha altres especialitats que també m’agraden molt, però el trial, potser perquè tinc un nivell molt alt, és la que m’agrada més. Guanyant títols, guanyant-me bé la vida i passant-m’ho bé és molt difícil canviar.
Què li agrada fer quan no està competint o entrenant-se?
De tot. Soc un pesat. M’agrada jugar a futbol, a pàdel, i gaudir de qualsevol esport amb els amics, activitats que normalment no tinc temps de fer. Soc molt competitiu, però evidentment que no guanyo com quan faig trial, ni tinc el nivell, però igualment m’ho passo molt bé.
Algun cop s’ha referit a les facilitats que tenia per entrenar-se a Andorra, on resideix. Li seria molt més complicat mantenir el ritme i el nivell d’entrenaments si continués vivint a Catalunya?
És diferent. A Catalunya hi ha llocs especialitzats per poder practicar trial, però també t’has d’amagar moltíssim per entrenar-te en altres bandes. Nosaltres necessitem tot tipus de terreny i també hem tingut diverses curses en altura, i això fa que de moment a Andorra tingui moltes més facilitats. El món va cap a una banda i el que haurem de fer és crear àrees, i controlar molt més tots aquests tipus d’esports. Com més àrees maques i accessibles tinguem, millor per fer créixer aquest esport.
Precisament el 8 d’octubre a Andorra tindrà la possibilitat de tancar un mundial d’X-Trial immaculat, amb cinc victòries en cinc curses. És el seu pròxim repte?
A diferència de l’any passat, és una gran oportunitat arribar amb el campionat guanyat a Andorra i al final volem fer una gran celebració, independentment de com vagi la cursa. Serà la manera de celebrar aquests dos grans títols i la gran temporada que hem fet. En aquest sentit, els últims anys per la covid han estat més avorrits, ja que no es podien fer celebracions massives. A Andorra podrem fer una celebració com les d’abans.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.